Bishkek isho raz. Bishkek altre cop. 11 anys despres, tornava a estar a Bishkek. Poc recordo de la primera estada amb en Marcos. Poca cosa, anar amunt i avall amb en Kyal, arrenjar el trekking a la zona de Karakol, lligar el vol de tornada a Tashkent... i poca cosa mes.
Ara, el vol em va deixar a Bishkek a les 4:30 de la matinada. Mes de mitja hora abans de l'hora prevista. A la seccio consular de l'aeroport em van tramitar el visat en no res, fins i tot amb alguna broma de pel mig als turistes que arribavem: els de davant meu eren una parella de polonesos que anaven cap al Lenin, els mateixos policies de frontera es van oferir a tramitar-els-hi un visat de grup perque sortia 10$ mes barat per cap: You are a small group, a two persons group. You (dient-li al noi) are the boss !!!! i la noia que entre rialles s'escandalitza.
Minuts despres soc fora. I em trobo, tal com temia lidiant amb mil simpatics taxistes que s'ofereixen a dur-me al centre de la ciutat. Els hi dic que una amiga em ve a recollir a les 6:30 i no s'ho acaben de creure, pero si, l'Alima, la noia de Couchsurfing que m'ha d'acollir, arriba puntual. Carreguem la bici al cotxe i ens dirigim cap al centre de Bishkek.
Em comunica que no em podra allotjar pero que no em procupi que ho fa un amic seu. Per un moment temo que sigui el tipic cosi que te una guesthouse,pero no, em diu que es un noi anglo-alemany molt jove, de 19 anys, pero que amb ell m'hi entendre: li agraden les bicis i la fotografia. Aixi es com anire a petar a casa en Tavy qui m'acollira per tres dies.
Pel cami pero, tinc temps de petar la xerrada amb l'Alima. M'explica que no em pot acollir perque li ha sortit l'oportunitat d'acompanyar un fotograf angles per Kirguistan, Kazakhstan i Russia: Li fara de traductora i assitent, marxa el mateix dia de la meva arribada. Tambe em comenta que ha acabat els estudis ara i es vol obrir pas en el mon de la fotografia. De mentre, treballa esporadicament a l'agencia anti-dopping de Kirguistan. Entre bromes li dic que quan acabi el viatge em faci una analisis de sang per veure el nivell d'hematocrit i em diu que no pot, al no ser metge nomes pot treballar amb proves d'orina. Sobretot analitzen els atletes russos que fan estades al llac Yssik-Kul per fer entrenaments en alsada.
El Tavy es un cas apart, personatge curios amb molta vida tot i els seus nomes 19 anyets. De pares separats, el pare es un expert viatger ha treballat per varies ONGs i parla fluidament 8 idiomes segons el Tavy. Actualment treballa a Bishkek per una agencia del govern alemany. I d'un pare aixi nomes en pot sortir un noi espavilat.
M'ensenya les dues bicis que te, una BMX i una bici de carretera que esta fixant. Sortim a donar un tomb amb les bicis i de cop es sorpren:
-Mira !
- Que?
- El cartell, la foto es meva, encara no l'havia vist
I es que amb 19 anys ja te tres feines. A casa nostre en deien empresari i ara en diuen emprenedor. Treballa com a dissenyador per un diari, a no se on mes i a mes es dedica pel seu compte a la fotografia i disseny publicitari. El que acaba d'ensenyar-me es un partell publicitari d'aquests mastodontics de 5x2.5m aprox que penja sobre una de les avingudes de Bishkek.
El sou li dona per viure de lloguer en un pis (el comparteix amb una noia) que despeses incloses costa 1000$ al mes , d'ho milloret de Bishkek com es nota al haver d'introduir un password per entrar al recinte del bloc de pisos, o amb els cotxes, varis amb matricula diplomatica, que hi ha aparcats al jardi. El pis te dues habitacions, sala d'estar, cuina, safreig, balco i un labavo ho suficientment gran com per tenir-hi dutxa i banyera d'hidromassatge a l'hora. Calculo que fa pel cap baix 100m2.
Les amistats, estan en consonancia. Com ell diu, els amics son la golden elite de Kirguistan. Entre ells el nebot d'un gran escriptor i el fill d'un dels millors alpinistes del pais, mort escalant un dels 7000 que composen el lleopard de les neus (els 5 cims mes alts de l'epoca sovietica). Amb aquest ultim, en Tim , gastem unes bones partides de ping-pong a la taula que hi ha a servei dels veins dels pisos, pero no li tinc prou confiansa com per preguntar-li pel pare i especialment en quina muntanya va desapereixer.
Tot i moure's amb aquesta elit, en Taby es mostra molt critic amb ells: Podriem resumir-ho dient que son fills de papa consentits amb 4x4 Lexus amb vint anys peladets. M'explica exasperat com quan ell va voler un Mac, son pare, tot i poder-li pagar, nomes li va fer un prestec perque se'l curres, al dia seguent de tenir-lo, una amiga al veure'l li va dir a son pare jo vull! i dos dies despres la nena tenia el capritxet. Aixo en un pais que com en Tavy explica les diferencies son abismals amb gent que (mal)viu amb nomes 100$ al mes. Aquest es el preu d'una treballadora de fabrica, la que el pare del Tavy ara te a casa seva per un sou molt mes elevat com a mainadera.
L'elit de la que parlo te la casa d'en Tavy com a camp base. I el pis es un anar i venir de gent fins altissimes hores de la matinada (les partides a la playstation comensen a l'1:30 de la matinada aprox) aixo es una putada pel viatger que vol dormir pero alhora s'agraeix coneixer com funciona la vida social de Bishkek. I tota la gent que entra i surt parlen en rus. Fins hi tot els kirguisos entre ells. Es quelcom que l'altra vegada que havia estat a Bishkek no m'havia adonat. Fins i tot entre ells, molts kirguisos, com a minim els de classe alta, parlen en rus. Com es nota tambe al carrer a les zones mes centriques. Si despres un es perd per un baazar, la cosa ja canvia una mica, pero el centre de la ciutat esta del tot russificat.
I pel centre de la ciutat es per on em moc. No faig massa, per no dir gens, el turista, ni el fotograf. Marxare de Bishkek sense haver tirat una foto. En la meva estada a Bishkek mato el temps, primer intentant trobar un mapa de la ciutat. Un mapa? Si... em vaig oblidar la LonelyPlanet a algun lloc, probablement l'aeroport mateix. Despres tramitant l'extensio de visat ( a l'aeroport el visat que donen es d'un mes) i he de pasar per la seccio consular a extrendre'l 15 dies mes i a bancs a pagar varis cops. Primer el rebut per l'entrega de documents, despres el rebut per l'extensio de visat en format urgent (el mateix dia)... Aixi que m'aprenc la burocracia kirguiza, que dins del que cap es eficient i duta a terme per funcionaris joves que fins i tot dominen l'angles, com ho fan tambe els caixers que m'atenen als bancs ! I aqui flipo. Aixo si que no m'ho esperava. I en Tavy m'ho aclareix: aprendre angles esta de moda, i em remarca que es una moda, perque es cool.
Aixi que em dedico a burocracia i vespres a casa al Tavy gorronejant internet i planificant punts del viatge. Diguem-ne que aprofitant les darreres hores abans de comensar a patir de debo.
I de debo que pateixo el primer dia de pedaleig. Deixo Bishkek tard. Cap alla les 12:00 despres per passar pel Baazar a comprar un pop (la dona de fer feines del Tavy ha endresat tant be la casa que ara dos pops que tenia no els trobo). Una hora despres em trobo a la frontera.. caotica.
Una frontera on abans, segons havia llegit la gent venia a comprar a Kirguizstan on es molt mes barat. Carregaven a sac i un cop a la frontera repartien la carrega entre molts kirguizos que esperaven. Cada un d'ells amb el maxim excempt d'aduanes. Pagaven una mica a cada kirguis pero el total sempre era inferior al que pagarien si ho pasessin tot junt per l'aduana. A l'altra banda, ajuntaven la carrega altre cop i ja esta. Per la gent que hi ha i els llocs de venda de maletes que hi ha a la banda kirguisa, potser encara es fa... No m'aturo a comprovar-ho. Com a guiri em deixen passar totes les cues i un quart d'hora despres ja soc a Kazakhstan. Abans a l'aduana m'obren les alforges, un guarda em demana quedar-se un sobre de Recuperat-ion i em fan la tipica broma de si soc terrorista (quans cops me l'han fet ja per aquests paisos?)
I a Kazakhstan, res, canviar diners i a pedalar. Amb l'estomac mig buit afronto un port amb uns 600m de desnivell. Es suau pero el pateixo molt al ser el primer dia de bici despres de mesos. Arribo a dalt tocadet pero despres ve baixada rapida i al final, olala, una stolabaya, una cantina de carretera on cauen els segons laghman del viatge. Amb piles carregades, tiro endavant una estona mes i cap a les 20:00 agafo una pista que surt de la carretera i quan m'he allunyat un quilometre i mig aprox, planto la tenda. Primera nit en ruta.
L'endema comenso el dia amb l'estomac buit, pero tinc la sort de tenir una altra cantina a uns 3km del trencall de la carretera. Plantant-m'hi a les 8:00 del mati no puc negociar l'esmorzar, toca menjar l'unic que tenen: petxuga de pollastre amb pure de patates... No direu que no comenso el dia amb energia, eh? La resta del dia sera paradeta llarga, paradeta curta i pedala que no arribes. Seran les 17:00 quan el volum de transit augmenta de forma considerable i m'indica que m'apropo a Almaty, a dos quarts de set soc a lloc. Un hotelet que te alguna habitacio en plan hostel. Desisteixo de trucar un couchsurfer que em podia allotjar... La sim de telefon que en teoria havia de funcionar tant a Kirguistan com Kazakhstan, bot ne rabotaet! aqui no funciona, i no crec que per un parell de trucades mereixi la pena el maldecap de buscar on trobar una sim, etc...
Entro a l'hotel, descarrego em dutxo i em prometo un sopar de festin. 148km al segon dia de viatge s'ho mereixen.
Ara, el vol em va deixar a Bishkek a les 4:30 de la matinada. Mes de mitja hora abans de l'hora prevista. A la seccio consular de l'aeroport em van tramitar el visat en no res, fins i tot amb alguna broma de pel mig als turistes que arribavem: els de davant meu eren una parella de polonesos que anaven cap al Lenin, els mateixos policies de frontera es van oferir a tramitar-els-hi un visat de grup perque sortia 10$ mes barat per cap: You are a small group, a two persons group. You (dient-li al noi) are the boss !!!! i la noia que entre rialles s'escandalitza.
Minuts despres soc fora. I em trobo, tal com temia lidiant amb mil simpatics taxistes que s'ofereixen a dur-me al centre de la ciutat. Els hi dic que una amiga em ve a recollir a les 6:30 i no s'ho acaben de creure, pero si, l'Alima, la noia de Couchsurfing que m'ha d'acollir, arriba puntual. Carreguem la bici al cotxe i ens dirigim cap al centre de Bishkek.
Em comunica que no em podra allotjar pero que no em procupi que ho fa un amic seu. Per un moment temo que sigui el tipic cosi que te una guesthouse,pero no, em diu que es un noi anglo-alemany molt jove, de 19 anys, pero que amb ell m'hi entendre: li agraden les bicis i la fotografia. Aixi es com anire a petar a casa en Tavy qui m'acollira per tres dies.
Pel cami pero, tinc temps de petar la xerrada amb l'Alima. M'explica que no em pot acollir perque li ha sortit l'oportunitat d'acompanyar un fotograf angles per Kirguistan, Kazakhstan i Russia: Li fara de traductora i assitent, marxa el mateix dia de la meva arribada. Tambe em comenta que ha acabat els estudis ara i es vol obrir pas en el mon de la fotografia. De mentre, treballa esporadicament a l'agencia anti-dopping de Kirguistan. Entre bromes li dic que quan acabi el viatge em faci una analisis de sang per veure el nivell d'hematocrit i em diu que no pot, al no ser metge nomes pot treballar amb proves d'orina. Sobretot analitzen els atletes russos que fan estades al llac Yssik-Kul per fer entrenaments en alsada.
El Tavy es un cas apart, personatge curios amb molta vida tot i els seus nomes 19 anyets. De pares separats, el pare es un expert viatger ha treballat per varies ONGs i parla fluidament 8 idiomes segons el Tavy. Actualment treballa a Bishkek per una agencia del govern alemany. I d'un pare aixi nomes en pot sortir un noi espavilat.
M'ensenya les dues bicis que te, una BMX i una bici de carretera que esta fixant. Sortim a donar un tomb amb les bicis i de cop es sorpren:
-Mira !
- Que?
- El cartell, la foto es meva, encara no l'havia vist
I es que amb 19 anys ja te tres feines. A casa nostre en deien empresari i ara en diuen emprenedor. Treballa com a dissenyador per un diari, a no se on mes i a mes es dedica pel seu compte a la fotografia i disseny publicitari. El que acaba d'ensenyar-me es un partell publicitari d'aquests mastodontics de 5x2.5m aprox que penja sobre una de les avingudes de Bishkek.
El sou li dona per viure de lloguer en un pis (el comparteix amb una noia) que despeses incloses costa 1000$ al mes , d'ho milloret de Bishkek com es nota al haver d'introduir un password per entrar al recinte del bloc de pisos, o amb els cotxes, varis amb matricula diplomatica, que hi ha aparcats al jardi. El pis te dues habitacions, sala d'estar, cuina, safreig, balco i un labavo ho suficientment gran com per tenir-hi dutxa i banyera d'hidromassatge a l'hora. Calculo que fa pel cap baix 100m2.
Les amistats, estan en consonancia. Com ell diu, els amics son la golden elite de Kirguistan. Entre ells el nebot d'un gran escriptor i el fill d'un dels millors alpinistes del pais, mort escalant un dels 7000 que composen el lleopard de les neus (els 5 cims mes alts de l'epoca sovietica). Amb aquest ultim, en Tim , gastem unes bones partides de ping-pong a la taula que hi ha a servei dels veins dels pisos, pero no li tinc prou confiansa com per preguntar-li pel pare i especialment en quina muntanya va desapereixer.
Tot i moure's amb aquesta elit, en Taby es mostra molt critic amb ells: Podriem resumir-ho dient que son fills de papa consentits amb 4x4 Lexus amb vint anys peladets. M'explica exasperat com quan ell va voler un Mac, son pare, tot i poder-li pagar, nomes li va fer un prestec perque se'l curres, al dia seguent de tenir-lo, una amiga al veure'l li va dir a son pare jo vull! i dos dies despres la nena tenia el capritxet. Aixo en un pais que com en Tavy explica les diferencies son abismals amb gent que (mal)viu amb nomes 100$ al mes. Aquest es el preu d'una treballadora de fabrica, la que el pare del Tavy ara te a casa seva per un sou molt mes elevat com a mainadera.
L'elit de la que parlo te la casa d'en Tavy com a camp base. I el pis es un anar i venir de gent fins altissimes hores de la matinada (les partides a la playstation comensen a l'1:30 de la matinada aprox) aixo es una putada pel viatger que vol dormir pero alhora s'agraeix coneixer com funciona la vida social de Bishkek. I tota la gent que entra i surt parlen en rus. Fins hi tot els kirguisos entre ells. Es quelcom que l'altra vegada que havia estat a Bishkek no m'havia adonat. Fins i tot entre ells, molts kirguisos, com a minim els de classe alta, parlen en rus. Com es nota tambe al carrer a les zones mes centriques. Si despres un es perd per un baazar, la cosa ja canvia una mica, pero el centre de la ciutat esta del tot russificat.
I pel centre de la ciutat es per on em moc. No faig massa, per no dir gens, el turista, ni el fotograf. Marxare de Bishkek sense haver tirat una foto. En la meva estada a Bishkek mato el temps, primer intentant trobar un mapa de la ciutat. Un mapa? Si... em vaig oblidar la LonelyPlanet a algun lloc, probablement l'aeroport mateix. Despres tramitant l'extensio de visat ( a l'aeroport el visat que donen es d'un mes) i he de pasar per la seccio consular a extrendre'l 15 dies mes i a bancs a pagar varis cops. Primer el rebut per l'entrega de documents, despres el rebut per l'extensio de visat en format urgent (el mateix dia)... Aixi que m'aprenc la burocracia kirguiza, que dins del que cap es eficient i duta a terme per funcionaris joves que fins i tot dominen l'angles, com ho fan tambe els caixers que m'atenen als bancs ! I aqui flipo. Aixo si que no m'ho esperava. I en Tavy m'ho aclareix: aprendre angles esta de moda, i em remarca que es una moda, perque es cool.
Aixi que em dedico a burocracia i vespres a casa al Tavy gorronejant internet i planificant punts del viatge. Diguem-ne que aprofitant les darreres hores abans de comensar a patir de debo.
I de debo que pateixo el primer dia de pedaleig. Deixo Bishkek tard. Cap alla les 12:00 despres per passar pel Baazar a comprar un pop (la dona de fer feines del Tavy ha endresat tant be la casa que ara dos pops que tenia no els trobo). Una hora despres em trobo a la frontera.. caotica.
Una frontera on abans, segons havia llegit la gent venia a comprar a Kirguizstan on es molt mes barat. Carregaven a sac i un cop a la frontera repartien la carrega entre molts kirguizos que esperaven. Cada un d'ells amb el maxim excempt d'aduanes. Pagaven una mica a cada kirguis pero el total sempre era inferior al que pagarien si ho pasessin tot junt per l'aduana. A l'altra banda, ajuntaven la carrega altre cop i ja esta. Per la gent que hi ha i els llocs de venda de maletes que hi ha a la banda kirguisa, potser encara es fa... No m'aturo a comprovar-ho. Com a guiri em deixen passar totes les cues i un quart d'hora despres ja soc a Kazakhstan. Abans a l'aduana m'obren les alforges, un guarda em demana quedar-se un sobre de Recuperat-ion i em fan la tipica broma de si soc terrorista (quans cops me l'han fet ja per aquests paisos?)
I a Kazakhstan, res, canviar diners i a pedalar. Amb l'estomac mig buit afronto un port amb uns 600m de desnivell. Es suau pero el pateixo molt al ser el primer dia de bici despres de mesos. Arribo a dalt tocadet pero despres ve baixada rapida i al final, olala, una stolabaya, una cantina de carretera on cauen els segons laghman del viatge. Amb piles carregades, tiro endavant una estona mes i cap a les 20:00 agafo una pista que surt de la carretera i quan m'he allunyat un quilometre i mig aprox, planto la tenda. Primera nit en ruta.
L'endema comenso el dia amb l'estomac buit, pero tinc la sort de tenir una altra cantina a uns 3km del trencall de la carretera. Plantant-m'hi a les 8:00 del mati no puc negociar l'esmorzar, toca menjar l'unic que tenen: petxuga de pollastre amb pure de patates... No direu que no comenso el dia amb energia, eh? La resta del dia sera paradeta llarga, paradeta curta i pedala que no arribes. Seran les 17:00 quan el volum de transit augmenta de forma considerable i m'indica que m'apropo a Almaty, a dos quarts de set soc a lloc. Un hotelet que te alguna habitacio en plan hostel. Desisteixo de trucar un couchsurfer que em podia allotjar... La sim de telefon que en teoria havia de funcionar tant a Kirguistan com Kazakhstan, bot ne rabotaet! aqui no funciona, i no crec que per un parell de trucades mereixi la pena el maldecap de buscar on trobar una sim, etc...
Entro a l'hotel, descarrego em dutxo i em prometo un sopar de festin. 148km al segon dia de viatge s'ho mereixen.
4 comentaris:
Que vaig molt bé! Quina enveja
t'apunto al concurs/sorteig del Piri?
www.cevilassardemar.cat
Jaume,
Si apuntar-m'hi vol dir que us passo el link del blog etc, endavant... si he de fer algo mes, no... que la connexio a internet que tinc es limitadissima.
vaja entrada més cool, amb la jet! 1000$ l'apartment, m'has deixat de pedra!!
segueixo llegint!!n
Publica un comentari a l'entrada