Després de 150 km sota sorra vam decidir prendre'ns el dia amb calma, massa calma fins hi tot.
 |
| Carretera a les afores d'El Oued |
Massa tard. Se'ns torna a girar vent. No tenim tempesta de sorra però la ventada és frontal. Dels 12 - 15 km/h no passem. Ens caurà la nit en una carretera molt transitada. Optem per fer auto-stop amb dues bicicletes. Avui sí que funciona i un transportista se'ns ofereix a dur-nos a Touggourt.
L'endemà ens espera una etapa amb tres parts molt diferenciades. La primera, visitant els darrers oasis de la zona, amb pobles que tenen varis ksars que van ser abandonats no molts anys enrere després d'unes fortes pluges. En aquest tram, aprofitarem també per visitar la mesquita i mausoleu d'un parell de santons musulmans.
 |
| Ksar abandonat |
La segona part s'intuïa més dura. Un tram d'uns 60 km de carretera principal que baixa al sud, plena de trànsit de camions. La sorpresa serà al trobar-la desdoblada i poder, així, pedalar amb tranquil·litat, sense la tensió que implica tenir camions passant-te a mig metre. Carretera que discorria entre la Hamada, desert de pedra, sense dunes. Només camions i algunes poques senyals de vida a les voreres.
La tercera part ens havia d'acostar a El-Hadjira on preteníem dormir. Vam deixar la carretera principal que seguia cap al sud i vam posar rumb a l'Oest. Paisatge desolat. Hamada fins l'horitzó fins a creuar un collet. Aleshores: Dunes altre cop ! ... i palmerals... i entre ells, el joc de trobar on els nostres Manels havien vivaquejat 6 anys enrere.
 |
| Vivac dels Manels |
Al poble, cap hotel. Matem la tarda menjant en un restaurant i al fer-se fosc busquem on vivaquejar. Ens busquen alguns joves amb ciclomotor. Ens amaguem, callem. No ens troben i tenim una fantàstica nit sota mil i una estrelles.
L'endemà continuem cap a l'oest fins a Guerara. Guerara és la primera població Mozabita tot i estar a més 100km de la vall de la M'zab propiament dita.
Els Mozabites són una ètnia localitzada a la vall de la M'zab i rodalies. A diferència de la majoria de la població algerina, no són d'origen àrab sinó Berber i la seva llengua pròpia és una variant de l'amazic. Perseguits en el passat pels àrabs, van anar descendint cap al sud fins establir-se a l'actual vall de la M'Zab.
Tot i ser musulmans, no segueixen la corrent sunnita dominant d'Algèria sinó que són ibadites, una branca independent dins de la religió musulmana. La cultura pròpia es reflecteix en tots els aspectes de la vida, des de la vestimenta, pantalons abombatxats els homes, i túnica blanca integral les dones; fins a l'arquitectura, on les mesquites destaquen per minarets piramidals de forta influència africana.
Arribem a Guerara que és l'hora de dinar i mengem en un restaurant a peu de carretera. Estem a la zona àrab de la població i ens sorprèn veure força immigració sub-sahariana. Si, hi ha molts sub-saharians visquent a Guerara i treballant principalment en la construcció en empreses amb propietaris mozabites.
Havent dinat donem una volta pel casc antic on ben aviat coneixerem en Hammou. Un jove mozabita que estudia traducció a la Universitat d' Ouargala. Ens fa de guia per la ciutat amb un anglès perfecte i se'ns ofereix a arrenjar-nos l'allotjament. La gent és curiosa i nosaltres també estem encuriosits... si pocs turistes s'endinsen a Algèria, menys encara arriben a Guerara, aquells que volen conèixer la vida mozabita no passen de Ghardaia i les seves poblacions circumdants.
El Hammou no ens falla i troba on allotjar-nos. Els codis d'hospitalitat els obliguen i tot i que deixem clara per passiva i activa que per nosaltres no es preocupin, al vespre han trobat on col·locar-nos. Està lluny del poble, comenten, haurem d'anar a deixar les bicis en un garatge. D'allà, en cotxe, ens duran a la casa de camp on ens allotjarem.
L'allotjament resulta ser la casa de camp del soci de l'oncle d'en Hammou, en Musa. Un importador de canonades. Les canonades que importa des de la Xina es distribueixen per tot el país. Passem la nit xerrant, menjant i bevent te. Nosaltres els hi ensenyem fotos de les nostres peripècies alpinístiques pel Pirineu i en Musa s'hi torna ensenyant-nos com juga a golf en un ressort de 5 estrelles de Kuala Lumpur. Hem anat a petar a la casa d'una família molt benestant. Hem estat de sort, són dies festius i tots són a Guerara, habitualment són treballant a Algiers.
L'endemà al matí visitem el palmeral privat de la família d'en Musa. Palmeral, hort, bestiar, sala per menjars i convits i fins hi tot engronxadors per nanos. Arriba un grup de nanos d'una escola o similiar i comencen una visita guiada. El sentit comunitari entre els mozabites és molt fort ajudant-se els uns els altres i sent gairebé obligatori pels rics de la comunitat aportar i ajudar els seus conveïns. Ens expliquen, per exemple, que les bodes són comunitàries i pagades per la comunitat. Així, els pobres poden casar-se en igualtat de condicions que els més rics. Probablement sense aquest sentit de pertinença i forts lligams comunitaris no haurien resistit culturalment i haurien estat assimilats pels àrabs.
La visita és plaent però ens queden més de 100km fins a Ghardaia. Així que ens acomiadem d'algun d'ells, tornem en cotxe a Guerara, recuperem les bicis i arrenquem a pedalar. Queda una hora de sol quan arribem a la capital de la vall de la M'zab. Busquem on dormir i mirem la logística de busos per l'endemà a la nit anar fins Algiers.
Tindrem tot un dia per visitar les poblacions de la vall i serà a Ghardaia on hi dedicarem més temps. Al matí ens endinsarem pel barri vell fins que ens fan fora. Sense guia, els mozabites no ens hi deixen entrar. Són gelosos de la seva privacitat. Acabarem fent un tour amb alguns turistes algerins d'Orán. Ens sorprendrà la presència policial. Hi ha anti-avalots a cada cantonada. En actitud relaxada, però hi són. Fa un any va haver-hi tensions ètniques entre mozabites i àrabs... i encara hi ha la policia pel que pogués tornar a passar.
Al vespre agafarem l'autobús fins a Algiers. Hi arribarem a les 6:00 del matí. I un únic i principal objectiu: trobar dues putes caixes de bicicleta. No hi ha cosa més emprenyadora pel cicloturista que cercar caixes de bicicleta en una ciutat desconeguda. Ens hi posarem a les 9:00 del matí i no la trobarem fins a les 16:00. Aleshores encara ens quedarà tornar fins l'estació d'autobusos on tenim les bicis (a més de 10km de distància), un cotxe grua serà la nostra salvació.
El darrer sopar serà a la medina. Tant sols quedarà anar a l'aeroport i esperar un vol que sortirà amb gairebé dues hores de retràs.
Un cop a l'avió repassar els plans per les setmanes següents. Tenim per endavant 4 visats per tramitar. El 12 de Juliol volem a Novosibirsk, anem a donar la volta a les Muntanyes Altai. Els viatges no s'aturen.
 |
| Camí de Guerara |
Havent dinat donem una volta pel casc antic on ben aviat coneixerem en Hammou. Un jove mozabita que estudia traducció a la Universitat d' Ouargala. Ens fa de guia per la ciutat amb un anglès perfecte i se'ns ofereix a arrenjar-nos l'allotjament. La gent és curiosa i nosaltres també estem encuriosits... si pocs turistes s'endinsen a Algèria, menys encara arriben a Guerara, aquells que volen conèixer la vida mozabita no passen de Ghardaia i les seves poblacions circumdants.
El Hammou no ens falla i troba on allotjar-nos. Els codis d'hospitalitat els obliguen i tot i que deixem clara per passiva i activa que per nosaltres no es preocupin, al vespre han trobat on col·locar-nos. Està lluny del poble, comenten, haurem d'anar a deixar les bicis en un garatge. D'allà, en cotxe, ens duran a la casa de camp on ens allotjarem.
L'allotjament resulta ser la casa de camp del soci de l'oncle d'en Hammou, en Musa. Un importador de canonades. Les canonades que importa des de la Xina es distribueixen per tot el país. Passem la nit xerrant, menjant i bevent te. Nosaltres els hi ensenyem fotos de les nostres peripècies alpinístiques pel Pirineu i en Musa s'hi torna ensenyant-nos com juga a golf en un ressort de 5 estrelles de Kuala Lumpur. Hem anat a petar a la casa d'una família molt benestant. Hem estat de sort, són dies festius i tots són a Guerara, habitualment són treballant a Algiers.
 |
| Allotjats a la casa de camp d'en Musa. En Musa en primer terme, en Hammou, d'esquenes |
L'endemà al matí visitem el palmeral privat de la família d'en Musa. Palmeral, hort, bestiar, sala per menjars i convits i fins hi tot engronxadors per nanos. Arriba un grup de nanos d'una escola o similiar i comencen una visita guiada. El sentit comunitari entre els mozabites és molt fort ajudant-se els uns els altres i sent gairebé obligatori pels rics de la comunitat aportar i ajudar els seus conveïns. Ens expliquen, per exemple, que les bodes són comunitàries i pagades per la comunitat. Així, els pobres poden casar-se en igualtat de condicions que els més rics. Probablement sense aquest sentit de pertinença i forts lligams comunitaris no haurien resistit culturalment i haurien estat assimilats pels àrabs.
La visita és plaent però ens queden més de 100km fins a Ghardaia. Així que ens acomiadem d'algun d'ells, tornem en cotxe a Guerara, recuperem les bicis i arrenquem a pedalar. Queda una hora de sol quan arribem a la capital de la vall de la M'zab. Busquem on dormir i mirem la logística de busos per l'endemà a la nit anar fins Algiers.
 |
| Vista parcial de Ghardaia, amb el minaret al fons |
Tindrem tot un dia per visitar les poblacions de la vall i serà a Ghardaia on hi dedicarem més temps. Al matí ens endinsarem pel barri vell fins que ens fan fora. Sense guia, els mozabites no ens hi deixen entrar. Són gelosos de la seva privacitat. Acabarem fent un tour amb alguns turistes algerins d'Orán. Ens sorprendrà la presència policial. Hi ha anti-avalots a cada cantonada. En actitud relaxada, però hi són. Fa un any va haver-hi tensions ètniques entre mozabites i àrabs... i encara hi ha la policia pel que pogués tornar a passar.
Al vespre agafarem l'autobús fins a Algiers. Hi arribarem a les 6:00 del matí. I un únic i principal objectiu: trobar dues putes caixes de bicicleta. No hi ha cosa més emprenyadora pel cicloturista que cercar caixes de bicicleta en una ciutat desconeguda. Ens hi posarem a les 9:00 del matí i no la trobarem fins a les 16:00. Aleshores encara ens quedarà tornar fins l'estació d'autobusos on tenim les bicis (a més de 10km de distància), un cotxe grua serà la nostra salvació.
 |
| Port d'Algiers |
El darrer sopar serà a la medina. Tant sols quedarà anar a l'aeroport i esperar un vol que sortirà amb gairebé dues hores de retràs.
Un cop a l'avió repassar els plans per les setmanes següents. Tenim per endavant 4 visats per tramitar. El 12 de Juliol volem a Novosibirsk, anem a donar la volta a les Muntanyes Altai. Els viatges no s'aturen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada