Ja des de casa, i amb un teclat on puc posar accents decentment, reprenc el blog del viatge d’aquest estiu. Estigueu tranquils que us acabaré de comentar totes les anècdotes de les darreres setmanes de viatge.
Vaig deixar Plovdiv el 21 d’agost. S’hi estava molt bé, però després de dos dies de descans tocava arrencar de nou. I arrencava amb canvi de plans. Havia decidit deixar Belogradchick i Vidin per un altre viatge i per contra desviar-me cap a l’est per visitar el Perperikon i Tatul.
El dia es presentava llarg i duret. Calia penetrar al massís de les Ròdopes des de la plana Tràcia on es troba Plovdid. L’objectiu era arribar a Momchilovsci des d’on el dia següent anar fins a Kardzhali per visitar el Perperikon. Però a l’alberg on em vaig estar la darrera nit l’ambient era molt maco i la nit abans vam estar fent petar la xerrada fins les tantes. Conseqüència: impossible matinar. Així doncs, deixo Plovdiv que són dos quarts d’onze tocats i una hora i pico més tard em trobo a la primera parada planificada de l’etapa. La fortalesa d’Assen II a les afores d’Asenovgrad. Com a tota fortificació que s’apreciï s’hi arriba després d’un parell de quilometres ben empinadets per cremar els kebatches i les kartofis bez sirene de la nit anterior. Deixo la bici al parking de la fortalessa i m’hi aproximo pel corriol – grimpadeta que hi du tot procurant no patinar: les cales metàliques de la bici a vegades juguen males passades. De la fortificació en si en queda poca cosa, l’únic element ben conservat és la impressionat església. La venedora de souvenirs que hi ha dins te ganes de practicar l’anglès i em comença a explicar la història de la fortificació. La fortificació rep el nom d’Assen, perquè va ser sota el mandat del tsar Assen II durant el segon regne búlgar quan es va reconstruir i engrandir, una inscripció en commemora els fets. Tanmateix, com en tants altres indrets a Bulgària, els tracis i els romans hi van passar en anterioritat, o si més no, això és el que m’explica la dona. Però tot i la fresqueta que fa dins l’esglèsia i la simpàtica companyia de la venedora, toca seguir fent camí, així que m’acomiado d’ella, torno a la bici i en pocs minuts he baixat el que tant he suat per pujar. Torno a ser a la carretera principal, al costat del riu Assenitsa i em dirigeixo cap al segon objectiu de la jornada, el monestir de Bachkovo.
L’arribada al monestir resulta una mica accidentada ja que vaig pel terra al creuar-se’m sense mirar un home pel carrer empedrat que du a l’entrada del monestir. No aconsegueixo descalar-me a temps el peu i la caiguda tonta és inevitable. Arribo al monestir que fa poc que s’hi ha celebrat un bateig i en visito el seu antic refectori per contemplar-ne els frescos tot menjant-me un tros de pa de pessic al que m’ha convidat un dels monjos. Visitat el refectori visito altres racons del monestir abans no entrar-ne a l’església principal tot evitant la cua de devots peregrins que esperen per fer un petó a una popular icona de la verge Maria. Havent visitat el monestir, em passejo pels voltants abans no cerco un lloc per dinar. El localitzo. Te bona pinta. Restaurant amb tauletes a l’aire lliure amb una cascadeta i rierol al fons, però no hi podré dinar. L’encarregat s’entossudeix a que deixi la bici a fora del recinte, i no hi ha cap taula des de la qual hi pugui mantenir contacte visual. Bé, es perden un client. Torno a la carretera principal i just creuar-la hi ha un altre restaurant amb terrasseta sobre el riu Assenitsa. No em posen cap pega amb la bici, així que m’hi quedo per degustar una truiteta de riu a la brasa abans no continuar pedalant.
Amb la tripa plena encaro cap a les Ròdopes, però aviat veig que no podré arribar a Momchilovsci, així que a l’arribar al trencall de Laki canvio de plans i en lloc de dirigir-me cap a Laki segueixo recte pel congost direcció Chepelare. Està quinze quilòmetres més proper i tenint en compte que hi ha pujada més val ser conservadors. Encertaré. Seran gairebé les 20:00 que arribaré a Chepelare amb algo més de 1200m de desnivell acumulat.
L’endemà també serà un dia llarg. M’he quedat, evidentment, més lluny del previst, així que la quilometrada serà més llarga. Sortiran en total 114 quilòmetres amb més de 1700m de desnivell acumulats en el camí que m’ha de du a a Kardzhali, a l’est de les Ròdopes. Només sortir de Chepelare caldrà enfilar el port de Rozen i després seguir pujant cap a un segon port a més de 1600m d’alçada. L’agraït paisatge de pastures alpines i boscos de coníferes compensa l’esforç. L’etapa continuarà transitant per diversos poblets abans no anar a buscar la carretera que ve d’Smolyan uns 10km abans d’Ardino. D’allà ja per carretera principal arribaré a Karjali. Seran les 19:00 aproximadament quan hi arribi. I en Rado, el meu hoste, ja m’estarà esperant. Quan estic entrant a la ciutat em truca:
- Al final vens? Si vens t’espero per sopar...
-Soc a uns 10km , ja.
- Ok, t’espero.
Poc després ens trobem. Apareix somrient amb la seva bici. Apart de Couchsurfer també és WarmShower, una xarxa d’acollida similar però específicament orientada a cicloturistes.
Havent-me dutxat, sortim a sopar i ens expliquem la vida: els seus projectes com a informàtic o el seu amic, ara de viatge, que es va recórrer Bulgària corrent cada dia 50km. I tot, mentre compartim una Shopska, un platet de tsa-tsa i uns cors de pollastre amb verduretes que estan deliciosos. Tornem cap a casa i començo a somiar amb l’endemà. El dia que visitaré el Perperikon.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada