Algèria, primeres impressions

Si Marroc és el principal destí turístic del Magrib, Algèria n'és la gran desconeguda.  La inestabilitat política i el terrorisme n'han deixat tant mala premsa que la gent ni s'hi planteja viatjar ... Molts la desconeixen completament i si bé és cert que el Gran Sur amb Tamanrasset, i Tassili i Haggar estan fora de qualsevol possibilitat, i que alguna zona de la Kabilia encara no és prou segura, el país té prou regions estables com per visitar-lo.

Nosaltres, jo i en Miquel F.,nou company de viatges, ens plantejàvem conèixer algunes de les zones del país, com gairebé sempre, a cop de pedal.. Ens estrenaríem resseguint la ruta feta anys enrere  pels Manels (M. Garcia  Biosca-Dinkovitz / M. Broch).

Apunt per facturar

Quan les anècdotes sorgeixen fins i tot abans d'embarcar, s'intueix que el viatge promet.  I el viatge va arrencar bé. La primera sorpresa ens la vam trobar al anar a treure el bitllet d'avió: anàvem a treure'l cap a Alger, quan descobrim que Vueling havia obert una nova ruta directa a Constantina. Anàvem justos de dies i la possibilitat de volar a Constantina ens estalvia un transfer de gairebé 7 hores fins a Batna i Timgad. Des de Constantina, amb no més de dues horetes de taxi hi podríem ser.I si bé sabíem que la ruta era nova, el que no sabíem era que agafàvem el primer vol de la ruta. Com a resultat, ni la noia del taulell de Check-in de l'aeroport sabia de la seva existència: va haver-ho de comprovar varis cops; ni els potencials clients de la ruta la coneixien: vam volar amb un flamant nou Airbus 320, on hi havia gairebé més tripulació que viatgers: només 8 algerians, 2 catalans ex-pats i un parell de bojos amb bicicletes.

un Airbus per nosaltres solets

L'arribada també va ser força distreta. El taxista de l'aeroport no va saber trobar l'alberg a on ens volíem allotjar i vam estar donant voltes força estona fins que vam trobar un hotel on quedar-nos. Un cop instal·lats, vam quedar amb el taxista perquè ens recollís l'endemà a les 8h per anar cap a Timgad i també es va comprometre a canviar-nos 400€ al mercat negre (els seus propis estalvis canviants a una divisa forta?). A nosaltres, només ens quedava omplir l'estómac abans no tanquessin la recepció de l'hotel a mitja nit.

Amb l'estómac i la butxaca buida vam sortir a buscar on sopar. Al estar-nos a un hotel enlloc de l'alberg previst  i havent canviat a l'aeroport el just i necessari per la primera nit, anàvem mig escurats.  Vam trobar un petit restaurant amb força ambient on vam intentar fer-nos entendre preguntant que podíem menjar amb els pocs quartos que ens quedaven... i molt apurats ens devien veure quan les taules dels costats ens van començar a convidar a brotxetes de carn i amanides que ells no s'acabaven. Els propietaris del local es va afegir a la festa, convidant-nos també a beguda i menjar.

Així, minuts abans de mitja nit ... i sense perdre cap sabata, arribàvem a l'hotel.  Tocava intentar dormir unes horetes abans no aixecar-nos a dos quarts de set per esmorzar i muntar bicis.

El taxista es va presentar puntual i després de lligar les bicis, ja muntades, a la baca del cotxe, vam sortir cap a Timgad. Dues hores i pico després som a Timgad, ens acomiadem del taxista i paguem l'entrada a les runes.

Panoràmica general de Timgad

Les runes són impressionants i justifiquen la seva pertinència com a patrimoni de la humanitat per la Unesco. Fundada sota el mandat de Trajà, la ciutat fou dissenyada per allotjar 15000 romans com a porta d'entrada a Àfrica en la seva pretesa conquesta del sud. La ciutat va sobrepassar aviat en escreix la població prevista originalment.La climatologia seca de la regió ha fet que les runes es conservessin en molt bon estat, i és un plaer poder-se passejar pel cardo maximus o el encara millor conservat decumanus maximus, tot creuant l'arc de Trajà , encara d'empeus.

El temps passa volant passejant-nos pel teatre, fòrum o banys. I aviat,  sense adonar-nos, ja farà més de dues hores que voltem per les runes... però toca fer un pensament. Tenim una etapa  per davant de més de 50km amb dos ports de muntanya, perquè , si , estem fent turisme, però  hem vingut a pedalar.

Decumanus Maximus amb Arc de Trajà al fons

Busquem on dinar, no sense sorpresa. Ens hem oblidat que  és divendres i hora de l'oració del migdia, i pràcticament està tot tancat.... Trobem on omplir el pap i acabem de païr les visions de Timgad mentre mengem i analitzem la ruta que tenim per endavant.

Si tot  és com aquestes primeres 24 a Algèria, el viatge, promet.