Per enfilar el port de Tossor, un dels camins mes complicats per anar a Naryn, primer calia creuar mitja ribera sud del llac Issyk-kul. Una tiradeta de 95km instranscendent creuant poblets i amb vistes al llac a estones. Cap al final de l'etapa, a Tanga, em vaig creuar amb una parella alemana que tambe viatjaven en bici. Intercanviem informacio i m'avisen de la duresa del port. Pitjor que les pistes mongoles, em diuen...i jo que les he pedalat que comenso a tremolar. Aixo i la certesa que un bon amic, l'Enric Rodrigo, en el seu dia va empenyer la bici una bona estona al port i a mes no el va fer en un sol dia.... I sabent ho fort que esta l'Enric (molt mes que jo) era informacio com per temer el dia seguent. La parella pero tambe em remarquen una cosa: worth the pain. Quedeu-vos amb la part de l'expresio que mes us plagui, que mereix la pena o que hi haura patiment !
Acabo el dia a Tossor. Un poblet a la ribera del llac Karakol. M'estic en un camp de Yurtes turisitiques a la platja. Dutxeta d'aigua calenta proporcionada solarment, soparet potent amb vistes al llac i un esmorzar encara millor. Tot per 700som (uns 14e). L'endema, havent comprat pa i nocilla per afegir als 3 paquets de dues racions de pasta precuinada que duc, enfilo cap al port.
Despres d'un error en la primera pista que agafo, enmfilo la bona. De seguida es comensa a guanyar alsada. I es que dels 1600m que em trobo fins als mes de 3800m del port, hi ha feina. La pista es molt dolenta, amb molt codol i regarot i alguns bancs de sorra en altres trams. El primer tram discorre per una vall fins pedalar per un engorjat al costat d'un riu que mor al llac. Al cap d'unes hores paro a una granja a menjar una mica. Cau el primer ayran (yogurt casola) i smentana (mantega liquida) del viatge. Segueixo enfilant empenyent la bici mes que pedalant. Em passa un 4x4 amb 3 bicis a la vaca. Uns francesos han desistit de fer el port. Son cap a quart de sis de la tarda, quan a la cota 2600 comenso a plantejar-me on plantar-me. Uns bons prats i un riu son una bona opcio. Pero es d'hora i decideixo tirar mes amunt. No tinc clar on trobare prat, pero com a maxim a la cota 3000 sembla que la vall s'obri i hagi on plantar tenda. Segueixo tirant cap amunt i la vall no es tant tancada com sembla i la pista fa un parell de paelles que no havia sapigut veure. En una corba i no massa llunt d'una yurta, un nano m'espera. M'invita a que vagi amb ells, estic a uns 2815m , s'acaba la jornada.
La familia em rep coordialment i de seguida la mare mostra que talla el bacalla. Em diu que podre menjar i dormir pero haure de pagar. Cap problema. Despres d'un te de cortesia busco on plantar la tenda i m'indiquen al costat d'una altra protegida per un tancat perque no s'hi aproximi el bestiar. Sopem junts i m'inviten a degustar un vi local. Els hi regalo una postal i me n'ensenyen d'altres viatgers que hi han passat. Entre ells, una parella francesa, Sebastien i Katy, que me'ls trobare a l'arribada a Naryn (em quedat per sopar junts aquest vespre).
L'endema, havent esmorzat enfilo port amunt. La pista des de la cota 2500 ha millorat i permet pedalar forsa trams. El dia pero es lleig i no triga en posar-se a ploure i caure neu granulada. M'aturo i cerco un lloc on no mullar-me tant protegit per una roca. Quan el primer xafec atura, continuo. Em passa un camio d'expedicio amb 3 alemanys. Ens saludem i continuo enfilant el port. El paissatge cada cop es mes espectacular, envoltat de 2 o 3 quatre mils. Des de la cota 3500m la pista torna a ser infame. Circula pels laterals d'una tartera i el cami es molt dolent. Guanyo alsada mentre sento i veig els allaus de pedres que es desprenen de les muntanyes properes glacera avall. Arribo a dalt que torna a ploure de valent i fa un fred que pela, inicio el descens mig glasat. A mesura que baixo se'm gasten els frens de la bici. Em quedo sense pastilles i amb les mans massa glasades com per intentar tensar el fre per acabar-les d'apurar o canviar-les. Tot i ser baixada, em baixo de la bici per no obrir-me el cap i tremolant de fred i calat d'aigua vaig baixant la vall a peu. Es una pena, enmig de la boira, no es veuen en tota la seva bellesa les muntanyes que envolten la vall del Kichi Naryn. Quan soc a la cota 3400m veig una cabana que fumeja. M'hi dirigeixo i els hi demano per escalfar-me. Rapidament m'ofereixen un te calent i un lloc prop de l'estufa per escalfar-me. S'acaba l'etapa.
M'estic amb una parella de Bokonvaev, al vespre s'hi afegira el pare. Em reben amb els brasos oberts i em permeten plantar la tenda al costat de la seva cabana. Sopo de la meva pasta pero m'inviten a resopar amb ells, i amb la gana que tinc no dic que no. M'expliquen que s'estan aqui nomes els mesos d'estiu.Tambe em comenta el pare que si sento trets a la nit que no m'espanti. A vegades, els llops baixen a casar ovelles. Ell te la tenda al costat del tancat del ramat, si baixa un llop, disparara. A les muntanyes, pero, no nomes hi ha llops, em diu, tambe s'hi poden veure, a vegades amb els binocles, cabres de Marco Polo.
L'endema, havent canviat les pastilles de fre i despres de la segona racio d'ayran del viatge, tirare avall. Em creuare amb un america amb moto i 4 ciclistes rusos que pujen el port per l'antre banda (mes suau i amb la pista en millors condicions). Amb el dia despejat gaudire del paissatge a mesura que vaig deixant el grans cims enrera. Acabare el dia a Ooruk-Tam, ja resseguint l'Eki Naryn, que a trams discorre molt engorjat.
A Ooruk-Tam una familia m'invita a plantar la tenda al jardi d'una antiga casa que estan reconstruint. Sopare de fogonet amb resopo de pa amb mantega i te mentre fem broma. L'endema 85km fins a Naryn, gran tram d'ells resseguint els engorjats per on discorre el riu. Un paissatge fantastic. Pel mig, altre cop tempesta, pero m'enganxa just a un campament turistic de yurtes. Dinare amb quatre francesos que m'he creuat abans passejant. Petem la xerrada dins la tenda menjador fins que despeja. Ells surten a pasturar un altre cop i jo m'afanyo a fer els 40km que em queden fins a Naryn per arribar-hi amb llum de dia.
I a les 19:30 arribare al CBT (Comunity Based Tourism) de Naryn que m'arreglen l'allotjament, un apartament al costat mateix de l'oficina. A l'oficina, el Sebastien i la Katy, que es sorprenen de que els conegui, quedem per avui al vespre sopar i em retiro a dutxar-me.
Avui panching i redefinicio de ruta. Dema, altre cop a l'aventura, cap a Song - Kol, un llac a 3000m i pico metres d'altura, abans un parell de ports per superar. Quan us ho podre explicar? Doncs no ho se !
Acabo el dia a Tossor. Un poblet a la ribera del llac Karakol. M'estic en un camp de Yurtes turisitiques a la platja. Dutxeta d'aigua calenta proporcionada solarment, soparet potent amb vistes al llac i un esmorzar encara millor. Tot per 700som (uns 14e). L'endema, havent comprat pa i nocilla per afegir als 3 paquets de dues racions de pasta precuinada que duc, enfilo cap al port.
Despres d'un error en la primera pista que agafo, enmfilo la bona. De seguida es comensa a guanyar alsada. I es que dels 1600m que em trobo fins als mes de 3800m del port, hi ha feina. La pista es molt dolenta, amb molt codol i regarot i alguns bancs de sorra en altres trams. El primer tram discorre per una vall fins pedalar per un engorjat al costat d'un riu que mor al llac. Al cap d'unes hores paro a una granja a menjar una mica. Cau el primer ayran (yogurt casola) i smentana (mantega liquida) del viatge. Segueixo enfilant empenyent la bici mes que pedalant. Em passa un 4x4 amb 3 bicis a la vaca. Uns francesos han desistit de fer el port. Son cap a quart de sis de la tarda, quan a la cota 2600 comenso a plantejar-me on plantar-me. Uns bons prats i un riu son una bona opcio. Pero es d'hora i decideixo tirar mes amunt. No tinc clar on trobare prat, pero com a maxim a la cota 3000 sembla que la vall s'obri i hagi on plantar tenda. Segueixo tirant cap amunt i la vall no es tant tancada com sembla i la pista fa un parell de paelles que no havia sapigut veure. En una corba i no massa llunt d'una yurta, un nano m'espera. M'invita a que vagi amb ells, estic a uns 2815m , s'acaba la jornada.
La familia em rep coordialment i de seguida la mare mostra que talla el bacalla. Em diu que podre menjar i dormir pero haure de pagar. Cap problema. Despres d'un te de cortesia busco on plantar la tenda i m'indiquen al costat d'una altra protegida per un tancat perque no s'hi aproximi el bestiar. Sopem junts i m'inviten a degustar un vi local. Els hi regalo una postal i me n'ensenyen d'altres viatgers que hi han passat. Entre ells, una parella francesa, Sebastien i Katy, que me'ls trobare a l'arribada a Naryn (em quedat per sopar junts aquest vespre).
L'endema, havent esmorzat enfilo port amunt. La pista des de la cota 2500 ha millorat i permet pedalar forsa trams. El dia pero es lleig i no triga en posar-se a ploure i caure neu granulada. M'aturo i cerco un lloc on no mullar-me tant protegit per una roca. Quan el primer xafec atura, continuo. Em passa un camio d'expedicio amb 3 alemanys. Ens saludem i continuo enfilant el port. El paissatge cada cop es mes espectacular, envoltat de 2 o 3 quatre mils. Des de la cota 3500m la pista torna a ser infame. Circula pels laterals d'una tartera i el cami es molt dolent. Guanyo alsada mentre sento i veig els allaus de pedres que es desprenen de les muntanyes properes glacera avall. Arribo a dalt que torna a ploure de valent i fa un fred que pela, inicio el descens mig glasat. A mesura que baixo se'm gasten els frens de la bici. Em quedo sense pastilles i amb les mans massa glasades com per intentar tensar el fre per acabar-les d'apurar o canviar-les. Tot i ser baixada, em baixo de la bici per no obrir-me el cap i tremolant de fred i calat d'aigua vaig baixant la vall a peu. Es una pena, enmig de la boira, no es veuen en tota la seva bellesa les muntanyes que envolten la vall del Kichi Naryn. Quan soc a la cota 3400m veig una cabana que fumeja. M'hi dirigeixo i els hi demano per escalfar-me. Rapidament m'ofereixen un te calent i un lloc prop de l'estufa per escalfar-me. S'acaba l'etapa.
M'estic amb una parella de Bokonvaev, al vespre s'hi afegira el pare. Em reben amb els brasos oberts i em permeten plantar la tenda al costat de la seva cabana. Sopo de la meva pasta pero m'inviten a resopar amb ells, i amb la gana que tinc no dic que no. M'expliquen que s'estan aqui nomes els mesos d'estiu.Tambe em comenta el pare que si sento trets a la nit que no m'espanti. A vegades, els llops baixen a casar ovelles. Ell te la tenda al costat del tancat del ramat, si baixa un llop, disparara. A les muntanyes, pero, no nomes hi ha llops, em diu, tambe s'hi poden veure, a vegades amb els binocles, cabres de Marco Polo.
L'endema, havent canviat les pastilles de fre i despres de la segona racio d'ayran del viatge, tirare avall. Em creuare amb un america amb moto i 4 ciclistes rusos que pujen el port per l'antre banda (mes suau i amb la pista en millors condicions). Amb el dia despejat gaudire del paissatge a mesura que vaig deixant el grans cims enrera. Acabare el dia a Ooruk-Tam, ja resseguint l'Eki Naryn, que a trams discorre molt engorjat.
A Ooruk-Tam una familia m'invita a plantar la tenda al jardi d'una antiga casa que estan reconstruint. Sopare de fogonet amb resopo de pa amb mantega i te mentre fem broma. L'endema 85km fins a Naryn, gran tram d'ells resseguint els engorjats per on discorre el riu. Un paissatge fantastic. Pel mig, altre cop tempesta, pero m'enganxa just a un campament turistic de yurtes. Dinare amb quatre francesos que m'he creuat abans passejant. Petem la xerrada dins la tenda menjador fins que despeja. Ells surten a pasturar un altre cop i jo m'afanyo a fer els 40km que em queden fins a Naryn per arribar-hi amb llum de dia.
I a les 19:30 arribare al CBT (Comunity Based Tourism) de Naryn que m'arreglen l'allotjament, un apartament al costat mateix de l'oficina. A l'oficina, el Sebastien i la Katy, que es sorprenen de que els conegui, quedem per avui al vespre sopar i em retiro a dutxar-me.
Avui panching i redefinicio de ruta. Dema, altre cop a l'aventura, cap a Song - Kol, un llac a 3000m i pico metres d'altura, abans un parell de ports per superar. Quan us ho podre explicar? Doncs no ho se !
2 comentaris:
òstres nen!! des de la cadira de casa sembla tan idílic!!! fins i tot la neu glaçada no sembla tan cruel, ni el paisatge perdut mentre baixaves. si ni m'he adonat i ja havies coronat!!!
espectacular! i felicitats!! i m'ha encantat el text!!!!
molta sort demà i l'altre i l'altre...!!!
Gracies Nuria !!!
Publica un comentari a l'entrada