Visita al memorial del Genocidi

Qui passi per Erevan no pot obviar la visita al memorial del Genocidi Armeni. Jo, igual que en el meu primer viatge m'hi vaig acostar.

Armenia, a cavall entre el caucas i l'anatolia oriental ha estat sempre cruilla de camins. Durant el pas del temps el seu territori ha estat cobdiciat per diversis imperis: Rusos, mongols, i turcs i perses de diverses dinasties. I durant molts segles, ha estat una petita illa cristiana dins un mar musulma.
Cal comprendre aquest punts per situar els fets que s'esdevingueren entre 1915 i 1922.
A l'inici de la 1a guerra mundial el poble armeni es trobava dividit entre dos imperis enfrontats per la guerra: L'armenia oriental dins l'imperi rus i l'occidental dins el decadent imperi otoma. El govern dels joves turcs va veure en la guerra i sota el pretext de l'enemic intern que es podia aliar amb Rusia, la posibilitat de liquidar per sempre un poble cristia dins les seves fronteres que li era incomode i van comensar un autentic proces d'aniquilacio contra la nacio armenia.
Els assassinas i deportacions massives cap als torrids deserts sirians van buidar d'armenis la meseta d'Anatolia oriental on sempre havien viscut, aixi com les colonies en ciutats d'altres parts de l'imperi.
A aquests fets, que el comite de drets humans de l'ONU va declarar primer genocidi del S.XX, esta dedicat el memorial que visitava.

El memorial esta dalt d'un turo a les afores de la ciutat i s'hi arriba despres d'una fatigosa pujada.
El punt central del memorial es un cercle ensorrat un metre o dos sobre la plasa on es troba. Aquest cercle esta envoltat de 12 columnes de basalt d'uns 4 metres d'alt que s'inclinen endavant cap al centre del cercle representant les 12 provincies perdudes dins de Turquia. Entre columna i columna, uns empinats esglaons descendeixen dins del cercle. I al mig del cercle, ensorrat encara una mica mes, crema una flama eterna en memoria de les victimes.

M'acosto al cercle i comenso a sentir una musica tradicional armenia d'una melancolia esfereidora. Baixo els esglaons en el silenci mes absolut i veig al voltant de la flama varis clavells deixats per visitant i una dona i un noi jove (mare i fil?) compungits contemplant la flama.
Fins i tot desconeixent l'objectiu del memorial qualsevol despistat que s'hi acostes s'adonaria que en aquest lloc si recorda un fet tant especial com tragic.

Despres d'uns minuts en el cercle en surto i m'encamino cap al museu del genocidi a l'altre banda de la llarga plasa. Primer paso per davant de l'obelisc, segona part del memorial, que representa la supervivencia del poble armeni. Aixo si, amb una escletxa que divideix l'obelisc per la meitat per representar la fractura que va representar les morts, deportacions i exilis de l'Armenia occidental.

Abans d'entrar al museu em passejo pel bosquet d'arbres plantats per personatges coneguts i associacions en reconeixement i record del genocidi armeni. Molts son d'associacions armenies de la diaspora, pero tambe descobreixo alguns de representatnts prou significatius: congressistes americans, Lech Walesa, el Papa Joan Pau II d'entre altres van plantat el seu arbre.

Finalment entro al museu. Un autentic esfors per mantenir viu el record del drama patit. Fotografies d'armenis penjats, nens morts de fam (literalment) i caps decapitats es convinen amb documents contemporanis del genocidi.
Entre els documents, un de l'ambaixador america a Constantinoble aleshores:
L'objectiu real de les deportacions es l'assassinat. De fet, era una nova forma d'erradicar una nacio. Quan els poders turcs van donar l'orddre de la deportacio van sentenciar una nacio sencera a mort.
Tambe s'hi troba algun document de la banda otomana , com el d'un dels ideolegs del pla, Enver Pacha, ministre de defensa otoma. Diu aixi:
Com s'havia comentat anteriorment que el govern per order de Djemiet ha decidit exterminar tots els armenis visquent a Turquia. Aquells qui estiguin en contra d'aquesta decissio no poden ser inclosos dins de l'estructura del govern.

Acabo la visita al museu esparverat per les xifres que s'hi mostren:
En l'Armenia historica dins de Turquia hi havia 1185000 armenis el 1914 i el 1922 nomes en quedaven 112800 i en la resta del territori turc es va passar de 948000 a 275000 armenis en el mateix periode.

Llegeixo les varies declaracions de congresos i municipis reclamant el reconeixement del genocidi, llegeixo tambe la solicitud de que Turquia el reconeixi el genocidi (s'ha negat a fer-ho, negant-lo fins l'actualitat) i abando el museu.