2003
Juliol 2003. Encara governa Shevardnadze. Arribo amb l'Enric a Trebisonda (Turquia) després de pujar l'Ararat i visitar Ani. El cònsul georgià que ens tramita el visat de trànsit sembla alegrar-se d'un atemptat d'ETA en una de les seves campanyes d'estiu.
L'endemà agafem el bus cap a Geòrgia. Hi entrerem per Posof. A l'autobus, dones amb mirades tristes i perdudes i amb marques de cremades de cigarrets als braços. A la frontera, fins a cinc funcionaris georgians diferents ens demanen 5$ cada un per suposats tràmits burocràtics.
No recordo on dormim aquella nit, però aquest estiu reconec un dels pobles passats: Akhalkalaki. A la gasolinera on ara hi estan construïnt un nou edifici, fa 8 anys només hi havia piles de femta a assecar per ser utilitzades de combustible a les estufes durant l'hivern. Són menys de 24h, però m'impcate la pobresa del país.
2006
Setembre 2006. Aterro a Tbilisi. Ja governa Shakhasvili. L'aeroport es veu vell i atrotinat, com gran part d'un país que sembla estar tocant fons. Creuo en bici la frontera amb Armènia al mateix punt que tres anys enrere l'havia creuada amb autobus. No em creuo amb oficials corruptes. Tornaré a Tbilisi a l'octubre. Es respira un fort ambient antirus, vària gent m'atura per explicar-me com de dolents són els rusos. Hi soc quan esclata la crisis dels espies i la frontera georgiano-russa es tanca. A Gori, Stalin encara precideix la plaça principal de la ciutat.
2011
Stalin manté una avinguda a Gori, però l'estatua ja no hi és. Les pistes polsegoses del 2008 són carreteres recentment asfaltades i les poques piles de femta a assecar que em trobo en zones rurals, perden el domini del paissatge en front les antenes parabòliques. El país sembla tirar endevant.
Aquestes són tres visions de tres viatges. Dificilment comparables. Per durada, per zones recorregudes, per com s'han recorregut. Només unes pincelladetes de com ha evolucionat el país. Continuarà evolucionant, suposo.
20XX?
I Kakheti, Tusheti i Khesvureti encara resten a l'espera. Quan hi torni, quin país em trobaré?
Juliol 2003. Encara governa Shevardnadze. Arribo amb l'Enric a Trebisonda (Turquia) després de pujar l'Ararat i visitar Ani. El cònsul georgià que ens tramita el visat de trànsit sembla alegrar-se d'un atemptat d'ETA en una de les seves campanyes d'estiu.
L'endemà agafem el bus cap a Geòrgia. Hi entrerem per Posof. A l'autobus, dones amb mirades tristes i perdudes i amb marques de cremades de cigarrets als braços. A la frontera, fins a cinc funcionaris georgians diferents ens demanen 5$ cada un per suposats tràmits burocràtics.
No recordo on dormim aquella nit, però aquest estiu reconec un dels pobles passats: Akhalkalaki. A la gasolinera on ara hi estan construïnt un nou edifici, fa 8 anys només hi havia piles de femta a assecar per ser utilitzades de combustible a les estufes durant l'hivern. Són menys de 24h, però m'impcate la pobresa del país.
2006
Setembre 2006. Aterro a Tbilisi. Ja governa Shakhasvili. L'aeroport es veu vell i atrotinat, com gran part d'un país que sembla estar tocant fons. Creuo en bici la frontera amb Armènia al mateix punt que tres anys enrere l'havia creuada amb autobus. No em creuo amb oficials corruptes. Tornaré a Tbilisi a l'octubre. Es respira un fort ambient antirus, vària gent m'atura per explicar-me com de dolents són els rusos. Hi soc quan esclata la crisis dels espies i la frontera georgiano-russa es tanca. A Gori, Stalin encara precideix la plaça principal de la ciutat.
2011
Stalin manté una avinguda a Gori, però l'estatua ja no hi és. Les pistes polsegoses del 2008 són carreteres recentment asfaltades i les poques piles de femta a assecar que em trobo en zones rurals, perden el domini del paissatge en front les antenes parabòliques. El país sembla tirar endevant.
Aquestes són tres visions de tres viatges. Dificilment comparables. Per durada, per zones recorregudes, per com s'han recorregut. Només unes pincelladetes de com ha evolucionat el país. Continuarà evolucionant, suposo.
20XX?
I Kakheti, Tusheti i Khesvureti encara resten a l'espera. Quan hi torni, quin país em trobaré?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada