diumenge, d’agost 07, 2011

Un espia georgia a Abkhasia

El 29 de Juliol vaig creuar l'Enguri. El riu que separa Abkhasia de (la resta de) Georgia. Hi arribo poc despres d'haver deixat enrera una bandera georgiana de dimensions descomunals en un mastil a l'estil Plaza de Colon, com a declaracio de principis.


 La banda georgiana no depara cap problema: em saluden, prenen alguna nota, un dels guardes de la frontera em mostra el seu bitlleter amb l'escut del Barsa, i pots continuar. Per davant, quilometre i mig en terra de ningu abans no arribar al post abkhasi a l'altre banda del riu. Jo creuant  en la bici, i uns pocs desplasats georgians, creuant el malmes pont, ple de sotracs, a peu,  arrosegant com poden les bosses i farcells que carretegen.


S'arriba  a l'altre post, i despres de la sorpresa inicial de veure arribar a algu en bici, cap problema. Els hi dono el passaport i la clearence letter que m'ha de permetre creuar a la frontera. Un cop a Sukhumi, em caldra recollir alla el visat, sino, em remarquen, no podre sortir del pais.


Superats els tramits burocratics, comenso a pedalar dins Abkhasia. Fora del post fronterer, alguna mashurka espera els pocs desplasats que creuen la frontera per dur-los cap a les poblacions on hi tenien les seves propietats. Jo arrenco amb l'idea de fer alguns quilometres, com a minim fins Ochamchira.

Els primers quilometres son d'un contrast surrealista, la carretera en un estat pessim transcorre entre boscos d'eucaliptus, els ocells canten, alguns bufals es banyen a uns bassals al costat de la carretera i sembla impossible que entre aquests paissatges bucolics fa divuit anys la gent estigues a mata degolla, pero cases derruides, cremades o simplement abandonades i el poc transit de la zona: 4x4s de l'agencia de refugiats de la ONU, MSF o el Comite pels refugiats de Dinarca em recorden el conflicte latent que s'hi respira, 18 anys despres no es signes un alto al foc que encara perdura.

Despres del desmoronament de l'Unio Sovietica, el Juliol de 1992 Abkhasia es va declarar independent de Georgia. Com a resultat l'exercit georgia envia 3000 soldats a Sukhumi, la capital abkhasa i el govern nacionalista es retira al nord del pais cridant a la resistencia armada. Pero estant Georgia  mateix liada en guerres internes i Abkhasia suportada per voluntaris vinguts del nord del caucas (txetxens, balkaris...) i amb el suport implicit de Rusia, Georgia va perdre Sukhumi la tardor del 1993, i amb ella tota Abkhasia.

Passat Gali la carretera millora, pero no aixi el paissatge, que continua composant-se de manera surrealista de cases habitades, cuidades a l'extrem amb jardi i hortet, amb d'altres que 18 anys mes tard continuen calcinades, derruides o abandonades. I aixi mateix sera a Omchimchira, on fare nit. Potser el 50% de la poblacio esta abandonada.

Acabo fent nit en una habitacio polsagosa que em lloguen per 300 rubles, uns 8e. Despres d'un banyet al mar negre i de sopar, mato el vespre fent petar la xerrada amb la mestresa de la casa, elseu fill i els veins. Els hi ensenyo les fotos que he fet, i molt educadament em comenten que vagi en compte amb les dels edificis derruits, que son de georgians, i que em poden causar problemes si a la frontera em demanen la camara. No es cap recriminacio cap a les fotos, sino una simple observacio.

L'endema anire fins a Novi Afon, passat Sukhumi. Aqui el transit ja s'ha fet intens. Novi Afon esta ple de turistes i es un paratge famos pel seu monestir, el de Novi Afon, nou Athos, creat per monjos russos vinguts d'Athos el s XIX i conegut tambe per les seves grans coves, que visito tot desendint-hi en un mini-metro  que creua la muntanya fins deixar-te dins unes coves de dimensions descomunals. La visita es guiada, en rus, i em perdo. Soc l'unic guiri, ja que els rusos a Abkhasia son com de la casa. Com a mostra el comentari que fa la propietaria de l'hotel  a un vei quan li pregunta d'on soc:
-Estranger, d'Espanya.
Els rusos, que omplen l'hotelet, esta clar que no son estrangers.

I aquesta sera la tonica a partir d'ara, com mes a prop de la frontera amb Russia, mes russos a la platja i mes russificat tot. Fare la tercera nit a Gagra, poblacio tambe a la costa del mar Negre. M'estic en una habitacio llogada a una familia prop de la platja. Al vespre la faig petar amb el propietari i amb una parella de rusos de vacances. Els hi comento que des de Russia no puc entrar a Georgia a traves d'Abkhasia  i que les guies que duc inclouen Abkhasia dins de Georgia perque no esta reconeguda internacionalment (nomes esta reconeguda per Russia, Nicaragua, Venezuela i algun pais raro mes) i l'home de la casa em comenta que quan Abkhasia s'hagi recuperat i sigui potent, les potencies europees ja reconeixeran el pais. La questio es, els hi cal?

La sensacio que un s'endu d'Abkhasia es que per no ser georgians han acabat sent rusos. Abans de la guerra menys d'un 20% de la poblacio era d'etnia Abkhasa, i d'ells mes un 10% van morir en la guerra, els georgians han estat foragitats del pais i moltes de les cases han estat ocupades per caucasics del nord com els txetxens,  o directament per  rusos. Cosa que jo ja sabia pero em confirma la Tamara, una noia georgiana a Batumi, quedo amb ella a traves de CS i resulta ser originaria d'Abkhasia: forma part dels gairebe mes de 200000 georgians que van haver de deixar Abkhasia, i m'explica que el que era el seu pis de Sukhumi, ara esta ocupat per uns txetxens. Pero no nomes esta russificat: Russia ha recostruit la linia de ferrocarril Sukhumi - Sotxi i entrega passaport rus a aquells Abkhasis que ho necessiten. I el turisme, alimenta l'economia. No se fins a quin punt els abkhasis han fet bon negoci amb la independencia.

El quart dia a Abkhasia, enfilare cap a l'interior per pujar fins al llac de Ritsa. Un panta artificial als peus del caucas envoltat d'un entorn bucolic, tant bucolic, que Stalin fins hi tot hi tenia una datxa. Quan arribo a l'entrada del parc nacional, em trobo que he de pagar tiquet. Tot son riures entre l'empleat de la caixa i algun soldat i policia que hi han a la garita. Fins que els hi dic que vinc de Georgia i que tornare cap alla. Despres de cinc minuts, entent la pregunta:

- Ets un agent georgia?-Flipo.
- Jo? No, nomes turista.
- No, ets un agent georgia.
Que no, que nomes turista

Els policies i els soldats passen del tema, pero el caixer esta entusodit en que soc un espia. I no ho diu per fer cap broma. Al final em deixen passar. Imaginacio no li falta. Un espia que viatge en bici i no sap els idiomes del pais!!! Si no fos perque en un pais que ha patit una guerra hi ha molta gent boja suelta, no li hauria donat cap mes importancia, pero nomes cal que corri la veu perque algun xalat  vulgui prendre alguna accio preventiva...

Uns quilometres mes amunt, mentre vaig guanyant alsada cap al llac hi ha una paradeta pels turistes rusos (per cert, que horteres son). Un dels venedors fa les preguntes de rigor, i pam... al dir que vinc de Georgia... Ets espia? Aquest, pero, se li veu el plumero. Em demana 200rub per no trucar a la policia. No li faig ni cas.

Uns quilometres mes tard soc a Ritsa, i la datxa d'Stalin, que no podre visitar per dins, esta en un lloc paradisiac. Un petit hotelet, sera la meva nit a un minut de la ribera del llac. Els darrers turistes se'n van i nomes quedem una parella rusa que s'esta  a l'hotelet, els empleats del lloc i jo. I els mosquits.

Ara nomes quedara desfer el cami fet. Un dia fins a Sukhumi i un mes  fins a Zugdidi altre cop, i un dia de paron al mig no planificat per problemes estomacals. A Sukhumi, visita al ministeri d'Afers Exteriors per tramitar el visat. Gent simpatica que no posa cap problema en no estampar el visat al passaport, que dessitgen bon viatge al Mr Tarafa amb un somriure sincer... i que entre ells nomes  parlen rus. No he sentit gairebe parlar abkhasia (nomes a Ritsa i un parell de poblets). L'endema tornare a ser al pont sobre l'Enguri. A la banda Abkhasiana, un soldat em comenta que m'havia vist a les coves de Novi Afon, i a la vessant georgiana em trobo uns xalats del Mongol Rally que volen visitar Abkhasia i al jefe del bitlleter amb l'escut del Barsa que em saluda efusivament.

Una hora despres estic en una guesthouse arrenjada a traves de la Sophia, una noia de CS. Treballa amb un cyber i en el passat a col-laborat amb ONG d'ajuda als desplasant. Em comenta que a Zugdidi hi viuen 70000 zugdidians + 100000 desplasats. No se si les xifres son exagerades, en tot cas, esta clar que de desplasats, n'hi ha d'haver, i molts, a Zugdidi.

1 comentari:

Jordi (milviatges) ha dit...

Qui et va parir!!!
Per l'estiu un dels possibles destins és Geòrgia-Armènia. Volia entrar a Nagorno Karabagh, pero tu has arrivat a Abkhasia!!
Mira que s'hi acosta poca gent aquí!