My grandfather's parents were killed during the Genocide. He and his elder brother were found by a man (maybe a Kurd or a Turk, he couldn't remember as he was very little). Hiding them in a basket that man took them to Constantinople (Istanbul) and handed them to an Armenian orphanage only saying "Armenian kids, they are from Yerznga". Later on fearing that the Genocide may repeat the children were moved to Greece. Thanks to all those people who rescued lives.... Thanks to all the missionaries from all over the world.....
 |
| Avag Avagian |
El meu avi Avag Avagian
Els meus besavis van ser assassinats durant el Genocidi. Ell i el seu germà gran van ser trobats per un home (potser kurd o turc, ell no ho podia recordar, era massa petit).Amagant-los en un cistell els va dur a Constantinoble (Istanbul) i els va entregar a un orfenat armeni dient que eren "nens armenis de Yerznga". Més tard, tenint por que el genocidi es pogués repetir, els nens van ser traslladats a Grècia. Gràcies a tota aquella gent que va salvar vides... Gracies a tots els missioners de tot el món...
Qui escriu això, el 24 d'Abril de 2015 al seu mur de Facebook, és la Masha, una amiga meva armènia d'Erevan i com podeu veure, descendent directe de supervivents del genocidi.
El 24 de d'Abril de 1915, a Constantinoble, l'imperi otomà va detenir 235 dels més eminents armenis de la capital, xifra que en els dies següent s'elevà als 800. La majoria d'ells seran matats.Alguns, alliberats, podran anar-se'n a l'exili. Entre ells, el músic Komitas, que acabarà els seus dies en un hospital psiquiàtric conseqüència del trauma viscut després de la seva detenció. El 24 d'abril, amb aquest gest, es simbolitza l'inici del genocidi pel qual, anys després, més d'un milió d'armenis otomans hauran estat morts.
Les matances i pogroms d'armenis però havien començat molt abans. Ja durant la dècada dels 80 del segle XIX els armenis estimen que fins a 300.000 van morir en diverses matances. La situació però empitjorà a l'esclatar la primera guerra mundial. Armènia és una nació cristiana dividida entre dos imperis: la Russia tsarista, cristiana; i l'Imperi Otomà, musulmà. Enemics durant la Gran Guerra, Constantinoble tem que els armenis otomans acabin sent uns quintacolumnistes donant suport a l'imperi rus. La sol·lució és contundent, es neteja Anatolia d'armenis. El 24 d'abril de 1915 simbolitza aquesta neteja ètnica planificada.
 |
| Tsitsernakaberd, memorial del genocidi. |
Cent anys després, Turquia, hereva de l'Imperi Otomà, nega que aquells fets fossin constitutius d'un genocidi (entès com a acte premeditat per eliminar una ètnia) i redueix les morts d'armenis a uns 300.000 dins de les massacres perpetrades dins de la primera guerra mundial. La geopolítica tampoc hi juga a favor, només 20 països han reconegut el genocidi, entre els més destacats, França , Holanda o Argentina. D'entre els que no l'han reconegut, absències que dolen particularment als armenis: EE.UU i Israel.
Però els armenis no l'obliden. Erevan bull amb la commemoració del genocidi.
La Masha se n'ha anat amb un grup d'armenis a pujar una muntanya fronterera amb Turquia. Jo opto per quedar-me a la capital per seguir els esdeveniments des d'aquí.
Durant el matí, caps d'estat i delegacions de països passaran per Tsitsernakaberd, el memorial del Genocidi. Els polítics més destacats seran el president francès François Hollande, i el president rus Vladimir Putin. Altres eminents armenis com Charles Aznavour, també hi aniran. L'acte és retransmès per televisió i a casa, el miro una estona amb la Gohar. Però he de sortir.
 |
| Tsitsernakaberd |
A les 13:00 he quedat amb la Melina Anokian, una argentino-armenia en la trentena que resideix a Barcelona i que conec des de fa anys, quan jo havia col·laborat amb algunes conferències organitzades per l'Associació Cultural Armènia de Barcelona. Vam coincidir a l'ACAB fa cosa de dos mesos per casualitat i vam decidir veure'ns un dia durant la nostra estada a Erevan.
Ve amb la Silvia, seva mare. Per ambdues és la seva tercera estada a Armènia. La commemoració del centenari s'ho val i elles són dues de tants armenis de diàspora que han vingut fins a Erevan aquests dies. La prova és el restaurant on dinem. N'està ple: El que sembla una classe d'una escola francesa, tots amb samarretes commemoratives, un suis-armeni, i unes brasilero-armenies ocupen les altres taules. Dinem mentre comentem els plans per la tarda. Anirem junts a Tsitsernakaberd.
Mentre dinem, tant la Silvia com la Melina es dirigeixen en armeni als cambrers. La Melina va estudiar en una escola armènia de Buenos Aires tota la primària i secundària, però reconeix que te l'armeni rovellat des de que viu a Barcelona. La Sílvia es argentino-armenia de primera generació. El seu pare va ser supervivent directe del genocidi i el seu avi, mort pels turcs otomans a l'edat de 28 anys. La Silvia es sorprèn pel meu interès per Armènia i al comentar-li que a Plovdiv, Bulgaria, vaig conèixer un armeni nét d'un mossèn de Constantinoble supervivent del genocidi, m'explica que el seu pare va arribar a Argentina amb passaport búlgar precisament provinent de Plovdiv, el primer lloc on es van assentar després d'escapar-se d'Anatòlia central on vivien.
Quan acabem de dinar plou a bots i barrals i optem per anar al seu hotel. Farem un cafè mentre esperem que millori el temps.
Arribem a Tsitsernakaberd que encara plou. Això no és obstacle, però, perquè una munió de gent s'hi acosti amb rams de flors. Músics en dos escenaris als laterals de l'avinguda que du al memorial es tornen tocant o cantant de forma melancòlica mentre la gent va passant per retre homenatge als armenis massacrats.
 |
| Gent acostant-se a Tsitsernakaberd |
Nosaltres optem primer per visitar el el museu. El trobo canviat. S'ha ampliat, té un discurs més complert i no és tant sensacionalista. No hi ha tantes fotos de piles de cadàvers o armenis penjats... em quedo, però, amb algunes frases colpidores que en el seu dia van escriure supervivents d'aquesta barbàrie :
En les carreteres de la deportació, nens eren enterrats vius a la sorra, fins al coll, i després matats, mentre els refugiats eren guiats pel mateix camí perquè així poguessin veure aquestes escenes, horroritzats i ploriquejant. Pel camí, ventres de dones embarassades havien estat tallats amb baionetes, i adolescents verges violades....(Hakob Papazian)
Dues hores després sortim del museu. Ha parat de ploure, i ara si, anem a retre homenatge.
El memorial està composat de tres part. D'una banda un mur de 100m amb el nom de les principals poblacions on els armenis van ser massacrats, d'altra banda, una estela piramidal de 44m d'alçada que representa el renaixement d'Armènia, això si, amb un tall al mig que simbolitza la partició entre el país i la diàspora; i finalment dotze blocs de basalt que de forma circular representen les dotze províncies armènies perdudes dins l'actual Turquia. Dins del cercle, una flama crema eterna.
 |
| Flama eterna a Tsitsernakaberd |
Fem la cua pertinent i baixem per les escales que separen cada dos blocs de basalt per arribar a la flama. Tota ella està envoltada d'una pila de flors que supera el metre d'alçada. Impressiona la munió de flors dipositades. Cadascú viu el moment de la seva manera. A Algú se li escapa alguna llàgrima, altres preguen, altres imortalitzen el moment amb algunes fotografies... I la gent continua passant. Tots tres estem d'acord en cop és d'impressionant el moment, però no estem menys d'acord en que tanta gent trenca el que hauria de ser un moment íntim i recollit. Probablement hi tornarem més endavant un altre dia.
Ens hi estem una estona i sortim.
Arribo al centre que el concert de la orquestra 24/04 hauria d'haver començat. És un dels altres esdeveniments programats per commemorar el genocidi. Músics d'arreu del món, molts armenis de diàspora, s'han reunit per un concert únic que havia de començar a les 20:15 a la plaça de la República. Degut a la pluja de la tarda, el concert s'ha mogut a l'Opera i comença a les 21:00. No cal ser molt intel·ligent per comprendre que l'aforament d'una opera és inferior que el d'un espai obert i es viuen moments de tensió quan es tanquen les portes i moltíssima gent en queda fora.Veuré un petit tram del concert a casa, amb la Gohar i l'Alice, abans no tornar a sortir.
L'Alice m'enveja, la nit anterior es va torçar el turmell i ha de fer repòs. No pot venir a la marxa de torxes, que arrenca a les 22:00 de la plaça de la República i que recorrerà Erevan fins a Tsitsernakaberd.
 |
| Marxa de toxes: Reconeixement, reprovació, restitució |
 |
| Marxa de Torxes |
 |
| Marxa de torxes |
 |
| Afegeix la llegenda |
Són tres quarts de dues quan arribo a casa. La commemoració del centenari del genocidi s'ha acabat.
Us deixo alguns videos que vaig filmar durant la marxa de torxes
1 comentari:
Impressionant. I molt bon relat.
Publica un comentari a l'entrada