L'arribada a Foum Zguid va ser rapida. Practicament tot baixada des del trencall de la carretera a Agdz on havia dormit. De cami, el desert pedregos salvat pels oasis al costat del riu per on transcorria la vall per on pedalava... i a l'acostar-me a Foum Zguid, els primers dromedaris.
La travessa que volia fer era una travessa llargament valorada. Des de que vaig veure l'itinerari en el mapa que em vaig preguntar si seria viable fer-la. Una ressenya a internet d'un noi espanyol que l'havia fet i la descripcio de la ruta al llibre Morocco Overland, em van acabar de llansar-me a l'idea d'intentar-la. La descripcio de la ruta en el llibre no era molt alentadora pero: On MTB this route would be a hard work along the rocky stages so make the most of the bed lake sections, or better, try something else.
Pero ja sabeu com fan els crios: els dius no toquis i toquen; no facis, i fan; no diguis, i diuen ... i a mi em deien no hi anes... Que havia de fer si en el fons soc un crio?
Aixi que va ser arribar i comensar a recabar informacio. Varia gent local em va comentar que podria dormir al llac sec d'Iriki on hi ha un parell d'albergs. Seria cert? En tot cas, mentre dinava un grup d'uns 10 motards va fer la seva arribada triomfal (i sorollosa) a la plasa del centre de la vila. D'on vindrian?
Vaig estar de sort... o no. Venien precisament de Tagounite, a la vall del Draa i practicament tot el recorregut era compartit amb el que tenia jo planificat. Tindria informacio de primera ma. Pero em son molt esceptics.
Se'ls veu rebentats. Una dona en els seus quaranta llargs em diu que es molt dur i amb molta pedra; un xavalet, uns vint i pocs, seu derrotat i extenhuat a l'acera. Are you strong? em pregunta; i al final un altre em dirigeix al cap del grup. Aquest, tinc la sensacio que em tracta amb certa condescendencia o diria amb una intencio relativa de que desisteixi de la meva idea (o aixi em fa l'afecte) pero tota la informacio que em donara es certa: Els albergs, em diu, estan tancats; l'aigua, cap problema hi ha pous pel cami; el cami es molt recallos i finalment em comenta que fins M'Hamid no hi ha 143 km que diu la guia sino 160. On verrais.
Amb aquesta info, m'acabo de preparar. Dos esmorzars: Dos paquets de galetes. Dos sopars pel pitjor dels caos: dos entrepans de mitja barra, ganyips: una tableta de xocolata i 200gr d'atmetlles. I amb aixo, inshallah
passare dia i mig al desert i si les coses es torcen dos. D'aigua, en carrego 7.5l.
L'endema no logro esmorzar d'hora. Digue'ls-hi l'hora que els hi diguis, te'l serveixen a les vuit. Pero, esmorzat, surto de Foum Zguid. La pista de seguida es fa molt dura amb moltissim codol solt. Avanso a 7 o 8km/h a dures penes. Quan duc uns 15km aprox, em creuo amb un home local en bici (d'on collons ve?) i una estona despres amb dos homes conduint 4 dromedaris. A les 3 hores la bici es queixa. Em salta dos cops la cadena i despres de molt mirar me n'adono que m'han saltat dos cargols de la part trasera de la bici i m'han descolocat la roda. Per sort, en duc de recanvi. Pero perdo una ahora preciosa. Comenso a fer calculs sobre on dormir si no arribo a Iriki: el fort militar cap al km 47 de la ruta del llibre (que no l'estic seguint exactament) pot ser un bon lloc per parar-me. Tanmateix hi arribo prou d'hora, abans de les 15:00, i a partir de aleshores puc posar la directa per la llera del llac Iriki, temps enrera delta interior del riu Draa pero actualment sec excepte quan hi plou una mica. L'unica aigua que hi veig es la d'uns miratges al fons del llac. Els miratges, els oasis de la ribera Nord del llac i les dunes al sud del llac son els companys de vistes junt amb uns dromedaris que pasturen, si se ni pot dir pasturar on no hi ha pastura, pel mig del llac.
