Amb una sessió de tapes, un entrepà de fuet, una paella i una fideuà ja a l'estòmac (pel que dóna una setmana, eh?) és moment de parlar una mica de la gastronomia centro-asiàtica sense perill d'enyors cap a gustos més propers.
Els menjars de Kirguizistan i Kazastan són una barreja de la tradició centro-asiàtica i de l'influència del colonialisme rus, primer tsarista i després soviètic. I a la dicotomia rus - centro-asiàtic també se li hauria d'afegir la dicotomia poble - Jailoo. Ja que evidenment no és la mateixa la dieta que segueixen a les valls que aquella que es segueix als estius la gent que està de Jailoo, és a dir, amb les tendes, a les pastures estivals.
En el cas de les Jailoos, la dieta es basa d'arròs i una mica de pasta, uns mantys per exemple, en plats força bàsics i làctics, molts làctics, que els hi produeix el bestiar que tenen allà. Qualsevol menjar es veurà acompanyat de pa amb smentana, la mantega liquida que fan a partir de llet de vaca, molts dies s'acompanayrà d'ayran, el iogurt casola fet allà mateix i alguns formatges salats i secs. I tot regat amb te, i kymyz, la llet d'euga fermentada, beguda nacional kirguisa.
En arribar a poblacions el ventall gastronòmic s'amplia força. Contiuem amb els plats tradicional centro-asiàtics: Plov, la paella d'allà: arròs oliós amb pastanaga i tacos de xai; el laghman, els spaghettis d'allà: pasta fresca del dia d'un gruix considerable avompanyada de carn i verdures estofades, tot ben caldos; mantys: boles de pasta farcits de carn i patata; i el Beshmarmak, els cinc dits (ara ja sabeu com es menja), una barreja de fideus, carn i verdures.
A aquest ventall, s'hi afegeix tot el menjar d'influència russa. En qualsevol menkhana/ stolovaya (els restaurants senzills, cantines) s'hi troba ara l'estiu, l'okrotxka, que entra de meravella. Si aquí tenim el gaspatxo i els francesos la vichessoise, la sopa freda dels russos és l'okroshca, una sopa feta amb una base de crema de llet i kvass beguda feta a base de pa fermentat amb aigua, i a la qual si afegeix patata, cogombres, ceba, ou i tacos de carn. Deliciós pels dies calurosos d'estiu. Si fa més fred, sempre es pot tirar pel clàssic borsh, la sopa de remolatxa que des de Ucaraïna es va estendre per gran part d'Europa de l'est i Rússia.
Els menjars de Kirguizistan i Kazastan són una barreja de la tradició centro-asiàtica i de l'influència del colonialisme rus, primer tsarista i després soviètic. I a la dicotomia rus - centro-asiàtic també se li hauria d'afegir la dicotomia poble - Jailoo. Ja que evidenment no és la mateixa la dieta que segueixen a les valls que aquella que es segueix als estius la gent que està de Jailoo, és a dir, amb les tendes, a les pastures estivals.
En el cas de les Jailoos, la dieta es basa d'arròs i una mica de pasta, uns mantys per exemple, en plats força bàsics i làctics, molts làctics, que els hi produeix el bestiar que tenen allà. Qualsevol menjar es veurà acompanyat de pa amb smentana, la mantega liquida que fan a partir de llet de vaca, molts dies s'acompanayrà d'ayran, el iogurt casola fet allà mateix i alguns formatges salats i secs. I tot regat amb te, i kymyz, la llet d'euga fermentada, beguda nacional kirguisa.
En arribar a poblacions el ventall gastronòmic s'amplia força. Contiuem amb els plats tradicional centro-asiàtics: Plov, la paella d'allà: arròs oliós amb pastanaga i tacos de xai; el laghman, els spaghettis d'allà: pasta fresca del dia d'un gruix considerable avompanyada de carn i verdures estofades, tot ben caldos; mantys: boles de pasta farcits de carn i patata; i el Beshmarmak, els cinc dits (ara ja sabeu com es menja), una barreja de fideus, carn i verdures.
 |
| Menjant mantys amb uns kirguisos de Jailoo |
Els plats de carn també hi són pressents, com el gulash o la mítica myaso po-frantshuskii, (Мясо по-французски), carn a la francesa, carn estofada, coberta de patata i formatge amb crema de llet, tot gratinat. Que te tant de fransesa com de russa la nostra ensaladilla... però que bona està. I parlant d'amanides, si que es cert que en tenen una bona sel·lecció !
I per rematar-ho... com que no hi ha massa tradició de prendre postres el millor és pasar per un baassar i endur-se una bona sindria de fergana... o cercar una parra d'on hi penji una mica de raïm !
Apa-li, priadno apetita ! Bon profit!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada