Pel nord de la república Srpska

Vaig arribar a Banja Luka, capital de la República Srpska, el 29 de Juliol. Com ja vaig comentar un un post anterior, la República Srpska és una de les entitats que formen Bòsnia i Herzegovina i les seves fronteres són resultats dels acords de Dayton - Paris que van segellar el final de la guerra Bòsnia. Uns acords que reflecteixen les netejes ètniques de la guerra.

Feia dos dies ja que em trobava en el seu territori. Des que havia deixat Ključ. Ključ encara forma part de la federació i com en altres llocs del país, sembla que les comunitats convisquin bé: Per anar de la mesquita a l'esglèsia ortodoxa o viceversa només cal creuar el carrer, com aquell qui diu estan una davant de l'altra.  Però va ser deixar Ključ, creuar un portet de muntanya amb la bici i no veure més mesquites. Seria aquesta la dinàmica a la República Srpska?

Dos dies després ja vaig veure que no. A Banja Luka s'estan reconstruint les mesquites, tot i que pocs fidels deuen tenir. Havia estat avisat de que Banja Luka era una població molt radicalitzada. Seria així? Pel camí, a la carretera, en molts plafons unes enganxines amb el símbol SRB 1389, que algú em comenta que són d'un grup ultranacionalista. El 1389 fa referència al 28 de Juny de 1389, data de la batalla de Kosovo Polje, on una aliança liderada per Sèrbia va ser derrotada per l'imperi otomà. La data, està plena de simbolisme pels serbis i va ser el 28 de Juny de 1914 que Gavrilo Princip va atemptar contra Franz Fernidand, hereu al tron austro-húngar i va ser el 28 de Juny de 1989 que Slobodan Milosević va fer el seu discurs incendiari a Kosovo, pels 600 anys de l'efemèride.

Un cop a la ciutat, una presència excesiva de banderes sèrbies. No parlo a les balconades com en altres parts hi ha la bòsnia o a casa nostra l'estalada, sinó en edificis públics. Però res més. Opinió diferent te la Natàlia, una noia polonesa que regenta una llibreria de segona mà a Palma de Mallorca i a qui em trobo al l'alberg. Em comenta que anant a la piscina municipal s'ha trobat gent amb grans tatuatges nacionalistes i altres situacions que l'han impactat. La veritat, és que com que plou molt no tinc massa temps per investigar al respecte i l'endemà he de seguir pedalant.

Segueixo direcció Doboj, una població a la que arribo després de la segona errada del mapa i on em toca pedalar per una pista durant més de quinze quilòmetres. Tranquil i fantàstic si no fos perquè vaig un pèl just de temps i com la majoria dels dies, acabo xop d'aigua.

Arribo a Doboj i em trobo una població desangelada. Es nota tocada per la crisis. Com que plou, deixo la petita visita per l'endemà al matí quan em deixaré perdre pel barri otomà al turó sobre el qual es troba l'antiga fortificació, i hi ha un parell de mesquites i una torre del rellotge. Es veuen moltes cases abandonades i d'altres que les estan reconstruit. El cementiri musulmà dóna a un carrer i em passejo tot fixant-me amb les làpides: Tot i estar a la República Srpska hi ha una cosa que em sorprèn: moltes làpides són d'aquest segle XXI, passat l'any 2000. Està retornant la població musulmana a les cases que van deixar abans de la guerra?  Avui mateix faré aquesta pregunta a una guia de Sarajevo  amb qui junt un grup faré un tour per algun dels llocs emblemàtics de la ciutat durant la guerra. Em comenta que poca gent torna. Tornar, per què? Molts s'han establert a l'estranger, aquí tenim una tassa del 42% d'atur i a l'Sspska tindran prioritat en trobar feina els serbis. Només gent gran que vol tornar a morir on van nèixer i viure estant tornant. No sé si és la percepció general o només la seva opinió, sigui com sigui, aquí us la he transmès.

Vistes des de la fortalesa de Doboj

Visitat Doboj, vaig posar rumb Tuzla, ja en territori de la federació. Allà m'hi esparava l'Azra, una noia deWarmshowers, una xarxa d'acollida per a cicloturistes. Hi vaig arribar després de visitar la fortalesa d' Srebenik i , també, dutxar-me sota un diluvi universal.

Fortalesa d'Srebrenik

L'acollida va ser fantàstica. Sap el que li cal a un ciclisa en ruta. Havia cuinat sopar,va posar a la meva disposició la rentadora i el millor... una baklaves casolanes elavorades pels seus pares per cel·lebrar el final del ramadà. Això després de quedar impressionat per un gran edifici devastat per les flames. Penso que és restes de la guerra però l'Azra em corretgeix. No, el vam cremar a la revolució del febrer.

I és que la gent a qui bòsnia n'està fins als collons (i perdoneu l'expressió). El sistema negociat a Dayton fa aigües per excesiva burocràcia (les dues entitats més el districte de Brčo i dins la federació croato-bosnia, 10 cantons, apart totes les municipalitats que es composen de varis pobles), inoperància i la corrupció. La gent va petar al febrer amb revoltes al carrer. Tothom és queixa de la corrupció. L'Azra, mestra d'anglès sense plaça fixe es queixa que cada any canvien els varems de puntuació per obtenir places a les escoles i em mostra fins i tot un grup a FB on els professors expliquen els tripijocs dels polítics i admisitratius locals per afavorir la gent que els hi és propera. I avui, la meva guia tornarà a queixar-se de la corrupció posant com a exemple ministres que tenen traductores a serbi i / o croat: de vint a trenta anys , quan comencen a ser massa velles per ser les seves escorts les canvien, diu.

Plaça central de Tuzla

A Tuzla al final m'hi vaig estar un dia sencer, l'Azra es va oferir a que m'hi estés una segona nit donades les condicions metereològiques. Al matí em vaig quedar actualitzant el blog i després voltant per la ciutat mentre li deixava espai vital al pis, al vespre un autèntic intercanvi cultural: videos musicals amunt i avall, descobreixo bandes punk/grunje balcàniques com Hvalo Pivo i d'altres i ella grups catalans. Ella posa a parir a Kusturiča, Bregović iDino Merlin per ser hipòcrites (Dino Melrin) o proserbis durant la guerra. Soparem en un restaurant evitant com podem escoltar Turbo - folk (missió impossible) i l'endemà posaré rumb cap a Srebrenica, però Srebrenica es mereix un post a part.