Petit resum

Com mes d'un m'ha demanat, intentare fer un petit resum del que ha estat aquest periple pel Wakhan i Pamir afganes. Sera reduit i condensat com no pot ser d'altre manera al abarcar mes de 3 setmanes de viatge.

Vam sortir de Khorog el dia seguent (7 Jul) d'obtenir el visat afganes i en dues horetes i mitja ens varem plantar a la frontera. Tanmateix, hi vam arribar en mala hora, quarts d'una, i era tancada per la paradeta per dinar. Ens va tocar aguantar la solana fins les dues tocades que van obrir la frontera, despres d'un intent frustrat de suportar l'espera a la cantina del quartelillo del post frontarer. Un cop creuada la frontera, sense cap mes incident que haver de deletrejar noms i cognoims a un soldat tajik que no sabia llegir els caracters llatins, ens vam trobar a Afghanistan. Un oficial afganes de frontera ens va posar en contacte amb la gent d'una guesthouse que ens va venir a recollir en cotxe, un gran que tenint en compte que el poble d'Ishkashim estava a mes de 3km i que anavem amb petates i no motxilles.

Va resultar que vam anar a petar a una guesthouse regentada per una comunitat cristiana (pentacostal?) formada principalment per americans encara ue tambe hi havia com a minim una australiana i un alemany. A la seva biblioteca, llibres com 23 minuts a l'infern (sobre un que hi va estar 23 minuts i explica la seva experiencia) , un altre sobre la persecucio d'un mossen a la Romania de Ceacescu, un altre sobre un que va visitar el cel mentre estava clinicament mort..... Gent curiosa, pero molt simpatica, afable i amb ganes d'ajudar.

Aquella mateixa tarda vam comensar a revisar-ho tot per posar-nos en marxa i vam establir el primer canvi en el planning previst: tant el Manel com jo l'haviem meditat pero cap dels dos l'havia pronunciat en veu alta: No valdria la pena recorrer la part alta de la Vall de Wakhan (entre Qala - e - Panja i Sarhad - e - Broghil) a peu, tambe? Eren tres dies i aixo implicava que ens menjavem tres dels quatre buffer days que teniem en el planning la qual cosa volia dir que si trobavem algun contratemps a mitja ruta hauriem de retallar pel Pamir. Vam estar d'acord en que valia la pena assumir el risc.

Vam dedicar-nos el dia seguent a arrenjar el desplasament a Qala-e- Paja, obtenir el permis per Wakhan i comprar la resta de menjar necessari per les tres setmanes i pico que estariem en ruta. La principal sorpresa va ser al presentar-nos a la seu de la policia de fronteres i constatar que el permis que des de Faizabad en teoria ens haurien d'haver tramitat no havia arribat. Aixo no va ser impediment pero, perque amb una fotocopia del passaport i les pagines del visat tajik i afganes obtinguessim el permis (un escrit a ma en un full qualsevol signat pel responsable de la policia de fronteres) en uns deu minuts, despres d'hever pres el te de rigor.

Amb el permis arrenjat i els petates carregats amb el menjar que duiem de casa mes el comprat al baazar d'Ishkashim nomes va caldre esperar a les 8 del dia seguent perque ens recollissin en cotxe per dur-nos fins a Qala - e - Panja (100km 5h i mitja de trajecte). Un cop alla, vam arrenjar el primer burro pel primer tram de trajecte i un dia mes tard, a caminar !!!!


Els tres dies per la vall van ser fantastics. Grans vistes sobre els pics de l'Hindu Khush a la frontera amb Pakistan, alguns pics mes, enterenyinats per la calitja, al Pamir Tadjik, pero sobretot la simpatia de la gent de la vall, les visites a les escoles i el caminar envoltats de nens/es i joves amb les llibretes cami d'estudi, i tambe vetllades agradables i el fi de dues etapes amb banys sulfurosos inclosos a Sheulk (primera nit) i Sarhad (3a).

A Sarhad vam fer el tercer canvi d'animal i amo (el primer havia estat a Sheulk) i vam enfilar cap el Petit Pamir amb un Yak, el seu amo i una tercera persona que a la postra ens duria algun problema. Tres dies despres arribavem a Khash Goz, on teniem previst fer canvi d'animals a l'assentament kirguis abans no endinsar-nos a la vall de Wakhjir. La sorpresa va ser arribar alla i no trobar ningu. L'assentament, d'estiu, estava buit. Vam continuar unes tres horetes mes i a Bozai Gubaz si que vam trobar kirguisos. Alla, pero, es va desencadenar la crisi mes seria del viatge. Haviem anat fins alla amb dues persones, el que haviem contractat pensant que duria el Yak mes l'amo del Yak. El primer personatge ens reclamava cobrar com dues persones, quan el primer dia ja li vam deixar clar que era problema seu si venien dos, que nosaltres nomes voliem l'animal i qui el conduis... El personatge en questio que parlava una mica d'angles pero no es coneixia la regio i era una mica inutil ens va posar dels pels... Al final ho vam enllestir pagant a l'amo del Yak el jornal complert 16$ per dia i a ell la meitat i enviant-los tal i com teniem previst de tornada tot i que el primer comptava amb venir amb nosaltres tot el viatge i a mes l'autoritzacio que havia tramitat per nosaltres a Sarhad no ens autoritzava a nosaltres a voltar pels Pamirs sino a ell a guiar-nos. Emprenyats, l'engeguem i ens quedem a Bozai Gumbaz sols, a 4000m sense animal de carrega. Els Kirguisos de l'assentament, a mes, van marxar tots el dia seguent al mati, ja que els vam enxampar fent la migracio des de l'assentament d'hivern al d'estiu, que s'havia atrassat al ser un hivern mes dur que d'habitud.

Despres d'un dia cercant l'Osman, un kirguis local que haviem trobat el dia anterior, vam decidir muntar una expedicio a l'assentament de Karchybndy, on per reports a la web sabiem que altre gent havia obtingut animal de carrega amb anterioritat. Teniem el waypoint de l'assentament al GPS i havia d'estar a unes dues horetes d'on erem. A les 5 del mati del dia seguent, sortia cap a l'assentament mentre en Manel es quedava guardant la tenda. Tres hores mes tard tornava amb dos kirguisos i tres cavalls. El Hassan seria el nostre guia per la vall de Wakhjir i en Gudamat feia el primer dia amb nosaltres cami de l'assentament d'hivern on fariem nit el primer dia a la vall de Wakhjir, Kisking Tash, que estaven encara desmuntant.

Dos dies i mig despres erem a la cova de glas a gairebe 4600m al peu de la glacera d'on neix el riu Wakhjir. Es a dir a les fonts de l'Amu Darya, o si ho preferiu, de l'Oxus. Hi arrivarem despres de dues darreres hores dures de caminar per algo dificil de definir: llera de riu? Plana aluvial? morrena frontal? Les tres coses alhora, diria. I la vista impressionant. Ens trobem al frontal de la glacera, amb parets de glas de mes de 30m d'alsada per totes bandes, els soroll d'una anima viva, la del gel, cruixent per totes bandes, i un torrent desbocat que surt de sota la glacera.....
Assolit l'objectiu principal del viatge, ara calia tornar cap a Bozai Gumbaz i enfilar cap al gran Pamir, cami del llac Zor Kol.
I de tornada el gran ensurt... Anant forca estirats, en Hassan amb el cavall amb els petates al davant, jo al mig i en Manel al darrera va venir la sorpresa. Sense tenir contacte visual amb ell, en una vall amb terrasses a diversos nivells en Hassan es va apartar del cami al veure un lloc on acampar (previament ens haviem negat a acampar on va proposar al veure que el rierol existent tenia l'aigua estancada). No el vaig veure i el vaig sobrepassar. Quan duia gairebe 8h30' vaig arribar a KisKing Tash i la sorpresa va ser meva al no trobar-hi a ningu... Reculant em vaig trobar primer el Hassan i despres al Manel (que em va fotre una bona i merescuda bronca per haver tirat massa) que feia dues hores que havien decidit el lloc d'acampada que no vaig veure. Vam plantar tenda i sopar. El dia seguent erem a Karchyndy. Havien passat 5 dies des de Bozai Gumbaz i ens disponiem a comensar el salt del Petit Pamir al Gran Pamir. Pel cami, no nomes haviem arribat a les fonts de l'oxus sino que haviem vist les valls del Karakorum perpendiculars a Wakhjir amb els seus ports cap a Pakistan i haviem vist en la llunyania un parell de felins (Gats salvatges, linx?).

A Karchyndy pero van haver-hi sorpreses. En Tursun Bai, el lider de l'assentament amb qui havia negociat 5 dies abans, ens comunica que no ens acompanyara en Hassan, sino en Gudamat. Cap problema !!!!. Ens aixequem el dia seguent apunt per marxar, i sorpresa... joq bugun, erteng. Bugun kirgis (avui no, dema, avui venen kirguisos). I si senyor. Sorpresa. A mig mati es comensen a reunir kirguisos amb els seus ramats i no nomes aixo sino que tambe arriben, amb burros carregats de fardos, mercaders de Kabul que primer amb cotxe fins Sarhad i despres a peu s'han plantat a l'assentament per vendre els seus bens.
Assistem pel mati a les transaccions del mercat d'animals entre kirguisos (l'assentament d'en Tursun Bai es queda quatre topoz - yaks - i no se quantes ovelles) i despres de dinar tots a la casa de tova per invitats, els mercaders fan estesa de les seves mercaderies. Algunes com fa centenars d'anys a la Ruta de Seda: teles; d'altres, mes modernes: radio-cassetes,cassetes i fins i tot interfonos i cable per comunicar-se entre yurtes sense haver de sortir-ne a l'hivern. Assistim a un espectacle que ens fa constar que no tant sols som a un altre pais, sino a un altre temps. I el dia seguent , ara si, enfilem amb en Gudamat cap al Gran Pamir.

La transicio al Gran Pamir es fa en quatre etapes de les quals les tres darreres tenen un port per sobre de 4800m cada dia. El segon dels dies, la confucio. Ens creuem amb un turista polones que va amb dos burros conduits per wakhis i aquests li diuen a en Gudamat que el port de Showr (4895m) que hem de fer el darrer dia pot ser que estigui tancat per la neu. El podrem creuar? Haurem de recular i baixar a Sarhad? Per sort l'anada fins Bozai Gumbaz la vam poder fer per la ruta baixa del riu al anar aquest no crescut i ara podem tornar per la ruta alta per un cami diferent. El segon dia cap al gran pamir s'acaba amb aquesta gran incognita... De fet hem entes que no es posible i quan anem a plantejar-li a en Gudamat tirar cap a Sarhad ens diu que res, que cap aQarabel (el seguent port), el que ens deixa un pel desconcertats. Acabem el tercer dia a peus del port de Showr despres d'haver creuat el port de Qarabel (4820m) i en Gudamat ens ho comunica... Si la neu esta per la cintura al port, haurem de girar cua (duem cavall, no Yak animal amb qui si podriem jugar-nos-la en cas de molta neu), si la neu esta per mitja cama, podrem creuar. En aquell moment, pero, el Manel i jo ja som molt optimistes. Estem acampats per sobre la cota 4400m i no es veuen congestes fins com a minim 4600m. No tenim vistes directes del port, pero sembla que no hi haura sorpreses. I aixi es. Arribem al port sense sobresalts, en la etapa paissatgisticament mes disfrutona... Pujem el port paralels a la glacera del pic de Showr que el tenim amb les seves parets imponents al nostre costat... Des de dalt del port, el pic es veu mes accesible amb una aresta amb glacera i algun serac que potser si que es pot fer. Davallem per l'altre vessant (amb algun kulen wagen per part meva) i creuem tres llacs alpins que em recorden per algun moment els paratges propers d'Aigues Tortes. Unes hores despres pero, una altre crisi. Hauriem d'haver girat a la dreta per anar cap a l'assenament Kirguis de SareMokor, a hora i mitja del llac Zor Kol, frontarer amb Tadjikistan, pero no ho hem fet. Quan li preguntem al Gudamat, s'atabala i es posa a cridar.... Que passa? No ho sabem. No hi pot anar? No hi ha kirguisos?... No en treiem l'aigua clara pero una hora i mitja mes tard ens trobem prenen el te i pa de benvinguda a l'assentament kirguis de Showrmokor. Ens trobem a 6h del llac ens informen i per baixar a Gaz Khan (el primer assentament Wakhi de la vall, davant del Langar Tadjik) ens diuen que hi ha 5 dies en lloc dels 4 que creiem nosaltres. Renunciem a arribar a la llera del llac. Veient-lo en la distancia ens conformem. Arrengem cavall i kirguis, en Tali, pel dia seguent i ja esta. O no. Al cap d'unes hores ens comuniquen que en Tali no ens acompanyara fins Gaz Khan sino fins a Bechkonok un assentament a un dia de cami. Algo es algo.

La sorpresa es quan l'endema el Tali, a cada assentament kirguis que veu pel cami ens intenta deixar alla i tornar-se'n enlloc de dur-nos fins al fi de l'etapa !!! Tant simpatic que semblava el dia anterior aprenent paraules i frases en angles.... Al final ens hem de quadrar pero arribem a bon port, aixo si, despres de creuar el pitjor riu de la ruta, amb aigua gairebe a l'alsada dels calsotets.

