Erevan

L'arribada a Erevan em va produir una sensacio extranya. A mesura que m'acostava al centre se m'anaven fent vius els records de la primera estada. Aqui el pont sobre el riu, per alla s'anava al mercat i la mesquita blava? aqui l'ambaixada italiana .... Fins arribar a la plasa de la Republica. Amb unes fonts funcionant al 100% i plena de vida... Que diferent de l'estiu del 2003 quan tot estava potes enlaire en obres !!!

Baixo de la bici i busco la sortida de la plasa a l'esquerra, cap a Abovyan Poghots. Quants cops amb l'Enric havia recorregut tres anys enrera aquest carrer !!! Vaig pujant pel carrer per l'acera de l'esquerra fixant els ulls en l'acera contraria, buscant la botiga de records que m'indiques que estava a la cantonada amb el carrer Pushkin. Trobo la botiga, pero res es com era.

M'endinso al carrer Pushkin buscant el numero 40 pero no reconec el carrer ni les rodalies. On hi havia cases baixes i magatzems ara hi ha tot un seguit de blocs de pisos en obres. La febre constructora sembla haver-se apoderat d'Erevan i el seu centre es renova. Tota una operacio Forum a l'Armenia. Com a minim cal agrair certa unitat estilistica en les noves construccions. Totes elles s'aixequen amb les fasanes del color taronja -rojenc que tant caracteritza Erevan. Al final arribo al no 40. Encara hi es. Es el primer dels blocs no enderrocats. M'hi endinso i em retrobo al l'Arapik i la Gohar.

Si per fora Erevan ha canviat per dins tot segueix igual. Els pis dels Adamyan segueix igual que aleshores i la seva hospitalitat si cal millor.
S'han professionalitzat una mica. Ara ofereixen uns esmorzars tant copiosos que no me'ls acabo: Truita, amanida i algo mes (fideus fregits, patates ...) fan que comenci el dia ple d'energia i no pari a dinar fins les tres tocades mes d'un dia. No han perdut ni bri de la seva bonhomia i fem petar la xerrada tot trencant les barreres linguistiques amb gestos, riures i bona voluntat. Pero si no ens entenem, cap problema, sempre queda l'Alise, la neta, que amb 13 anys ja parla un angles mes fluid que el meu. Durant l'estada a Erevan, el pis del carrer Pushkin sera no nomes el camp base sino la meva familia.

Reparteixo la meva estada a Erevan entre tramits burocratics (obtencio del visat per Nagorno Karabakh), assuptes mundanals (fer bugada), visites turistiques pendents i estades als cafes dels voltants de l'opera fent-la petar amb armenis.

Dins la categoria de Xavi fent el guiri torno a Ezchiadzin, el vatica armeni, i disfruto de la pau del lloc mentre intento localitzar el mossen que vaig retratar fa tres anys a l'esglesia de Gayane. No hi es pero deixo la copia de la foto i una nota en angles en bones mans.
Tambe retorno al memorial del genocidi i m'impacta mes que la primera visita, pero aixo sera una altre cronica.
Finalment la gran visita pendent del primer viatge. Geghard. Situat a mes de 30km d'Erevan. Fa tres anys no hi vaig poder arribar, aquest cop no me'l vull perdre.
Hi arribo abans de les 9 del mati ja que vull sortir el mateix dia cap a Sevan en bicicleta. Em vaig sorprendre. Mes enlla de l'espectacular ubicacio a la boca d'un congost molt tancat, a primera vista no es res mes que una altre monestir armeni, aixo si forsa gran. No n'hi ha per tant penso.
Em comenso a passejar pel monestir sense entrar a l'esglesia que encara esta tancada. Aqui i alla hi ha entrades a la roca de la muntanya sobre la que es recolza el monestir. Tambe esta ple de Katchkars, blocs de pedra rectangulars , palplantats verticalment i esculpits fins a limitits inimaginables. De motius religiosos la majoria son creus envoltades de diverses formes gometriques guanyades a la roca buidada amb una parsimonia i paciencia que se m'intueixen impressionants.
Com un nen petit, despres d'haver contemplat els Khatchkars em dedico a descobrir les diverses obertures a la roca. Fins que finalment trobo una entrada que em condueix a tota una esglesia excavada dins la roca. Aqui les columnes no son pedres sobreposades sino el que resta de la muntanya que ha anat sent buidada. Comenso a comprendre perque es patrimoni de la humanitat per l'UNESCO.
Quan obren l'esglesia encara es mes impressionant. Aqui es convinen les parts construides fora de la roca amb les excavades en ella. En un raco hi ha una font que brolla directament de la roca i per tot arreu racons amb khatchkars o altres treballs sobre pedra.
Deixo el monestir una hora i mitja despres d'arribar-hi completament fascinat.

La resta de l'estada a Erevan me la paso a algun cafe internet passant-vos croniques endarrerides o amb els meus contactes armenis.

Un migdia paso dues hores amb una amiga d'en Gor, un bon amic armeni resident a Barcelona que molts dels que llegiu aquestes croniques heu tingut l'oportunitat de coneixer en alguna ocasio. L'Armine que aixi es diu la noia, es presenta amb una amiga seva i fem petar la xerrada una bona estona. Treballa en el comite electoral central d'armenia i em comenta de les pressions politiques quan s'acosten eleccions. Tambe em dona forsa consells: Que si he de menjar khoravans (o costellades), que si al llac Sevan he de menjar truita de riu, que si ha Nagorno - Karabakh no improvitzi que esta ple de zones minades .....

El dia seguent al vespre sopo amb l'Armen, un noi armeni que ha viscut 6 anys a Gijon i que vaig coneixer a l'aeroport de Tbilisi. Es tasador de diamants a Abovian, prop d'Erevan, on m'explica que la economia planificada sovietaica hi va posar un dels 7 centres de pulit de diamants que hi havia a la URSS. Em comenta que aleshores el diamants provenient de Yakutia, suposo que de la conca del Kolima, pero que ara arriben de tot arreu. Tambe em comenta les seves intencions de muntar un negoci d'importacio de diamants a Espanya sense passar per Amberes.
Continuem parlant de Catalunya i Armenia, similitutds i diferencies entre les dues petites nacions i acabem tres hores mes tard amb la mateixa recomendacio que m'havia fet l'Armine: Que estigui el dia 30 de Setembre a Erevan. El motiu es molt senzill. El 2006 ha estat declarat any d'Armenia a Fransa coincidint amb el 15e aniversari de l'independencia d'Armenia. I un dels Francesos (d'origen Armeni) de mes renom, Charles Aznavour, dona un concert al centre d'Erevan, acompanyat dels seus amics. Pels cartells i les sensacions que capto sembla que sera algo sonat. Per intentar un paralelisme, algo similar o superior al concert del Lluis Llach al camp Nou el 1985.

I jo continuo cami de Sevan en bicicleta amb la dubte de si cal fer un canvi d'itinerari per ser a Erevan el 30 de Setembre.