Mt Kazbeg

Des d'Erevan envio la crónica del Mt Kazbeg.

L'Irakli que serà el meu guia al Kazbeg em recull a Tbilisi el 3 de Setembre cap a dos quarts de dues de la tarda.
Després de deixar la bici i les alforges a casa del seu soci, en David, carreguem gasolina i fem cap a Kazbegi. Hi arribem tres hores més tard i em reb una agraida frescor lluny de l'ambient xafogós de Tbilisi.

Just baixar del cotxe localitzo una de les imatges més representades de Geòrgia, la silueta de l'esglesia de Gergeti penjada sobre un estimball a més de 2000m d'alsada. De seguida ens dirigim cap a casa l'Ano, que ens acull i on dormiré per uns pocs Laris. Ens la trobem tombada al llit i enfebrada. A l'Irakli no li queda més remei que baixar-la en cotxe al metge i triguen forsa en tornar. Quan arriben l'Irakli em comenta que s'han trobat el metge bevent amb uns amics i s'han hagut d'esperar a que se li aclarissin les idees. En quant a la malaltia dedueixo que es tracta d'una inflamació a la melsa.


L'endema ens alcem amb l'idea de pujar a la meteo station. Pujem amb cotxe fins l'esgesia de Gergeti i després de les fotos de rigor tirem amunt cap el refugi que serà el punt de partida de l'atac al cim. Per davant, avui tinc 1500m de desnivell.
La primera part del recorregut transcorre per un paissatge que em resulta familiar. Remuntem una vall forsa encaixonada entre muntanyes de cims arrodonits amb totes les seves vessant cobertes d'herbers, cards i algunes flors i petits arbustos. Per un moment em sento com si em trobés a la Vall de Núria.
Assolim un coll a uns 3000m i el paissatge que se'm presenta a l'altre vessant és molt més agreste. A l'altre banda de la vall es presenta el caucas central amb tota la seva forsa. Una de les galceres provinents del Mt Kazbeg queda mig penjada de la muntanya.
Perdem una mica d'alsada per després remontar per una de les morrenes de la glacera fins a enfilar-nos-hi. Duem quatre hores de marxa (parades incloses) quan paro a calsar-me els grampons. Dels quatre que anem junts (l'Irakli; en Misha, que serà company de cordada; el Lega, guarda del refugi, i jo) soc l'únic en calsar-me'ls. Després de tres quarts d'hora esquivant un laberint d'esquerdes arribem als peus de l'estació metereològica. Una petita pujadeta per tartera i ja hi som. A l'estació metereològica ens trobem a un grup de polonesos i uns israelians que també pretenen atacar el cim.

El refugi està en un estat molt precari. En la majoria d'estances la temperatura que hi fa no difereix massa de l'exterior, com a màxim un parell de graus més. L'antiga estació metereològica reconvertida en refugi és un edifici allargat d'uns 10m d'ample per uns 25 o 30 de llarg, està orientat amb la part frontal, pintada amb alegres colors, cap a la vall de Kazbegi i resta paral·lela a la glacera uns 100m per sobre dalt d'un petit turonet. Te una entrada frontal i una altre lateral i les diverses estances es reparteixen als costats del passadís central que recorre tota la nau. Moltes habitacions estan completament buides i d'altres, entre elles en les que hi dormo, hi ha una doble llitera amb capacitat per 4 persones. L'estat del refugi es forsa precari. Algunes habitacions tenen algun vidre trencat i la finestra està tapada amb plàstics. Les corrents d'aire circulen per tot arreu.
L'única zona càlida són les estances del guarda on hi tinc entrada lliure per l'amistat que l'uneix amb l'Irtakli. Al menjador del guarda estem a 12 graus, temperatura que es logra pujar als 16 o 17 quan es crema alguna brossa a l'estufa de llenya però a la resta de les estances la temperatura no passa dels 5 o 6 graus.

La primera nit comparteixo habitació amb un israelià i un polonès. S'alcen a les dues de la matinada per llensar un atac al cim, pero se'n tornen al llit: Està nevant i fa uan ventisca molt forta.

Jo em paso el dia d'aclimatació fent el ronso, amb l'única excepció d'una escapadeta a una esglesia metàlica situada a un cim a quasi 4000m des de la que hi ha una fantàstica vista sobre la galcera de Gergeti. Em trobo al 100% i hi pujo sense esbufegar i sense cap símptoma de mal d'alsada. Em paso la resta del dia patint per la boira que hi ha i creuant els dits perquè faci bona nit. És així. Ens alcem a les tres i fa una nit ventosa i estrellada. Sortim a un quart de cinc del refugi, per davant nostre un grup de polonesos que ha sortit a les quatre. Després d'una hora per tarteres i la morrena lateral de la glacera parem a encordar-nos i pujem a la glacera.
Es fa de dia cap a les 6 del matí. L'espectacle és fascinant. Les esquerdes són per tot arreu i algunes d'elles de dimensions que impressionen. N'hi ha més d'una i dues on no es veu el fons i on l'amplada de l'esquerda sobrepassa els 5 metres. Continuem avansant però els núvols baixos de la vall van pujant i ens atrapa la boira. A més, es comensa a girar un vent molt fort.
Són quarts de vuit del matí quan decidim girar cua. Som a uns 4.400m apunt d'assolir el "plateau". Un mar de gel d'on es despengen les quatre glaceres del Karzbegi. Un parany mortal amb boira: esquerdes i precipicis ho envolten tot. Des d'allà només quedarien unes pales de 45 o 50 graus per arribar a l'avantcim i després ja no hi hauria cap dificultat tècnica.

Però haurà de ser en una altre ocasió. Girem cua i poc després de les 10 tornem a ser al refugi. Després de menjar una mica em tombo al sac a dormir una mica. M'also quatre hores més tard. Fa una ventolera fortíssima i poc després arrenca a nevar. Descartem fer un segon atac al cim.

Al refugi només hi quedem l'Irakli en Misha, en Lega i jo. Matem la tarda fent petar la xerrada mentre a fora la neu i ventisca no paren. Entre riures ens preparem per la Evening toilet expedition, i és que amb el temps que fa ens hem de preparar més per anar al lavabo que no pas per pujar al cim. Les letrines estan a uns 100m del refugi i és tota una aventura arrivar-hi. L'Irakli mateix perd el camí i jo no l'arribo a trobar. La ventisca no deixa veure res. Acabo ventilant el cul en un racó apartat prop del refugi i ràpid cap a dins.

L'endemà ens alcem a quarts de set per tirar tirar avall i arribar a una hora prudencial a Tbilisi. Fa un dia radiant. Em malaeixo no haver-me alsat a les tres del matí altre cop. L'Irakli em consola: Amb la que ha caigut diu que tant els falsos ponts de neu en les esquerdes com les plaques de vent fan desaconsellable l'atac. Tot un consol.

Tirem cap avall i a les 13:00 arribem a casa l'Ano on ens espera un bon dinar a base de sopa de remolatxa i ceba així com formatge i amanida de cogombre i tomàquet. Amb energies renovades agafem el cotxe i a quarts de set som a Tbilisi on m'espera en George, un membre de couchsurfing a casa del qual m'estaré un parell de nits.

El viatge continua.