A partir d'alla tot anira superfi.A Bechnokog ens reb l'Abderraman, un avi kirguis, molt bromista que fa broma d'ell mateix (sobretot de la dentadura superior on nomes li queden 3 dents). Ell, un Uighur, un altre kirguis i un afganes de Faizabad, baixen cap a Gaz khan, ens hi podem afegir. Anaven a sortir havent dinat, pero ho deixem pel dia seguent. Matem la tarda com de costum fent fotos i a l'hora de sopar ens conviden a un dels millors sopars kirguisos del viatge: Apart de l'omnipresent arros,una especie de pasta fullada i un vol de nata per sucar-hi pa. A mes ens confirmen, que estem a tres i no 4 dies de Gaz Khan. Podriem haver anat al llac i tot !!! Tant se val. Tant en Manel com jo estem super satisfets amb el viatge, i tot i que queden uns deu dies per tornar a ser a BCN ja comencem a dur el xip de retirada.
Passem els tres seguents dies amb aquests quatre personatges, bones persones tots ells i molt bromistes tant el Abderraman com elUygur. El terreny pero es du i les etapes molt llargues. Anem resseguint el riu Pamir,fronterer entre Tadjikistan i Afghanistan a alsada. Amb flanquejos que pujen i baixen cada cop que hem de creuar una vall tributaria, el terreny es molt arid i en trams tant dessertic que la sorra mes fina que la de platja t'entra per tot arreu. En alguns trams en Manel cedeix i puja a cavall, que li costa de domar, entre els riures de l'Uigyr i l'Abderraman. Seguim aixi fins a Gaz Khan. Abans pero, el tercer dia , s'afegiran dos afganesos de Faizabad a la comitiva. Aixi doncs, el 31 de Juliol, 3 afganesos, dos kirguizos, un Uigur i dos catalanets arriben a la poblacio wakhi de Gaz Khan. Ens acomiadem dels que han estat comapanys durant els darrers quatre dies i ens quedem a la memonkhona (guesthouse) del lider local a descansar alhora que arrengem un burro pel dia seguent anar fins a Qala- e - Panja despres de descartar sortir en cotxe des de Gaz Khan mateix al demanar-nos per aixo 500$.

El darrer dia es fa pessat. Sabem que seran unes 6 o 7 hores per la vall, pero mentalment ja ha acabat el trekking. Reculem fins a Sast per creuar el pont sobre el riu Wakhan (Entre Gaz Khan i Qala - e -Panja s'uneixen el riu Wakhan que ve del Wakhjir i el Pamir que ve de Zor Kol,donant lloc al riu Panj que posteriorment ser l'Amu Darya) i alla ens trobem el primer piquet revolucionari :-o. Cada poble funciona de forma comunitaria i tenen un sistema rotatiu de treball quan cauen turistes. Els de Sast, ens fan saber que el burro i el seu propietari, de Gaz Khan, no poden continuar i han de tornar cap a Gaz Khan i nosaltres hem de canviar de burro. Hi accedim despres d'aconseguir pactar que paguem dos mitjos jornals i no dos jornals complets com pretenien. Continuem cap a Qala - e - Panja i en un altre poble intermig un altre "piquet" !!! Aixo no ens hi haviem trobat pas a l'anada. Evidentment els hi diem que ok, si el mig jornal del de Sast, se'l parteixen entre els dos.... Veuen que no te sentit, ens deixen passar i dues hores despres som a Qala - e- Panja d'on haviem sortit vint-i-dos dies abans.

Ens estem al checkpoint de la carretera a l'espera de si baixa algun cotxe cap a Ishkashim, i despres d'hora i mitja no n'ha passat cap i ja es massa tard perque en baixi cap tenint en compte que hi ha mes de cinc hores de trajecte. Qui si apareix, pero, es en Yussef a qui ja haviem tractat a l'anada i ve amb el propietari d'un cotxe que te conductors que treballen per la WCS (Wildlife Conservation Society). Ara te el cotxe i conductor a Khandut a 1h de cami, pero l'endema ens pot baixar per 150$. Es un 4x4, aixi que no hi ha d'haver problema per creuar el riu d'abans de Khandut. Pero n'hi haura. Quan l'endema arribem al riu, el cotxe hi quedara encallat amb els nostres trastos a dins, amb una vedella al maleter i aigua entrant al cotxe. Fins al cap d'hora i mitja no lograrem treure'l.

Cinc hores despres, els bons samaritans d'Ishkashim ens rebran amb sorpresa i alegria. Materem el que queda de dissabte i diumenge a Ishkashim esperant que obrin la frontera el dilluns i d'aqui de tornada cap a Dushambe des d'on he escrit aquest resum rapid.