Per un moment dubo, que faig? Continuo creuant pel centre del llac o vaig cap als poblets dels oasis. Si vaig als oasis, tindre on dormir segur, algu m'acollira, pero haure de xupar molta pista de pedra, si segueixo pel llac, puc avansar mes rapid. De moment, decideixo seguir avansant pel llac i en direccio a una construccio que s'hi veu pel mig... Quan m'hi acosto, em criden ! Em sembla que tinc la nit coberta ! I aixi es , es un dels albergs del llac i esta obert !!!
Es car pel servei basic que dona, pero em garateixen una tajine (bastant senzilla) amandia i .. cocacola, que sense nevera ni aigua mantenen fresca al mig del desert ! M'hi planto, i paso la tarda passejant pels voltants mentre s'acaba de fer el sopar. Acabat el sopar, el noi de l'alberg se m'acomiada, pren la mobilette i se'n va a l'oasis on hi viu amb la familia, i em quedo jo, solet contemplant les estrelles al mig del desert. Abans, li pregunto si el dia anterior havia tingut obert. Em diu que no, que s'havia quedat tot el dia a l'oasis. El motard no m'havia enganyat.
L'endema, esmorzar basic amb pa, oli d'oliva per sucar, melmelada i te, i a continuar el cami. Acabo de creuar el llac en direccio a unes dunetes.. No son grans com les d'Erg Chegaga o Mergouza pero arribo a enfilar-me a alguna de 2 o 3m, disfruto com un camell. Despres d'empenyer una miqueta la bici per algun banc de sorra vaig a buscar la pista que ve dels oasis i torno a xupar pedra i als promitjos de 6 o 8 km/h. Arribare avui a M'Hamid? En tot cas, gracies al alberg d'Iriki encara tinc els dos entrepans i un paquet de galetes i mig, xocolata i atmetlles. Continuo pedalant pensant en dinar a l'alberg de l'oasis sagrat que segons la meva ruta es troba el km 99 aprox i a uns 44 de M'hamid. Hi arribo pero que esta tancat. Tal com el motard m'havia dit. Com que encara tinc els dos entrepans encarregats, avui no raciono tant el menjar i me'n zampo un. Mentre menjo, arriben uns 4x4 francesos, un, catala de Perpinya, i em comenten que queden 60km per M'Hamid. M'enganya la meva guia? Ho dubto tenint la ruta georefencia en GPS.. a veure on esta el truc !!!
Uns 11km despres, per pista mes bona, arriba la resposta. La pista per on la majoria de gent va, molt pedragosa, gira a l'esquerra, i la ruta que em senyala a mi el llibre, tira recte. Parla d'unes dunes i bancs de sorra a uns 19km del final, pero me la jugo. La pista de moment es bona i tiro milles. Tinc clar que arribare a M'hamid avui i problement amb llum de dia !!! Em refermo amb l'idea al passar pel costat de la duna que esta a 19km de M'Hamid. La pista, amb algun banc de sorra, es prou bona. Pero despres la cosa es complica: bancs de sorra i de fang es barregen i costa trobar el cami bo... s'acosta el vespre i ja que veig que arribare igualment a les fosques, paro a menjar-me el segon entrepa i una mica de xocolata. Preparo frontal i llum de la bici, i ja casi fosc, continuo. Es fa nit, i la lluna es casi nova cosa que no ajuda a detectar pistes paraleles lliures de sorra. Tiro de GPS i avanso entre la sorra empenyent la bici. Cap a les 19:15 enganxo pista bona, 10 minuts mes tard, entro a M'Hamid, cridant i exhultant d'alegria. Un home avispat m'enganxa per ensenyar-me el seu hotel. Es pijito, maco i per sobre el pressupost, pero sap que no em resistire i que em mereixo un regal despres de la travessa del desert.
La travessa que volia fer era una travessa llargament valorada. Des de que vaig veure l'itinerari en el mapa que em vaig preguntar si seria viable fer-la. Una ressenya a internet d'un noi espanyol que l'havia fet i la descripcio de la ruta al llibre Morocco Overland, em van acabar de llansar-me a l'idea d'intentar-la. La descripcio de la ruta en el llibre no era molt alentadora pero: On MTB this route would be a hard work along the rocky stages so make the most of the bed lake sections, or better, try something else.
Pero ja sabeu com fan els crios: els dius no toquis i toquen; no facis, i fan; no diguis, i diuen ... i a mi em deien no hi anes... Que havia de fer si en el fons soc un crio?
Aixi que va ser arribar i comensar a recabar informacio. Varia gent local em va comentar que podria dormir al llac sec d'Iriki on hi ha un parell d'albergs. Seria cert? En tot cas, mentre dinava un grup d'uns 10 motards va fer la seva arribada triomfal (i sorollosa) a la plasa del centre de la vila. D'on vindrian?
Vaig estar de sort... o no. Venien precisament de Tagounite, a la vall del Draa i practicament tot el recorregut era compartit amb el que tenia jo planificat. Tindria informacio de primera ma. Pero em son molt esceptics.
Se'ls veu rebentats. Una dona en els seus quaranta llargs em diu que es molt dur i amb molta pedra; un xavalet, uns vint i pocs, seu derrotat i extenhuat a l'acera. Are you strong? em pregunta; i al final un altre em dirigeix al cap del grup. Aquest, tinc la sensacio que em tracta amb certa condescendencia o diria amb una intencio relativa de que desisteixi de la meva idea (o aixi em fa l'afecte) pero tota la informacio que em donara es certa: Els albergs, em diu, estan tancats; l'aigua, cap problema hi ha pous pel cami; el cami es molt recallos i finalment em comenta que fins M'Hamid no hi ha 143 km que diu la guia sino 160. On verrais.
Amb aquesta info, m'acabo de preparar. Dos esmorzars: Dos paquets de galetes. Dos sopars pel pitjor dels caos: dos entrepans de mitja barra, ganyips: una tableta de xocolata i 200gr d'atmetlles. I amb aixo, inshallah
passare dia i mig al desert i si les coses es torcen dos. D'aigua, en carrego 7.5l.
L'endema no logro esmorzar d'hora. Digue'ls-hi l'hora que els hi diguis, te'l serveixen a les vuit. Pero, esmorzat, surto de Foum Zguid. La pista de seguida es fa molt dura amb moltissim codol solt. Avanso a 7 o 8km/h a dures penes. Quan duc uns 15km aprox, em creuo amb un home local en bici (d'on collons ve?) i una estona despres amb dos homes conduint 4 dromedaris. A les 3 hores la bici es queixa. Em salta dos cops la cadena i despres de molt mirar me n'adono que m'han saltat dos cargols de la part trasera de la bici i m'han descolocat la roda. Per sort, en duc de recanvi. Pero perdo una ahora preciosa. Comenso a fer calculs sobre on dormir si no arribo a Iriki: el fort militar cap al km 47 de la ruta del llibre (que no l'estic seguint exactament) pot ser un bon lloc per parar-me. Tanmateix hi arribo prou d'hora, abans de les 15:00, i a partir de aleshores puc posar la directa per la llera del llac Iriki, temps enrera delta interior del riu Draa pero actualment sec excepte quan hi plou una mica. L'unica aigua que hi veig es la d'uns miratges al fons del llac. Els miratges, els oasis de la ribera Nord del llac i les dunes al sud del llac son els companys de vistes junt amb uns dromedaris que pasturen, si se ni pot dir pasturar on no hi ha pastura, pel mig del llac.
Per un moment dubo, que faig? Continuo creuant pel centre del llac o vaig cap als poblets dels oasis. Si vaig als oasis, tindre on dormir segur, algu m'acollira, pero haure de xupar molta pista de pedra, si segueixo pel llac, puc avansar mes rapid. De moment, decideixo seguir avansant pel llac i en direccio a una construccio que s'hi veu pel mig... Quan m'hi acosto, em criden ! Em sembla que tinc la nit coberta ! I aixi es , es un dels albergs del llac i esta obert !!!
Es car pel servei basic que dona, pero em garateixen una tajine (bastant senzilla) amandia i .. cocacola, que sense nevera ni aigua mantenen fresca al mig del desert ! M'hi planto, i paso la tarda passejant pels voltants mentre s'acaba de fer el sopar. Acabat el sopar, el noi de l'alberg se m'acomiada, pren la mobilette i se'n va a l'oasis on hi viu amb la familia, i em quedo jo, solet contemplant les estrelles al mig del desert. Abans, li pregunto si el dia anterior havia tingut obert. Em diu que no, que s'havia quedat tot el dia a l'oasis. El motard no m'havia enganyat.
L'endema, esmorzar basic amb pa, oli d'oliva per sucar, melmelada i te, i a continuar el cami. Acabo de creuar el llac en direccio a unes dunetes.. No son grans com les d'Erg Chegaga o Mergouza pero arribo a enfilar-me a alguna de 2 o 3m, disfruto com un camell. Despres d'empenyer una miqueta la bici per algun banc de sorra vaig a buscar la pista que ve dels oasis i torno a xupar pedra i als promitjos de 6 o 8 km/h. Arribare avui a M'Hamid? En tot cas, gracies al alberg d'Iriki encara tinc els dos entrepans i un paquet de galetes i mig, xocolata i atmetlles. Continuo pedalant pensant en dinar a l'alberg de l'oasis sagrat que segons la meva ruta es troba el km 99 aprox i a uns 44 de M'hamid. Hi arribo pero que esta tancat. Tal com el motard m'havia dit. Com que encara tinc els dos entrepans encarregats, avui no raciono tant el menjar i me'n zampo un. Mentre menjo, arriben uns 4x4 francesos, un, catala de Perpinya, i em comenten que queden 60km per M'Hamid. M'enganya la meva guia? Ho dubto tenint la ruta georefencia en GPS.. a veure on esta el truc !!!
Uns 11km despres, per pista mes bona, arriba la resposta. La pista per on la majoria de gent va, molt pedragosa, gira a l'esquerra, i la ruta que em senyala a mi el llibre, tira recte. Parla d'unes dunes i bancs de sorra a uns 19km del final, pero me la jugo. La pista de moment es bona i tiro milles. Tinc clar que arribare a M'hamid avui i problement amb llum de dia !!! Em refermo amb l'idea al passar pel costat de la duna que esta a 19km de M'Hamid. La pista, amb algun banc de sorra, es prou bona. Pero despres la cosa es complica: bancs de sorra i de fang es barregen i costa trobar el cami bo... s'acosta el vespre i ja que veig que arribare igualment a les fosques, paro a menjar-me el segon entrepa i una mica de xocolata. Preparo frontal i llum de la bici, i ja casi fosc, continuo. Es fa nit, i la lluna es casi nova cosa que no ajuda a detectar pistes paraleles lliures de sorra. Tiro de GPS i avanso entre la sorra empenyent la bici. Cap a les 19:15 enganxo pista bona, 10 minuts mes tard, entro a M'Hamid, cridant i exhultant d'alegria. Un home avispat m'enganxa per ensenyar-me el seu hotel. Es pijito, maco i per sobre el pressupost, pero sap que no em resistire i que em mereixo un regal despres de la travessa del desert.
1 comentari:
Ei nano!
Jo i el meu germà nem el mes vinenet al marroc i ens estem plantejant fer aquesta mateixa travessa del Iriki.
Com tu dius, totho ens ho vol treure del cap (el meu pare l'ha fet amb 4x4)però nosaltres com més ens diuen que no, més ganes en tenim (tb som crios, jeje).
Així que m'ha agradat molt llegir la teva experiència en el teu blog.
Si tens consells o recomenacions si vols em trobaras a gerardmunne88@gmail.com
gràcies i no deixis de somiar! ;)
Publica un comentari a l'entrada