Wake Up The Souls: Concert de SOAD a Erevan

A la meva àvia la va salvar un turc. Turquia a aquests turcs els hauria de reconèixer com a herois enlloc de negar el genocidi. El meu avi, amb només 5 anys va veure morir el seu pare. […]. En vint anys d'independència s'ha avançat molt, però queda molt per fer. El govern d'Armènia ha de procurar una república més [no entenc la paraula] i cívica... i ha d'evitar l'actual despoblament. Som System of a Down i us fem gaudir, però també us hem de dir això.

Són un quart d'onze de la nit, anem cap a les dues hores de concert, i qui ha parlat es Serj Tankian, líder de la banda.

System of a Down

El dia ha estat llarg. He estat treballant fins quarts de dues a l'utopianlab abans no agafar-me el mig dia de festa. He anat a casa, he deixat l'ordinador, he agafat les càmeres i me n'he anat cap al punt d'entrada del concert, per l'estàtua de Stepan Shahumian. D'allà s'haurà de pujar tot el passeig Vazgen Sargsyan fins a la Plaça que està tancada pels altres accessos.

Concert de SOAD sota la pluja

Encara no s'hi pot accedir però ja hi ha molta gent esperant per entrar, sobretot adolescents i adults joves. Busco un lloc on menjar quelcom i torno cap a quarts de quatre. A les quatre i poc obren les portes i després de dos check-points arribem a la plaça. Queden més de quatre hores perquè comenci el concert. Somric per mi mateix. Quan va ser el darrer cop que vaig fer una animalada així? Des de Pink Floyd a l'Olímpic de Barcelona? Temo que serà una espera llarga i dura. A les primeres fileres quedo col·locat cap a la 6^a 7^a fila, estem com a llaunes de sardines, i a sobre duc la bossa amb la càmera. No soc cap fan de SOAD, però intueixo que l'ocasió és especial.

Joves esperant l'obertura de portes.

Per les dues pantalles situades als dos laterals de l'escenari donen imatges de la plaça que poc a poc es va omplint. De fons, sona música prou contundent.

A les 17:00, però, la música calla, i les pantalles connecten en directe amb Etzmiadzin on comença la cerimònia de canonització dels màrtirs del genocidi del 1915, amb restes d'armenis morts en el genocidi i la presència dels seus descendents. També enfoquen algun cardenal catòlic i representants d'altres esglésies cristianes orientals que no identifico. A la plaça, hi ha gent que segueix la cerimònia amb interès mentre d'altres, en un ambient força festiu, ignoren per complert l'esdeveniment. Són les 19:15 quan les campanes de les esglésies comencen a repicar i per televisió es connecta amb esglésies armènies d'arreu del món. De Nova York a Tbilisi passant pels patriarcats de Jerusalem; Antelias, al Líban; i Constantinoble, a Istanbul. Algunes catedrals catòliques s'hi afegeixen com Notre Dame a París o l'Almudena a Madrid. Acabat el repic, el que em sembla l'equivalent a un Pare Nostre  és resat per la pantalla.... i escrupolosament respectat , quan no resat, a la plaça. Heu estat mai en un concert de metal on una hora abans del concert la gent congregada, milers, resin un pare nostre?

Retransmissió de la canonització de màrtirs del genocidi

Són gairebé dos quarts de vuit quan la cerimònia acaba, les pantalles tornen a connectar amb la plaça i la música torna a sentir-se de fons. Encara queda una hora pel concert i comença a plovisquejar. La gent es diverteix saludant a les càmeres que els enfoquen o posant bé  cada cop que algun roadie del grup treu el mòbil o la càmara per des de l'escenari fer una fotografia. Per ells també és una ocasió especial. System of a Down, fa el seu primer concert a la terra dels seus ancestres en el final d'una gira que ha tingut com a lei motiv el reconeixement del genocidi armeni. Varis joves , entre el públic, duen cartells on es llegeix Welcome at Home. Si, venen a casa.A Armènia. D'on els seus avis, de la seva vessant més occidental, van haver de fugir fa un segle.

A dos quarts de nou, les llums s'apagen i de les pantalles laterals es projecten uns dibuixos animants. Narrats en anglès i subtitulats en armeni, expliquen l'historia del genocidi. Una escena on es veu una taula de negociació amb dues mans que s'encaixen en forma d'acord i la bandera turca i americana a banda i banda de la taula encén els ànims de la gent i tota la plaça xiula i escridassa.

Escena dels dibuixos on es reclama el reconeixement del genocidi

Després de la 3a cançó, Serj Tankian es dirigeix a la Plaça: Hayastan !!!! (Armènia !!!) i la gent respon efusivament.... per davant dues hores i quart de concert, amb un públic entregat que es sap les cançons de memòria...des del que te pinta a metalero fins la noia que semblava una pijeta despistada. Per sobre de l'estil musical, SOAD són armenis, i aquí està Armènia rebent-los.

Hi haurà encara dos blocs més de dibuixos animats. El segon s'obrirà amb la 2a guerra mundial, i la frase a tribuida a Hitler, Qui se'n recorda dels armenis? quan algú li va preguntar per les conseqüències d'exterminar els jueus.

Serj Tankian

Són dos quarts d'onze de la nit quan el concert s'acaba. Serj Tankian s'acosta  a Shavo Odaljian, el baixista, i es fonen en una sentida abraçada. S'hi afegeixen Daron Malakian, guitarrista; i John Dolmayan, bateria. Resten uns segons abraçats dalt de l'escenari abans no saludar al públic.

 Shavo Odaljian

Llencen pues , baquetes i canilleres al públic (una l'atraparà la meva amiga Masha) i deixen l'escenari.  Excepte John, el bateria, que encara llançarà algunes baquetes més. Abans no marxar, s'ajeu al terra,i fa una reverència al públic. Potser una mica excèntric, però molt sentit. S'aixeca, torna a saludar, i se'n va.  

Daron Malakian

System of a Down acaba de tancar la seva gira Wake Up The Souls, on ha sol·licitat el reconeixent del genocidi armeni per part dels estats d'arreu del món i ho ha fet triomfant a la plaça de la República, d'Erevan, el país de la seva nació. Una nació que fa 100 anys estava dividida entre dos imperis, i en que un d'ells, va decidir aniquilar-los. Van sobreviure, i el 23 d'Abril de 2015 ens ho han recordat.