En Vaxo (llegiu-ho Wakho) es un noi de 19 anys. El nebot de la familia que em va acollir a Mestia. Estudia a Tbilisi i rasca forsa d'angles. El dos vespres a Mestia van acabar de la mateixa forma. Asseguts en un sofa que tenen a la terrasa de fusta de la casa i fent petar la xerrada.
M'explica que la seva familia vivia a Sukhumi on hi tenien dues cases, pero van marxar amb la guerra, quan ell nomes tenia un any. El seu oncle, explica que mentre anaven en avio, els tirotejaven. Sigui per ser d'una familia de desplasats o per estar inmers en el nacionalisme que per norma general es respira per Georgia fa alguns comentaris que no per coneguts deixen de xocar.
Apart de reclamar Abkhasia com a part de Georgia, its ours em remarca forsa cops, es molt critic amb tota la immigracio que hi ha a Georgia. Immigracio, o gent que fa segles que hi viu: Carrega contra xinos, turcs i sobretot armenis. Aixo es Georgia, i Georgia es per nosaltres em remarca. Que se'n vagin a casa seva, comenta. El cas dels armenis es el mes contundent. I no sera l'unic cas a Georgia. Els armenis, emprenedors, comerciants, espavilats, establerts per tot el caucas des de fa centenars d'anys, son vistos una mica com els jueus. Els extrangers que fan diners a costa de la gent local. Esteriotip forsa extes.
Quan en Vaxo se'm declara cosmopolita aprofito per posar-hi cullerada:
- Com pots dir que ets cosmopolita si no acceptes les gents d'altres cultures? El sorpren la reflexio, pero em respon:
- Doncs no soc cosmopilita. I es queda tant ample
Estudia economiques i la conversa tambe discorre per altres temes. Em pregunta sobre la vida a Espanya, la crisi economica i el cost de les coses. Sembla que es dels pocs que compren que tot i els salaris son molt mes alts a casa nostre aixo no implica que es visqui molt millor perque tot es mes car. Es sorpren quan li comento que el pis meu, petit, pels estandards d'aqui, costa casi 600e/mes. Pero el sorpres soc jo quan em comenta que hi ha gent que cobra 100 GEL al mes (1Gel= 2,35eur) i que un bon sou normal son 250 GEL. Comenta que aqui no hi ha feina, pero que no pensa marxar fora, que sempre viura a Gerogia, que sempre pot anar a Svanetia i que cuidant de l'hort i bestiar pot anar tirant.
Tambe parlem del viatge i abans d'acomiadar-me em recomana que no corri. m'explica que li fan panic els cotxes perque ha tingut varis accidents, i m'ensenya tota la cama completament cremada i comenta que va estar un any sense poder caminar. M'acomiado d'ell comproment-me en ser bon noi, pero tenint 140km per endevant l'endema, en algun tram una mica haure de correr amb la bici.
M'explica que la seva familia vivia a Sukhumi on hi tenien dues cases, pero van marxar amb la guerra, quan ell nomes tenia un any. El seu oncle, explica que mentre anaven en avio, els tirotejaven. Sigui per ser d'una familia de desplasats o per estar inmers en el nacionalisme que per norma general es respira per Georgia fa alguns comentaris que no per coneguts deixen de xocar.
Apart de reclamar Abkhasia com a part de Georgia, its ours em remarca forsa cops, es molt critic amb tota la immigracio que hi ha a Georgia. Immigracio, o gent que fa segles que hi viu: Carrega contra xinos, turcs i sobretot armenis. Aixo es Georgia, i Georgia es per nosaltres em remarca. Que se'n vagin a casa seva, comenta. El cas dels armenis es el mes contundent. I no sera l'unic cas a Georgia. Els armenis, emprenedors, comerciants, espavilats, establerts per tot el caucas des de fa centenars d'anys, son vistos una mica com els jueus. Els extrangers que fan diners a costa de la gent local. Esteriotip forsa extes.
Quan en Vaxo se'm declara cosmopolita aprofito per posar-hi cullerada:
- Com pots dir que ets cosmopolita si no acceptes les gents d'altres cultures? El sorpren la reflexio, pero em respon:
- Doncs no soc cosmopilita. I es queda tant ample
Estudia economiques i la conversa tambe discorre per altres temes. Em pregunta sobre la vida a Espanya, la crisi economica i el cost de les coses. Sembla que es dels pocs que compren que tot i els salaris son molt mes alts a casa nostre aixo no implica que es visqui molt millor perque tot es mes car. Es sorpren quan li comento que el pis meu, petit, pels estandards d'aqui, costa casi 600e/mes. Pero el sorpres soc jo quan em comenta que hi ha gent que cobra 100 GEL al mes (1Gel= 2,35eur) i que un bon sou normal son 250 GEL. Comenta que aqui no hi ha feina, pero que no pensa marxar fora, que sempre viura a Gerogia, que sempre pot anar a Svanetia i que cuidant de l'hort i bestiar pot anar tirant.
Tambe parlem del viatge i abans d'acomiadar-me em recomana que no corri. m'explica que li fan panic els cotxes perque ha tingut varis accidents, i m'ensenya tota la cama completament cremada i comenta que va estar un any sense poder caminar. M'acomiado d'ell comproment-me en ser bon noi, pero tenint 140km per endevant l'endema, en algun tram una mica haure de correr amb la bici.
1 comentari:
Quins raonaments tan simplistes els de Vaxo i això que és estudiant universitari. Molt bona la teva manera de fer-li raonar
Publica un comentari a l'entrada