Arribat a M´Hamid, m'esperaven els que havien de ser dos dies de transició bucòlica abans de no tornar als entorns més muntanyosos. Calia remontar la Vall del Draa, per després desviar-me cap a N'kob. Allà tornaria la muntanya per creuar el Djebel Sarho abans per arribar a Tinghir i d'allà recórrer les mítiques gorges del Todra i Dades.
Havent esmorzat a M´Hamid primer de tot vaig anar a buscar el cyber de torn per donar senyals de vida, ja que això de creuar un desert havia deixat preocupat a més d'un i una. Senyals de fum fetes, vaig tornar a l'hotel a recollir els trastos i a fer una mica de proselitisme del TwoNav i Compe a una parella francesa d'uns 50 anys que viatjaven en 4x4. Acomiadat de tothom vaig enfilar la carretera que m'havia de dur a Zagora, capital de la vall del Draa i inici o fi de les famoses 52 etapes que la unien amb Tombuctú. Deixava l'autèntica porta del desert amb tuaregs amb les seves túniques blaves i cares cremades, dones tapades fins dal de tot,etc, per tornar cap a la civilització.
Tot hi transcòrrer per carretera la jornada va ser prou interessant. La sortida de M´hamid es fa entre dunetes i palmerals abans de no creuar més desert amb dromedaris a peu de carretera, i enfilar un port abans de Tagounite. La sorpresa a Tagounite., paro a fer una cocacola en un bar on hi ha una furgo de turistes que també hi han parat. Varis d'ells em saluden efusivament així com el guia. M´havien vist una setmana enrera a Telouet i es sorprenen de veure'm allà. Sobretot el guia, que es coneix la regió i es fa creus que hagi fet tota la ruta des de Foum Zguid.
Havent picat algo segueixo vall amunt creuant poblets, i veient la gran duna de Tinouf, solitaria ella al mig del no res, poc abans d'arribar a Zagora. Un cop allà em trobo amb un CS que tal i com em temo, més que CS et coloca en un hotel. En tot cas, prou bé de preu. Marco distàncies ja que ben mirat tampoc tinc massa ganes de socialitzar. Tampoc m'emprenyo perquè sigui algú que vol fer negoci a través de CS. Fins a quin punt és legítim que els del primer món, esperem que ens donin allotjament gratuït en una població on les poques oportunitats econòmiques les marca precisament el turisme?
Mato la tarda i el vespre i me'n vaig adormir d'hora, l'endemà toca continuar vall amunt. I ho faig. Però no pas per la carretera, que transcorre per la ribera oest del riu, sino per la pista que transcorre per la banda est. Em costa una mica enganxar-la però es una delícia. Tant a prop del bullici de Zagora i alhora tant diferent ! Els pobles que creua tenen un aire molt rural, tots ells amb l'antiga Kashba i totes les cases de tova i poca vestimenta occidental a diferència dels pobles de l'altre ribera. La pista, o millor dit pistes perquè és un laberint de pistes, trancorre la primera pat del recorregut per dins el palmeral, els petits oasis als que el riu Draa dóna vida. Aquí i allà veus algú conreant un petit camp o una família recollint dàtils. Avanço a dures penes, aquí i allà m'aturo a fer fotografies. Però cal continuar, i a mesura que la pista s'allunya de Zagora també s'endureix. Hi ha trams que s'allunya del palmeral i es fa pedregosa al anar per la hammada, a més, el mapa que duc en el GPS no és del tot correcte, el que em marca com a pista principal, a voltes no ho és i per tant és més dura. Començo a intuir que no arribaré a la capçalera de la vall com m'havia plantejat i ni molt menys a N´kob que hauria estat ho idílic. S'acosta el vespre i segueixo circulant per la pista sense veure cap alberg, gite o per l'estil, mentre la carretera està farcida d´hotels a aquesta banda només he vist una Gite d'etape a uns 20km de Zagora. Cal prendre una decisió. Després d'algunes consultes m'indiquen que hi ha un hotel reculant un km a l'altre banda de la carretera. M'endinso al palmeral per darrer cop per anar a buscar un pont que creua el riu, i enfilo cap l'altre banda. Reculo una mica i em trobo una gasolinera. Tenen hotel? No. Però l'amo del bar-restaurant em diu no se què del bon Baraka i que em puc quedar a dormir allà quan tanqui. Duc 72km, cal acabar el dia. Ho accepto, però després de pensar-hi una mica crec que no he reculat prou. Li dic que vaig a veure si trobo algo amb dutxa calenta i quilometre i mig després, fet ja a negre nit, el trobo. Lloc senzill però net a peu de carretera. Parada i fonda.
