Comensa el viatge

Mai m'hauria imaginat que un inici de viatge donés per tant, i és que les anècdotes van comensar fins i tot abans de sortir de la feina.

Com molts ja sabeu, el divendres 1 de setembre, dia d'inici de les meves vacances, jo treballava fins a les 15:00 i mon pare em venia a recollir directament a Nominalia per dur-me a l'aeroport. Abans de plegar li havia de fer un truc per saber on havia aparcat. Però jo, amb el cap de vacances, m'havia deixat l'agenda a casa i el mòbil no me'l sé de memòria. Així que vaig decidir baixar al carrer i buscar-lo. Tanmateix vaig tirar en direcció contrària a on ell havia aparcat i va ser una companya de feina que també plegava a les tres (suposo que la Menchu) qui li indicà on era.

Un cop al cotxe. Repàs de rigor.
Ho tinc tot?
Tinc els bitllets d'avió? Sí.
Tinc el passaport? On collons és el passaport? Si fa 5 minuts, abans de marxar n'he fet una ....... Fotocòpia.
Pare, para !!!!!

Surto corrent del cotxe i cap a la feina altre cop (qui no te cap te cames,diuen). Em creuo amb alguns companys de feina que flipen, vaig a la fotocopiadora, aixeco la "tapa" i si, allà estava el meu passaport.

Una mica més suat del compte arribo a l'aeroport a dos quarts de quatre, amb temps més que suficient per facturar i relaxar-me una mica d'una punyatera vegada. Per què estressen tant els inicis de vacances?
Procedeixo a facturar. La bici per sort no em dóna cap problema, me la cobren a part, però amb la quantitat de catxarros que duia era d'esperar. Intento convèncer els de Lufthansa que Georgia és Europa (la selecció juga a la copa d'europa, els seus euqips la Champions ....) i a veure si així em carreguen 30€ enlloc de 60€ per la bici. No me'n surto :-( La bici però, no resulta ser problema. Primera prova superada. Ara queda la motxilla amb el piolo i els palitroques per fora. Necessita una caixa. Ja la ballem. Em diuen que cap problema que la caixa la posen ells però el "mosso" que se n'encarrega està dinant. La prova es preveu més feixuga. Veig marxar la bici i les alforges per la cinta transportadora però la motxilla es queda allà, esperant darrera el mostrador i contemplant com tots els altres bultos se'ls engoleix la cinta. Són les 16:00 i la motxilla continua allà. Són les 16:30, la noia que m'havia atés se l'hi ha acabat el torn i n'hi ha una de nova. La motxilla continua allà, el "mosso" torna de dinar a les 17:00 em diuen. Creuo els dits perquè sigui puntual, el vol surt a les 18:00. Són les 17:00, una altre noia al mostrador i la motxilla continua allà, 17:15, no se l'enduen, 17:20, les pantalles indiquen que ja es pot embarcar, la motxilla però no es factura. 17:30, la motxilla ja no hi és !!!! Em confirmen que l'han facturat. Respiro fons i, tranquil, embarco.


Arribo a Munich sense cap altre contratemps. Camí la porta d'embarc contemplo les botiguetes de l'aeroport i me n'adono de com de moderns són: Mai havia vist una botiga de PRIVATE en una duty-free. Vins afrodisíacs comparteixen un aparador pseudo-fashion que intenta evitar ser kitch amb consoladors, pasta per sopa de formes fàliques i videos pujats de to.

Sortim amb una hora de retard direcció Tbilisi, el viatge s'acompanya de petites turbulències que no m'impedeixen aclucar l'ull en una becaina per païr el pollastre arrebosat del sopar.

Un cop a Tbilisi la faig petar amb un noi armeni afincat a Gijón tot esperant el control de passaports. És gemòleg, i s'està uns dies a Tbilisi abans de baixar a Erevan. Em dóna el seu telèfon allà però m'oblido de demanar-li el de Gijón o l'email.

Surto tot il·lusionat amb un carro arrossegant la bici, motxilla i alforges tot buscant un cartellet que posi XAVI TARAFA o algo per l'estil. No n'hi ha cap. El David, el guia de muntanya que m'ha de venir a recollir a l'aeroport, no hi és.

Evidentment, al moment cauen sobre mi aquesta espècie de voltor oriental, anomenat taxista d'aeroport: "Good cheap hotel, my friend". Per sort, em trobo una parella de francesos que estan esperant que es faci de dia per agafar el primer autobus a la ciutat. Em vaig mentalitzant a esperar amb ells. Com a mínim podrem fer petar la xerrada, serem més ulls per controlar els bultos i podrem fer front comú contra els taxistes. A les 4:15 a.m intento trucar al David amb un mòbil prestat. No hi ha sort. A les 4:30 ho torno a intentar. Piquen malament el número i descarrega sobre mi tota la caballeria una dona a qui he despertat. Per sort, no entenc res. Just aleshores apareix el David. Salvat !!!! Em du a una guesthouse a Rustavelli,l'artèria central de Tbilisi. La matrona, rusa, mostra cara de pocs amics. Són 20$, una mica car, però estic cansat. Em quedo.

Abans d'acomiadar-me del David, repassem plans d'ascensió al Mt Kazbeg. Ell no em guiarà, du un altre grup, amb mi hi anirà el seu cosí. Cap problema. Em repassa el material i em dóna l'OK. Ja sol, m'assec al llit i comptemplo on soc. L'habitació és inmensa. Dins la fasana una mica decrèpita de l'edifici s'amaga un pis senyorial. Sostres alts de més de quatre metres, terra de parquet i a la meva habitació hi ha espai de sobre per una llar de foc de marbre, quatre llits, una taula de menjador de fusta masissa i un sofa. I encara sobre espai. Satisfet d'haver arribat a Tbilisi a tres quarts de sis del matí tanco el llum per dormir unes horetes quan a fora comensa a clarejar.

M'also a quarts d'onze amb el temps just d'una dutxa abans d'esmorzar a les onze, temps límit marcat per la matrona el dia anterior. Em creuo amb la matrona i resulta no ser tant fiera com em temia. Ara que està ben desperta es mostra simpàtica i enreonadora. Mentre esmorzo en un menjador ple de quadros pintats, m'explica que és matemàtica de carrera i que la meitat dels quadres que hi ha penjats són seus. Altres de la seva filla. "Très bien master", em comenta amb un xapurreo de francès. La filla ha exposat a Moscou i obre una exposició a Washington a l'octubre.
Una altre hosta em demana que li tiri una foto amb la matrona i els quadros.
De cop i volta, m'adono que torno ha estar a l'extinta Unió soviètica, un bon tros de món on darrera la fasana, mai saps quina història et trobaràs.... Comensa el viatge.