dijous, d’agost 21, 2014

Sarajevo - Sarajevos

Sarajevo és una i moltes a l'hora. Sarajevo és otomana, però també austrohungara. Sarajevo és la olímpica, però també la del setge i el túnel, Sarajevo és capital, però també res més que un  poble gran on la gent es saluda al carrer; i Sarajevo és sobretot una ciutat orgullosa de la seva multiculturalitat, una multiculturalitat, que molts però no van voler entendre fa vint-i-dos anys.

Plaça Sebilj o dels coloms, al final de ferhadija
Vaig arribar a Sarajevo el 5 d'agost del 2014 provinent de Višegrad i m'hi vaig estar dos dies. Dies després un cop recorreguda la part central de Bòsnia m'hi vaig tornar a quedar un parell de dies més.

Sarajevo no s'entén sense ferhadija, la seva artèria peatonal, un passeig que de moment encara és dels seus ciutadans i no dels turistes. A ferhadija i tal com està escrit al terra és on l'est i l'oest es troben. Si es mira a una banda, tot és arquitectura austrohungara, i si es gira 180 graus, a l'altra banda, tot és arquitectura otomana. I com qualsevol ciutadà de Sarajevo (algú sap el gentilici de Sarajevo en català?) orgullosament remarcarà, en un radi de menys de 300m s'hi pot trobar la catedral catòlica, l'ortodoxa, una antiga esglesia ortodoxa, una sinagoga sefardí i dues mesquites. Aquest és el cor de Sarajevo.
Mesquita de Garzi Huzev Begova, a Ferhadija

No molt lluny de fehardija es troba el pont llatí , que uneix el casc antic amb el barri de Bistrik a l'altra ribera del riu Miljacka. El fatídic lloc on va començar el s.XX tal i com remarca un cartell sobre l'entrada al museu de l'època austrohungara de bòsnia. Aquí és on el 28 de Juny de 1914 Gavrilo Princip va assassinar l'arxiduc Francesc Ferran (o Franz Ferdinand, com preferiu), hereu de la corona austrohúngara, quan tornava d'una visita a l'ajuntament de Sarajevo. No va ser un acte esbojarrat, sinó planificat per Mlada Bosna (Jove Bòsnia), una organització, principalment serbobòsnia que lluitava per alliberar Bòsnia de l'imperi austrohungarès i annexionar-la a Sèrbia. De fet es va tractar d'un atemptat múltiple ja que d'anada a l'ajuntament, un altre militant,Nedeljko Čabrinović, ja va llençar una grandada contra la comitiva. L'atempat va ser el desencadenant en última instància de la Primera Guerra Mundial.
Pont llatí i cantonada on Gavrilo Princip va matar Franz Fernidand

Però les guerres a Sarajevo no només són història, també present recent. Fa dues dècades la ciutat va sobreviure al setge més llarg de la història moderna. Del 5 d'abril del 1992 al 29 de febrer del 1996, Sarajevo va estar sota el setge de l'exècrcit Yugoslau i l'exèrcit serbobosni. Tota la  ciutat  està envoltada per turons excepte per una banda. Les tropes serbobòsnies estaven posicionades a tots els turons i  també controlaven la sortida per la vall oberta. Si la ciutat va poder sobreviure al setge va ser gràcies al túnel que sota les pistes d'aterratge de l'aeroport, sota control de la ONU, es va excabar al llarg de 800m. Per ell la ciutat es nutria de menjar i armament per defensar-se. Els exèrcits serbis no van poder conquerir la ciutat, ni les defenses, trencar el setge.

Visito els llocs més emblematics de la guerra guiat. La guia, una noia musulmana en la trentena ens comenta els diversos llocs, des de l'estadi olímpic convertint en cementiri durant el conficle fins al famós túnel. Com tothom a Sarajevo es cuida molt d'acusar als serbis en general. Si bé és cert que molts van deixar la ciutat, d'altres s'hi van quedar, i van viure el mateix destí que els altres. Com la gran majoria de bosnians que em trobaré, fan distinció entre exèrcits i polítics, i població civil no posant-los al mateix sac. Tothom en va patir les conseqüències, els frantiradors no feien distincions com no les feien les bombes que mataven civils indiscriminadament. Sarajevo recorda aquestes bombes amb marques al terra, les roses de Sarajevo, taques d'una espècie de plastilina que indiquen els llocs on desenes de civils van morir d'una sola bomba. I els franctiradors, quan no mataven es divertien. La guia ens explicarà com un franctirador, com a divertimento, va rebentar els bidons d'aigua que un amic seu havia anat a omplir, en un temps de setge on segons on visquessis, havies de caminar quilòmetres per poder abastir-te d'aigua.
Forat per on disparaven franctiradors durant la guerra a la pista de Bobsleigh

Però per si alguna cosa va destacar el setge de Sarajevo, a part de la seva durada i duresa, va ser per l'actitud cívica de la seva gent. La gent es va revelar contra el setge intentant dur la vida més normal possible, i durant la guerra van continuar funcionant,precariament, però funcionant, teatres, i concerts i fins i tot es iniciar un festival de cinema del qual aquest any se'n commemora el 20è aniversari. Aquest és l'esperit del qual tots els ciutadans s'ennorgulleixen i que alguns, troben a faltar.





Fragment del documental Miss Sarajevosobre la vida a la ciutat sota el setge

Em parlaran del setge, del túnel i de més coses la Mubera, que va arribar a Catalunya com a refugiada, i la seva filla Inda, que es troben de vacances a Sarajevo. Quedem per fer un café i no vénen soles, han arrosegat tota la troupe de l'Uri, el company de la Inda. Tota la seva família, una família amiga estan de viatge per Bòsnia. Em someten a un tercer grau: si per mi és interessant trobar-me amb bosnians i catalans no és menys interesant per ells trobar-se amb un boig que es pedaleja el país de punta a punta. Dies després,quan torni a Sarajevo amb una mossegada de gos a la cama, la Mubera no trigarà ni quinze minuts en trobar-se amb mi per ajudar-me amb traduccions al dispensari i les farmàcies, mostrant un cop més un dels trets més caracterísitcs de la població bòsnia, la seva hospitalitat.

Un cop amb la cama neta, em llençaré a descobrir el Sarajevo olímpic. Frikie de mi, buscaré la pista de bobsleigh i la recorreré tota a peu. En la instal·lació, mig abandonada, encara si poden veure els forats fets pels franctiradors durant la guerra, forats que conviuen amb graffitis d'artistes locals i declaracions d'amor adolescent.
Símbol olímpic a la pista de Bobsleigh

Serà el 16 d'agost quan deixaré Sarajevo definitivament. En total i en dues passades m'hi hauré estat 4 dies, i deixaré la ciutat amb els sentiment d'un: hi tornaré.

bobsleigh