Vaig deixar Lentekhi mentalitzat en que seria casi missio impossible arribar a Ushguli en un sol dia. Per si fos poc, vaig acabar sortint tard. Les nou tocades.
Els polonesos, el dia abans, m'havien comentat que nomes hi havia una botigueta en un poblet al cap de quinze km i que despres nomes creuaria poblets abandonats fins arribar a Ushguli. Aixi que em vaig fer amb un quilo de pa, fruits secs i algunes galetes i em vaig posar en cami pensant en buscar algun cobert en alguna casa abandonada on fer nit.
La carretera, o millor dit, pista, no estava tant mal com la pintaven. Al principi.Arribo al poblet que hi ha a 15km, em faig amb la que crec darrera coca-cola del dia i continuo endevant. La pista empitjora per moments. Es de molt mala qualitat, plena de sotracs i molts bassals i fang ja que ha plogut els darrers dies. Com mes avanso pitjor esta l'estat de la pista, i per si fos poc, torna a posar-se a ploure.
Vaig avansant poc a poc i guanyat alsada. Poca. Lentekhi esta a set-sents i pocs metres d'alsada i he de pujar fins als 2623m del port que hi ha abans d'Ushguli !!! Van passant els quilometres i l'alsada que es guanya es poca. Com sera el port?
Son cap a les sis de la tarda quan m'acostoa Tsana. El darrer llogaret abans del port. Poc abans he deixat un trencall on indicava que ha 7,5km hi havia un refugi de muntanya. Sesko es diu el lloc. En el darrer poblet que havia passat, habitat i no abandonat com els polonesos m'havien dit un dia abans,m'havien comentat que existia aquest lloc. Pero no m'havien dit que esta 7km amunt fora de la pista principal que du a Usguli !!!!
Medito que fer i decideixo no desviar-me del cami. Poc despres arribo a Tsana. Tampoc esta abandonat aquest poblet. Hi arribo xop. No para de ploure. Uns nanos em veuen i un d'ells m'invita a casa seva, pero sa mare, al veure'm arribar l'esbronca i el nano, ella no s'atreveix, em diu que no em puc quedar.
Volto una mica pel poble i al final preguntant on dormir en una casa, la dona, fa una consulta i un noi jove diu que em puc quedar. Per la forma de parlar, el noi, d'uns trenta llargs o quaranta curts, diria que te una mica de ploma. En tot cas ell i sa mare, que es la dona en qui he parlat, resulten ser super simpatics i m'acullen a la seva dacha.
El noi, no me'n recordo com es diu, em treu a ensenyar-me el poble despres d'haver-me ofert unes mongetes estofades i una amanida i formatge. Mentre em passejo pel poble i em presenta totes les families que hi viuen, la seva mare, m'escalfa aigua sobre una estufa de llenya perque em pugui rentar. Vaig ple de fang fins dalt!
Elogien el meu rus varis cops. No son dels que s'envalen i fan que no entengui res, sino que parlen lent i quan algo no entenc cerquen paraules mes sencilles perque ho pugui entendre. M'expliquen que al poble nomes hi venen a l'estiu, de vacances. La resta de l'any viuen en altres llocs. Ente els que pululen pel poble, uns nanos que amb nomes 8 anys tenen un angles superdecent o una noia, d'uns vint-i-llargs, la Lela, que amb un angles mes que correcte em comenta que es la secretaria de direccio d'una galeria d'art a Tbilisi. Vestida de pagesa com va costa imaginar-la en una galeria d'art.
Paso el vespre petant la xerrada amb la gent del poble, i quan duc tres brindis de conyac em venen a rescatar. No em puc passar, que l'endema sera un dia curt, pero alhora llarg.
M'also que el temps no ha millorat. Segueix plovisquejant i cap al port de muntanya es veu tot tapat. Tambe l'Skhara, que amb els seus 5068m es el pic mes alt de Georgia.Mato el temps una estona, pero no sembla aclarir, el temps pero tampoc empitjora, aixi que faig les alforges i decideixo sortir. Amb mi tambe ve un home de Usghuli que torna cap alla a cavall. Li dic que faci via, ell anira mes rapid. M'invita a buscar-lo quan arribi a Usguli per estar-me a casa seva. No el trobare i quan trobi la seva casa , ja amb allotjament arrenjat, no sera a ell sino a son germa, botrratxo com una cuba, qui em rebra. Decideixo no intentar tornar-lo a buscar. Pero aixo sera despres. De moment, la pista enseguida empitjora i pocs quilometres passat Tsana es comensa a posar tiesa de debo. Just aleshores em creuo amb un 4x4 que ve d'Ushguli. Dos jubilats alemanys estan baixant per la pista. L'al-lucinament es mutu. Ens saludem, m'avisen del mal estat de la pista, i comenso a empenyer la bici de debo. Sera el mes comu el dia d'avui. 13km passat Tsana i 900 i pico metres de desnivell despres, arribo a dalt del port. He empes la bici molta estona. La pista dolentissima i amb algunes rampes molt dures no ha donat per mes. Ara nomes toca baixar fins a Ushguli. Sis kilometres despres en veig les seves torres imponents. Fa goig, s'ha patit, pero ha merescut la pena l'esfors.
La tarda la passare amb uns letons que estan fent un curs d'alpinisme i s'han agafat uns dies de festa per visitar la regio. No es pot fer res. Ara plou a bots i barrals.
L'endema descansare a Ushguli i conenixere en Michael, un alemany que em segueix les traces amb la bici. Em comenta que ha vist les meves roderes a la pista. Te uns quaranta anys llargs i una filla de 20 anys, m'explica. Tenim bona connexio. Critiquem la forma superficial de viatjar de molts motxillers i quedem en recorrer el tram Ushguli - Mestia junts l'endema. I aixi ho fem.
Els 40 i pocs quilometres que separen els dos pobles els fem junts i tranquils. Parant a fer fotos aqui i alla, disfrutant del congost que hi ha a la sortida d'ushguli, fent el portet de muntanya que hi ha abans de Mestia, disfrutant de les primeres vistes de l'Ushba (un Pedraforca o Encantats de 4700m), i fem via fins a Mestia.
Arribem alla i m'acomiado d'ell. Ell continua una mica mes avall. Jo m'hi planto. Em trobo la poblacio potes enlaire. Obres a tot arreu que no paren fins a les 22:00 o 23:00 de la nit. Es nota que s'esta potenciant el turisme. A Mestia coincideixo amb uns polonesos que ja m'havia trobat a Tbilisi. Em comenten a quina guesthouse estan, pero esta plena. La propietaria pero, em recoloca a la casa del costat, ben aviat soc acollit per la Nato i la Nino aixi com el Vaxo. Es un casalot molt gran on hi viuen varies unitats familiars. La que du la casa es la Nato i el seu marit, nomes parlen rus, pero la Nino, cosina seva, rasca angles, i el Vaxo, nebot de la Nato, que viu a Tbilisi i esta alla de vacances, el parla forsa be. Passo dos vespres xerrant amb ell, pero aixo sera un altre post.
Al vespre anire a prendre algo a un bar amb els polonesos i altres guiris que se'ns hi afegeixen. Entre ells un angles casat amb una georgiana i una anglesa. Tots residents a brusseles i treballant per institucions comunitaries. S'enfrasquen en una discusio sobre la geopolitica d'orient mitja que em deixen alucinat. Pero ells tambe flipen. Sobretot quan els hi dic que he estat al corredor de Wakhan. el coneixen !!! La noia, havia viscut a Dushambe, i ara les tornes es canvien. No soc jo qui escolto al-lucinat la seva conversa, sino ells qui em somenten a un interrogatori en primer grau.
Descanso un dia mes a Mestia, pero descansar es un dir. Me'n vaig a peu a uns llacs que teoricament hi ha a unes 5h de Mestia. En tres hores hi soc. Les vistes sobre el caucas son impressionant. T'acostes que es veu l'Ushba imponent i com mes alsada guanyes mes part de la zona central del cuacas es veu. Val la pena la suada en plena soleiada. Torno a Mestia i mato la tarda passejant entre les seves grans torres defensives. Vull visitar el museu etnografic pero esta tancat per reformes. Llastima, perque les dues guies que duc el deixen forsa be. Anire a dormir d'hora, dema sera un dia llarg.Vull arribar a Zugdidi d'un tiron.
La baixada fins a Zugdidi sera dura. La pista esta en obres en molts trams i aixo fa que estigui pitjor que si fos asfaltada. A mes, el mapa enganya, i tot i Mestia esta a mes de 1400m i Zugdidi a poc mes de 100m sobre el nivell del mar, el cami, te moltissims trams de pujada. Es un autentic trencacames i estare mes de 10 hores sobre la bici abans no arribi al vespre, esgotat i enfangat a Zugdidi, amb 140 i 950m de desnivell positiu a les cames. Tocara buscar on sopar, on donar senyals de vida i anar a dormir rapid per recuperar-me.
Els polonesos, el dia abans, m'havien comentat que nomes hi havia una botigueta en un poblet al cap de quinze km i que despres nomes creuaria poblets abandonats fins arribar a Ushguli. Aixi que em vaig fer amb un quilo de pa, fruits secs i algunes galetes i em vaig posar en cami pensant en buscar algun cobert en alguna casa abandonada on fer nit.
La carretera, o millor dit, pista, no estava tant mal com la pintaven. Al principi.Arribo al poblet que hi ha a 15km, em faig amb la que crec darrera coca-cola del dia i continuo endevant. La pista empitjora per moments. Es de molt mala qualitat, plena de sotracs i molts bassals i fang ja que ha plogut els darrers dies. Com mes avanso pitjor esta l'estat de la pista, i per si fos poc, torna a posar-se a ploure.
Vaig avansant poc a poc i guanyat alsada. Poca. Lentekhi esta a set-sents i pocs metres d'alsada i he de pujar fins als 2623m del port que hi ha abans d'Ushguli !!! Van passant els quilometres i l'alsada que es guanya es poca. Com sera el port?
Son cap a les sis de la tarda quan m'acostoa Tsana. El darrer llogaret abans del port. Poc abans he deixat un trencall on indicava que ha 7,5km hi havia un refugi de muntanya. Sesko es diu el lloc. En el darrer poblet que havia passat, habitat i no abandonat com els polonesos m'havien dit un dia abans,m'havien comentat que existia aquest lloc. Pero no m'havien dit que esta 7km amunt fora de la pista principal que du a Usguli !!!!
Medito que fer i decideixo no desviar-me del cami. Poc despres arribo a Tsana. Tampoc esta abandonat aquest poblet. Hi arribo xop. No para de ploure. Uns nanos em veuen i un d'ells m'invita a casa seva, pero sa mare, al veure'm arribar l'esbronca i el nano, ella no s'atreveix, em diu que no em puc quedar.
Volto una mica pel poble i al final preguntant on dormir en una casa, la dona, fa una consulta i un noi jove diu que em puc quedar. Per la forma de parlar, el noi, d'uns trenta llargs o quaranta curts, diria que te una mica de ploma. En tot cas ell i sa mare, que es la dona en qui he parlat, resulten ser super simpatics i m'acullen a la seva dacha.
El noi, no me'n recordo com es diu, em treu a ensenyar-me el poble despres d'haver-me ofert unes mongetes estofades i una amanida i formatge. Mentre em passejo pel poble i em presenta totes les families que hi viuen, la seva mare, m'escalfa aigua sobre una estufa de llenya perque em pugui rentar. Vaig ple de fang fins dalt!
Elogien el meu rus varis cops. No son dels que s'envalen i fan que no entengui res, sino que parlen lent i quan algo no entenc cerquen paraules mes sencilles perque ho pugui entendre. M'expliquen que al poble nomes hi venen a l'estiu, de vacances. La resta de l'any viuen en altres llocs. Ente els que pululen pel poble, uns nanos que amb nomes 8 anys tenen un angles superdecent o una noia, d'uns vint-i-llargs, la Lela, que amb un angles mes que correcte em comenta que es la secretaria de direccio d'una galeria d'art a Tbilisi. Vestida de pagesa com va costa imaginar-la en una galeria d'art.
Paso el vespre petant la xerrada amb la gent del poble, i quan duc tres brindis de conyac em venen a rescatar. No em puc passar, que l'endema sera un dia curt, pero alhora llarg.
M'also que el temps no ha millorat. Segueix plovisquejant i cap al port de muntanya es veu tot tapat. Tambe l'Skhara, que amb els seus 5068m es el pic mes alt de Georgia.Mato el temps una estona, pero no sembla aclarir, el temps pero tampoc empitjora, aixi que faig les alforges i decideixo sortir. Amb mi tambe ve un home de Usghuli que torna cap alla a cavall. Li dic que faci via, ell anira mes rapid. M'invita a buscar-lo quan arribi a Usguli per estar-me a casa seva. No el trobare i quan trobi la seva casa , ja amb allotjament arrenjat, no sera a ell sino a son germa, botrratxo com una cuba, qui em rebra. Decideixo no intentar tornar-lo a buscar. Pero aixo sera despres. De moment, la pista enseguida empitjora i pocs quilometres passat Tsana es comensa a posar tiesa de debo. Just aleshores em creuo amb un 4x4 que ve d'Ushguli. Dos jubilats alemanys estan baixant per la pista. L'al-lucinament es mutu. Ens saludem, m'avisen del mal estat de la pista, i comenso a empenyer la bici de debo. Sera el mes comu el dia d'avui. 13km passat Tsana i 900 i pico metres de desnivell despres, arribo a dalt del port. He empes la bici molta estona. La pista dolentissima i amb algunes rampes molt dures no ha donat per mes. Ara nomes toca baixar fins a Ushguli. Sis kilometres despres en veig les seves torres imponents. Fa goig, s'ha patit, pero ha merescut la pena l'esfors.
La tarda la passare amb uns letons que estan fent un curs d'alpinisme i s'han agafat uns dies de festa per visitar la regio. No es pot fer res. Ara plou a bots i barrals.
L'endema descansare a Ushguli i conenixere en Michael, un alemany que em segueix les traces amb la bici. Em comenta que ha vist les meves roderes a la pista. Te uns quaranta anys llargs i una filla de 20 anys, m'explica. Tenim bona connexio. Critiquem la forma superficial de viatjar de molts motxillers i quedem en recorrer el tram Ushguli - Mestia junts l'endema. I aixi ho fem.
Els 40 i pocs quilometres que separen els dos pobles els fem junts i tranquils. Parant a fer fotos aqui i alla, disfrutant del congost que hi ha a la sortida d'ushguli, fent el portet de muntanya que hi ha abans de Mestia, disfrutant de les primeres vistes de l'Ushba (un Pedraforca o Encantats de 4700m), i fem via fins a Mestia.
Arribem alla i m'acomiado d'ell. Ell continua una mica mes avall. Jo m'hi planto. Em trobo la poblacio potes enlaire. Obres a tot arreu que no paren fins a les 22:00 o 23:00 de la nit. Es nota que s'esta potenciant el turisme. A Mestia coincideixo amb uns polonesos que ja m'havia trobat a Tbilisi. Em comenten a quina guesthouse estan, pero esta plena. La propietaria pero, em recoloca a la casa del costat, ben aviat soc acollit per la Nato i la Nino aixi com el Vaxo. Es un casalot molt gran on hi viuen varies unitats familiars. La que du la casa es la Nato i el seu marit, nomes parlen rus, pero la Nino, cosina seva, rasca angles, i el Vaxo, nebot de la Nato, que viu a Tbilisi i esta alla de vacances, el parla forsa be. Passo dos vespres xerrant amb ell, pero aixo sera un altre post.
Al vespre anire a prendre algo a un bar amb els polonesos i altres guiris que se'ns hi afegeixen. Entre ells un angles casat amb una georgiana i una anglesa. Tots residents a brusseles i treballant per institucions comunitaries. S'enfrasquen en una discusio sobre la geopolitica d'orient mitja que em deixen alucinat. Pero ells tambe flipen. Sobretot quan els hi dic que he estat al corredor de Wakhan. el coneixen !!! La noia, havia viscut a Dushambe, i ara les tornes es canvien. No soc jo qui escolto al-lucinat la seva conversa, sino ells qui em somenten a un interrogatori en primer grau.
Descanso un dia mes a Mestia, pero descansar es un dir. Me'n vaig a peu a uns llacs que teoricament hi ha a unes 5h de Mestia. En tres hores hi soc. Les vistes sobre el caucas son impressionant. T'acostes que es veu l'Ushba imponent i com mes alsada guanyes mes part de la zona central del cuacas es veu. Val la pena la suada en plena soleiada. Torno a Mestia i mato la tarda passejant entre les seves grans torres defensives. Vull visitar el museu etnografic pero esta tancat per reformes. Llastima, perque les dues guies que duc el deixen forsa be. Anire a dormir d'hora, dema sera un dia llarg.Vull arribar a Zugdidi d'un tiron.
La baixada fins a Zugdidi sera dura. La pista esta en obres en molts trams i aixo fa que estigui pitjor que si fos asfaltada. A mes, el mapa enganya, i tot i Mestia esta a mes de 1400m i Zugdidi a poc mes de 100m sobre el nivell del mar, el cami, te moltissims trams de pujada. Es un autentic trencacames i estare mes de 10 hores sobre la bici abans no arribi al vespre, esgotat i enfangat a Zugdidi, amb 140 i 950m de desnivell positiu a les cames. Tocara buscar on sopar, on donar senyals de vida i anar a dormir rapid per recuperar-me.
4 comentaris:
Ja era hora de fer una pedalada i un port de debó!
Conyes apart, veig que tot va sobre rodes, encara que mullades i enfangades. Al final, després d'haver anu.lat un primer vol, marxem a Uzbequistan el proper dissabte
Bones pedalades
Manel
Disfruteu de Samarcanda, Bukharai Khiva. S'ho mereixen !
Marcos al habla: Pistes, bici, ports de muntanya, xerrades al vespre... Vaig que estàs gaudint com sempre, eh! I que el Manel marxa cap a Uzbequistan. Quins records! El 17 d'agost em toca a mi: viatjo a Dakar, d'allà cap al sud amb ferry, a Casamance, i després a Guinea Bissau per pista. Segueix gaudint!
Marcos !!!!
Que vagi be per senegal i Guinea !!!
Ja m'ho explicaras. M'interesa molt. Em queden dues setmanes que amb el pont de decembre pordien ser 3 i em voltava pel cap Senegal. Ja m'explicaras !!!
Publica un comentari a l'entrada