El dia 16 em vaig alsar sobre el pla previst. Vaig esmorzar a l'hotel de Gori i despres de demanar que em guardessim les alforges vaig anar lleuger d'equipatge fins a l'esglesia d'Ateni Sioni, a uns 12 km de Gori. Havia de recular primer els darrers 4 qms fets el dia anterior per anar a cercar el trencall que hi havia, per despres anar remuntant una vall forsa tancada per la gorja que creava un riu. El recorregut era forsa entretingut. Tendia a pujar pero sense que fes massa "mal" i pel cami creuaves un parell de llogarets , tots amb les seves casetes amb balconades i jardins protegits de la calor per parres que es preparaven per donar els seu fruit de cara el setembre.
Arribo a l'esglesia sense cap mes novetat i el guarda, simpaticament em fa bronca per anar amb malliot i no poder-me protegir les cames. Li faig entendre que soc un sportman i tot i no cumplir amb els standards em deixa passar.
Com tants d'altres indrets de Georgia, la febre reconstructora tambe ha arribat a l'esglesia i me la trobo plena de bastides. Aixi que no puc gaudir d'alguns dels relleus exteriors que remarca la guia. Un cop a dins, els frescos del sXI valen la pena ser visitats tot i que de seguida son vistos. Acabo de visitar l'esglesia, i me'n torno cap a Gori. Creuo per tercer cop l'avinguda Stalin, torno a pensar amb l'estatua que hi havia encara fa cinc anys, recullo les alforges i comenso a fer cami.
L'idea es arribar al cap de tres dies a Kutaisi, pero per fer-ho no vull seguir tot el tram per la carretera principal, i per tant m'he marcat una petita escapadeta fins una poblacio anomenada Sachkhere a la que s'hi arriba per una carretereta secundaria, que al primer tram resegueix de prop la frontera amb Osssetia del Sud i que si mes no sobre el mapa, te bona pinta. L'objectiu del dia, es arribar com a minim a una poblacio anomenada Agara, que es la darrera poblacio una mica gran en la carretera princiapl abans no enganxar el trencall cap a Sachkhere. Alla hi ha hotel, em comenten. Aixi, l'endema agafaria la carretereta secundaria que sobre el mapa te algun portet de muntanya.
Comenso a fer via i quan duc unes dues hores, toca parada de Coca-cola. Els que em coneixieu ja sabeu que soc un autentic fanatic de les sobredosis de sucre cafeinic quan pedalo i que cada dos - tres hores, a poder ser, toca parada tecnica. Paro en una gasolinera que al costat sembla tenir un petit restaurant. Em trobo a la carretera que uneix Azebaijan - Tbilisi - Batumi - Turuqia i es molt transitada per camioners. En el petit antro tot esta en turc i les dues dones que ho duen, una entrada en anys i l'altre mes jove, semblen una mica dones alegres que fumen. No se si es una impressio meva, pero aixo es el que penso al entrar-hi. La questio es que demano una cocacola i unes petites bakhlaves mentre descanso una mica, i quan marxo la matrona amb un somriure se m'acosta i em pregunta: banya? sex? Dubtes disipades. M'acomiado amb un no i un somriure i continuo fent cami.
Son les quatre de la tarda quan arribo a Agara. Veig l'hotel a peu de carretera i el trobo forsa desangelat aixi que decideixo tirar com a minim fins a Gomio la poblacio on es troba el trencall cap a Sachkhere. Hi arribo una estona mes tard i alguns veins que estan fent petar la xerrada m'aturen. Intercanviem les preguntes de rigor i aprofito per demanar-els-hi on hi ha un hotel. Em comenten que 15 quilometres mes amunt cami de Sachkere. Tinc por no m'enganxi el port de muntanya que marca el mapa a mig cami i els hi pregunto si la carretera puja molt i em diuen que no. Com que encara es d'hora tiro cap amunt.
Dotze quilometres despres arribo al petit poblet d'Ali i mentre el creuo intentant veure alguna senyal de l'hotel una colla d'adults i joves que prenen la fresca sota la ombra d'un arbre em criden al crit de Pivo !! Pivo !! Ja sabeu que no soc massa cervesero pero una invitacio aixi no es pot declinar. A mes , em servira per saber on es l'hotel i si no hi es, sent l'atraccio del dia, la setmana o fins hi tot del mes (quants guiris paren aqui?) segur que alguna anima caritativa s'apiada de mi.
Aixi es. Diuen que no hi ha hotel, pero despres de dir-els-hi que tinc sac de dormir, no passen ni deu minuts que un dels veins m'invita a quedar-me a dormir a casa seva. Tranquil per tenir la nit solucionada, mato mitja hora entre rialles, converses i fotos amb la colla abans no me'n vaig cap a la casa d'en Khucha, qui m'ha invitat a dormir : Parlem de futbol, dels meus viatges i... d'atletisme. Un dels nanos sota de l'abre se'l veu fibrat i amb cametes atletiques. No li pregunto l'edat pero no li faig mes de catorze o quinze anys. Pero el que em sorpren es el seu calsat: unes Sacucony. I evidentment em pregunto com cony han anat a parar unes bambes de mes de 100eu a aquest raco de Georgia. Li pregunto si corre i em diu que si. Un dels adults s'afanya a indicar-me que es campio de Georgia. No en trec l'entrellat, ja que em sembla que em diu que corre 10km pero en 20min, no cuadra. Ara els 5km en 20min ja podria ser, i amb la seva edat, correr ja a quatre no esta gens malament.
Acomiadat de la trepa faig cap a casa en Khucha. Com sempre, els que mes t'obren la porta son els mes pobres. La casa no es petita, pero certament una mica desangelada, i mes pobre que les veines si ho mesurem en antenes paraboliques. Ell te una tele petita amb antena portatil. Els seus veins dues paraboliques cada u.
M'explica que va arribar d'Ossetia del Sud no se si el 2010 o fa 10 any, no ho acabo de comprendre i m'ensenya unes cicatrius a la cama que li em comenta li van fer els soldats rusos.
Em pregunta si pot invitar uns amics seus perque em coneguin i li dic que cap problema. Fa un parell de trucades i al cap de 5 minuts l'Osmani i el Timur entren per la porta. Passem el vespre sopant entre brindis de vodka als que no me'n puc escapar. A mes cometo l'error de dir que es massa fort.
- Fort dius? Si nomes te 44%. Em comenten. Pels seus estandards on els vodkes casolans poden arribar als 70%, doncs, tenen rao, es suau.
El sopar, un cuarto de pollastre i peix de riu tot cuinat en una antiga estufa/cuina de llenya acompanayat d'amandida de tomaquet i cogombres que molt orgullosament em comenta que son del seu propi hort. Son deliciosos.
El Timur la sap llarga. Mentre en Khucha m'ha invitat, en Timur comensa a explicar-me que en Khucha te una tele petita i antiga (i es cert) pero en vol una de gran. Una manera sutil de suggerir que pagui l'estada a casa seva. M'hi ofereixo que el Khucha ho rebutja. Soc el seu amic i em quedo invitat. Matem el vespre i cap a les 22:00 soc dormint.
L'endema em desperta el Waka-waka i el Back in the URSS sonant a tota castanya a la tele de'n Khucha. Em saluda i m'entre m'also el registre de la tele canvia completament: Mr Aznavourian i la Boheme. Llluny de Paris i sense la magia de la bohemia, pero no tant lluny de l'Armenia estimada de l'Aznavour.
Despres d'esmorzar m'acomiado del Khucha i faig via cap a Sachkhere. Hi arribare 44km despres. Pel cami, el port de muntanya ha estat mes suau de l'esperat i el paissatge prou entretingut. Sense se massa alt, uns 900m, el paissatge es forsa alpi, amb coniferes i prats on hi pasturen vaques. Forsa entretingut.
Un cop a Sachkhere busco on dinar i em trobo en un restaurant dut per tres generacions de dones. totes ben divertides i que veuen en mi la distraccio del dia. No passa ni mitja hora alla dins que em trobo ballant amb elles, ens fem un fart de riure, m'inviten (contra la meva voluntat) a conyac que vull rebutjar i que utilitzen com a arama amenasant quan vull parar de ballar. Riem una bona estona abans no decideixo si continuo pedalant o em planto aqui. Em comuniquen que a Chiatura, el proper poble, l'hotel esta tancat pero que aqui a Sachkhere n'hi ha un. No s'hi pensi mes. Parada i fonda. Mato la tarda pel poble i al vespre torno a sopar amb la trepa, pero ara tenen masses clients com per fer el burro. Llastima. Amb ho be que m'ho havia passat al migdia !!!!
L'endema despres d'acomiadar-me de la gent del restaurant tiro cap a Chiatura, per continuar fins a Zestaponi on havia de pescar altre cop la carretera principal cap a Kutaisi. Me les prometia muy felices ja que intuia que tot havia de ser baixada. JA !
Fins a Chiatura tot baixa. I l'arribada al poble es d'allo mes interesant. La gracia d'evitar les zones turistiques es la de descobrir zones del pais de les que no tens informacio previa.Em trobo pedalant per una vall que resulta ser una conca minera. I la carretera es creuada en varis punts per teleferics amb cabasos que transporten les extraccions (no se de que ) d'una banda a l'altre. A mes Chiatura te una part baixa i una altre d'alta i aqui hi ha un parell de teleferics que uneixen les dues part i que la gent utilitza com a transport public.
Deixo Chiatura, i enfilo per la caretera per unes rampes que Deu n'hi do. Faig tres o quatre portets de muntanya dels que trenquen el ritme abans no emprendre el descens final a Zestaponi i d'alla ja per carretera principal fins a Kutaisi on arribo sense mes sorpresa.
Ja instal-lat a la guesthouse que he escollit per quedar-me faig un truc a la Tea, una noia de Couchsurfing que no em va poder allotjar pero que es va avenir a trobar-se amb mi. Pero aixo ja sera un altre post.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada