Novosibirsk, final de trajecte.

El dia 23 d'agost arribàvem a Zmeinogorsk amb força vent en contra i un paisatge força monòton. Tocava decidir què fer. Havíem de ser el 27 vespre o el 28 a Novosibirsk  per empaquetar les bicis volar cap a Moscou el 29 al matí. Amb això n'hi havia prou. Teníem cinc dies per endavant per decidir com els gestionàvem. De seguida ens vam adonar que cinc dies eren pocs. Les distàncies allà són grans, i amb cinc dies aconseguíem enganxar-nos a les muntanyes altre cop, però no ho suficient com perquè sortís una ruta alternativa prou motivant. Així doncs, vam optar per anar tornant, sense pressa, amb transport públic fins a Novosibirsk. El 24 sortiríem cap a Barnaül, però no sense abans visitar Zmeinogorsk.

Centre de Zmeinogorsk

I Zmeinogorsk ens va sorprendre. La podríem definir com la Potosí rusa. Ja que des de 1736 s'exploten mines de plata, zinc i altres minerals. La història de la ciutat no deixa de ser la història dels pioners russos que van conquerir / colonitzar Sibèria, i a  diferència de molts indrets russos on l'època soviètica va arrasar amb els vestigis del passat, a Zmeinogorsk encara s'hi poden veure algunes de les edificacions originals de fa més de dos segles (i a més,  un museu sobre la història minera de la població). Un guia, que se'ns disculpa per no parlar anglès (el que parla anglès està de vacances), ens guia pel poble i ens mostra l'entrada d'un dels túnels de les mines originals, així com les restes d'una mina a cel obert.  No puc deixar de pensar com d'interessant podria arribar a ser , si ho tinguessin una mica ben endreçat i arreglat. Zmeinogorsk és una població mig oblidada al sud de Sibèria que ubicada a Europa o als Estats Units seria un reclam turístic de primer ordre.

Havent visitat la població, vam agafar un bus fins Barnaül, i vam superar satisfactòriament la prova de posar les bicicletes a l'autobús, que mai es sap. Barnaül, capital del Krai d'Altai, és una ciutat de més de mig milió d'habitants.  I a Barnaül, la gran aventura va ser trobar un allotjament bé de preu. Va costar, però al final ens en vam sortir, però a costa de no tenir massa temps de voltar la ciutat. La ciutat es veu moderna i sense massa atractiu turístic, tot i que no és lletja. I entre edificis moderns encara vam poder trobar algunes antigues cases de fusta  amb les finestres amb els seus porticons pintats de colors vius, reminiscències d'un passat que resisteix inútilment a la vida moderna que espera endur-se'l per endavant ben aviat: Vàries casetes d'aquestes estaven en venda. Sobreviuran?

Finestres d'una antiga casa a Barnaül.

Des de Barnaül vam agafar el darrer bus a Novosibirsk. I altre cop sense cap mena de problemes per posar-hi les bicicletes dins, molt diferent que al viatge d'anada. Un cop a Novosibirsk vam anar de pet al Dostoievski , l'alberg on ja ens vam estar a l'anada, però a diferència de a l'inici del viatge, aquest cop, al anar sobre la marxa, no havíem reservat. Vam trobar llit només per la primera nit. La resta de l'estada estava ple... hi havia una invasió de venedores d'Herbalife. Algo així com la convenció anual d'Herbalife per Rússia i Àsia Central. L'alberg ple de dones d'entre 50 i 60 anys, la majoria amb sobrepès evident, convençudes de les propietats miraculoses dels productes que venien tot i la constatació visual de la seva infectivitat. Dones, a més, que no entenien el que era un alberg: Queixant-se per tot, preguntant perquè hi havien uns homes dormint a l'habitació compartida, ... i fent anar els joves que gestionaven l'alberg de bòlit i desesperats.

Lenin, encara present, a Novosibirsk

Després de  voltar i consultar per internet, vam trobar un altre alberg, una mica més allunyat del centre però prop d'un dels llocs més mítics de Novosibirsk: l'estació de tren. Una estació gran i amb regust a històries passades i futures. D'aquelles que conviden a viatjar o imaginar comiats de pel·lícula. Només entrar i alçar la vista als panells  s'hi veuen anunciades destinacions com Moscou o, en direcció contrària, Vladivostok i Khavarosk. Si la línia de ferrocarril més llarga del món és el Transiberià, a Novosibirsk és on hi batega el seu cor. Algun dia, sense bicicleta, hi tornaré.

Transiberià. Algun dia.

Per endavant teníem quatre dies a la capital siberiana, la tercera ciutat més gran de la Federació Russa. Què fer-hi? No es pot dir que Novosibirsk sigui una ciutat amb atractiu turístic, tot i que el seu centre, amb places i parcs tampoc és lleig. En tot cas, ara ens oferia l'oportunitat de menjar bé, i tirant de Couchsurfing, fer noves amistats i tenir una mica de vida social.

Així, el primer dia vaig deixar al Miquel descansant a l'alberg i vaig anar al meeting setmanal de CS a un dels Shaslik-offs més cèntrics. Shaslik-off és una cadena de bars restaurants on hi serveixen moltes més coses que les típiques brotxetes de carn centro-asiàtiques. De seguida em vaig sentir ben acollit i fent amistat amb tota la colla local: Russos com l'Andrey o l'Irina, gent establerta temporalment allà com un jove català fent pràctiques, un flipat NovaYorkès que pel que vaig deduir era youtuber,  un artista francès.... Acabo el vespre convidat ja pel vespre següent anar a una performance que el francès i uns amics fan en un altre bar. Aquest cop el Miquel s'hi apuntarà... i de bar en bar i tiro por que me toca, seran les tres del matí que arribarem a l'alberg...

El dissabte al matí ja tinc un missatge de l'Andrey: Aquesta tarda anem a la platja que hi ha un festival.  Hi aniré  havent encaixat ja la bici. Un missatge per Facebook a l'Olga  i una hora després tinc el xòfer de la seva família i el seu pare a l'alberg preguntant per nosaltres per tornar-nos les caixes de les bicis que ens han guardat durant set setmanes. No es resisteixen a saber per on hem passat i quants quilòmetres hem fet.

Tinc la intenció d'anar al festival de la platja més tard que no hi va tota la colla de CSing i l'Andrey m'explica  per Facebook com arribar-hi. Al vespre em trobo tota la troupe en una platja fluvial en un pantà al riu Ob a uns 20km de Novosibirsk. Tornarem, de matinada,  7 en un sol cotxe, després de concerts, menjar i focs de camp a la ribera del pantà. M'acomiado definitivament d'ells , ja que l'endemà, diumenge, no tinc intenció de sortir de gresca: dilluns d'hora al matí volem a Moscou. Els CSers em deixen un regust de sana enveja. Una colla de locals i ex-pats ben avinguts que han fet de Couchsurfing un estil de vida.... em sona. Em sona a Eva, Julián, Sílvia, Aníbal, Àlex, Carles, Xavi, Dora... Que els hi duri. A BCN aquest esperit ja s'ha perdut.

Capvespre a la platja

El darrer vespre el tornarem a passar al Shaslik-off, però aquest cop, amb l'Artëm i la Tatiana que el dia abans m'escriuen preguntant si encara som a Novosibirsk. Són la troupe que ens vam trobar a la carretera dels austríacs, acaben de tornar del seu viatge i s'ofereixen a sopar amb nosaltres. Compartirem xerrada i experiències, i per sort, se'ns hi afegeix l'Irina, una de les Couchsurfers locals , que parla castellà i ajuda amb les traduccions allà on el meu rus o el seu anglès no arriben. Tot i ja tenir un taxista arranjat per anar a l'aeroport, insisteixen en dur-nos-hi ells. Recollir-nos a les 6:00 del matí no els hi és cap problema, insisteixen. Així, ens acomiadem d'ells a una hora prudencial i ens en tornem a l'alberg. Però les coses no surten mai com estan previstes i un dia que volem anar a dormir d'hora no serà fins les 2:00am tocades que pujarem a l'habitació. El culpable, un altre noi rus allotjat a l'alberg. Li han parlat de nosaltres i ens vol conèixer. Treballa per una botiga de muntanya i ens bombardeja a preguntes sobre el tipus de material que duem, on hem viatjat, propers plans ... i entre discussions de material, viatges, i altres temes van queien les hores. Pujarem l'endemà a l'avió havent dormit menys de quatre hores. Sort que amb cinc hores de vol pots descansar una mica.

A Moscou, vint i pico hores de trànsit. Temps just per passejar-se per la plaça roja i Arbat i prendre un cafè amb l'Evgenia, una CSer que vaig allotjar quatre anys enrere i tornar a dormir a l'alberg. Poca cosa més. El viatge s'acaba i comença la fase de seleccionar fotos, preparar conferències i desplegar mapes per somniar nous destins.

Esglèsia de St Basili, a la plaça Roja.