Cap a Geòrgia

Ha arribat el moment. La bici ja està encaixada  al cotxe del pare des d'ahir. La casa endreçada i jo apunt per marxar.

Apunt? Bé, no ho sé. El meu estòmac em demana que avui no em mogui massa.
Pels que m'acostuemeu a seguir cada any, ja sabeu que soc especialista en xungasos, no hi ha any que no pesqui algo voltant per aquests mons de Déu. El que no m'havia passat mai, però, era ja sortir enxungasat de casa. Amb diarrea desde dissabte a la nit, al tornar d'un sopar. Toma ya ! Intueixo que és una grip d'estòmac pescada després d'un banyet vespertí el divendres a la platja d'Ocata. Quedar-se amb el banyador xop veient els curtmetratges de fascurt potser no fos la millor idea. Avui, a l'avió, espeo que em toqui passadís :-)

Apunt? Bé, no ho sé. M'hauria agradat fer-li una netejadeta a aquest blog, canviar-li el look, afegir-hi alguns widgets, etc, però el temps se m'ha tirat a sobre.


Apunt? Bé, no ho sé. No hi ha resposta des d'Abkhasia sobre si em concediran el visat.

Apunt? no ho sé. Només tinc ben definida les dues primeres setmanes de ruta, més o menys, després, ja veurem. Aquest any deixo el viatge bastant obert a l'improvització,

Apunt, casi? La rentadora ja està centrifugant la darrera bugada abans no marxar.

Apunt? Si, apunt ! Amb ganes de veure com la caixa de la bici és engolida cap a la zona obscura de la cinta transportadora, i començo a creuar els dits perquè tot m'arribi sencer a Tblisi.

Apunt? Si. Darrers correus, i cap a l'aeroport. Proper post, des de terres caucàsiques.