dissabte, d’agost 27, 2011

Un alemany del Volga a casa

En el darrer post parlava de les poblacions alemanes de Geòrgia i de l'arribada a casa d'un alemany nascut a Kirguizistan. Sabia que hi hauria història a darrera. I n'hi ha. S'escapa dels àmbits geogràfics d'aquest darrer viatge, però crec que mereix ser compartida.Si, la família de l'Arthur,  de pare alemany i mare cosaca, no eren ni de Trialeti, ni de Bolnisi ni de cap altre població georgiana fundada per colons alemanys sino del Volga.

Quan vaig ser a Geòrgia em va sorprendre en certa mesura la descoberta de poblacions d'origen germànic en el seu territori. Sabia de la presència d'alemanys en territori rus pels meus viatges a Uzbekistan, on el 2001, quan encara es podia  veure alemanys venent els seus productes al Baazar  Chorsu de Tashkent, però no els feia originaris del caucas. Rascant una mica per la xarxa vaig veure que també n'hi havia hagut a Crimea i Azerbadjan, era aquests els que em sonaven? Potser si, no n'estava segur. Va caldre l'arribada de l'Arthur a casa per refrescar definitivament la memòria: El Volga, d'aquests és dels que n'havi sentit a parlar. Al dir-me la seva procedència ho vaig tenir clar.  Aquests i no els de Crimera, Azerbadjan o Geòrgia són els que tenia en ment.

La família de l'Arthur va establir-se al Volga durant el regnat de Caterina II la Gran: en busca de millors terres i una vida millor, com em comenta l'Arthur. I al preguntar-li si d'allà Stalin els va deportar a Kirguizistan, m'ho nega. No, a Sibèria, a Dudinka, al Ienissei. I va ser el seu avi qui va anar fins a Kirguizistan. Em comenta que hi va anar en vaixell, el que en un principi em costa de comprendre, però de l'antiga URSS tot és possible: Al llac Issyk-kul de Kirguizistan s'hi feien proves balísitiques amb submarins perquè allà no els podien espiar... M'explica que remuntant primer el Ienissei i després altres rius va anar fins a Kirguizistan on es van establir. El 1993, però van tornar a Alemanya d'on era originària la seva família.

Bé, sé que no te res a veure amb el viatge actual, però ho creia prou interesant com per compartir i un cop més es demostra que, com dic moltes vegades, acollir gent a casa també és una manera de viatjar...  i qui sap si la història del viatge de l'avi de l'Arthur pot ser el punt de partida d'un futur viatge. ;-)