Havent esmorzat a M´Hamid primer de tot vaig anar a buscar el cyber de torn per donar senyals de vida, ja que això de creuar un desert havia deixat preocupat a més d'un i una. Senyals de fum fetes, vaig tornar a l'hotel a recollir els trastos i a fer una mica de proselitisme del TwoNav i Compe a una parella francesa d'uns 50 anys que viatjaven en 4x4. Acomiadat de tothom vaig enfilar la carretera que m'havia de dur a Zagora, capital de la vall del Draa i inici o fi de les famoses 52 etapes que la unien amb Tombuctú. Deixava l'autèntica porta del desert amb tuaregs amb les seves túniques blaves i cares cremades, dones tapades fins dal de tot,etc, per tornar cap a la civilització.
Tot hi transcòrrer per carretera la jornada va ser prou interessant. La sortida de M´hamid es fa entre dunetes i palmerals abans de no creuar més desert amb dromedaris a peu de carretera, i enfilar un port abans de Tagounite. La sorpresa a Tagounite., paro a fer una cocacola en un bar on hi ha una furgo de turistes que també hi han parat. Varis d'ells em saluden efusivament així com el guia. M´havien vist una setmana enrera a Telouet i es sorprenen de veure'm allà. Sobretot el guia, que es coneix la regió i es fa creus que hagi fet tota la ruta des de Foum Zguid.
Havent picat algo segueixo vall amunt creuant poblets, i veient la gran duna de Tinouf, solitaria ella al mig del no res, poc abans d'arribar a Zagora. Un cop allà em trobo amb un CS que tal i com em temo, més que CS et coloca en un hotel. En tot cas, prou bé de preu. Marco distàncies ja que ben mirat tampoc tinc massa ganes de socialitzar. Tampoc m'emprenyo perquè sigui algú que vol fer negoci a través de CS. Fins a quin punt és legítim que els del primer món, esperem que ens donin allotjament gratuït en una població on les poques oportunitats econòmiques les marca precisament el turisme?
Mato la tarda i el vespre i me'n vaig adormir d'hora, l'endemà toca continuar vall amunt. I ho faig. Però no pas per la carretera, que transcorre per la ribera oest del riu, sino per la pista que transcorre per la banda est. Em costa una mica enganxar-la però es una delícia. Tant a prop del bullici de Zagora i alhora tant diferent ! Els pobles que creua tenen un aire molt rural, tots ells amb l'antiga Kashba i totes les cases de tova i poca vestimenta occidental a diferència dels pobles de l'altre ribera. La pista, o millor dit pistes perquè és un laberint de pistes, trancorre la primera pat del recorregut per dins el palmeral, els petits oasis als que el riu Draa dóna vida. Aquí i allà veus algú conreant un petit camp o una família recollint dàtils. Avanço a dures penes, aquí i allà m'aturo a fer fotografies. Però cal continuar, i a mesura que la pista s'allunya de Zagora també s'endureix. Hi ha trams que s'allunya del palmeral i es fa pedregosa al anar per la hammada, a més, el mapa que duc en el GPS no és del tot correcte, el que em marca com a pista principal, a voltes no ho és i per tant és més dura. Començo a intuir que no arribaré a la capçalera de la vall com m'havia plantejat i ni molt menys a N´kob que hauria estat ho idílic. S'acosta el vespre i segueixo circulant per la pista sense veure cap alberg, gite o per l'estil, mentre la carretera està farcida d´hotels a aquesta banda només he vist una Gite d'etape a uns 20km de Zagora. Cal prendre una decisió. Després d'algunes consultes m'indiquen que hi ha un hotel reculant un km a l'altre banda de la carretera. M'endinso al palmeral per darrer cop per anar a buscar un pont que creua el riu, i enfilo cap l'altre banda. Reculo una mica i em trobo una gasolinera. Tenen hotel? No. Però l'amo del bar-restaurant em diu no se què del bon Baraka i que em puc quedar a dormir allà quan tanqui. Duc 72km, cal acabar el dia. Ho accepto, però després de pensar-hi una mica crec que no he reculat prou. Li dic que vaig a veure si trobo algo amb dutxa calenta i quilometre i mig després, fet ja a negre nit, el trobo. Lloc senzill però net a peu de carretera. Parada i fonda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada