Viatjant pel país de l'aigua

Viatjar per Bòsnia és viatjar pel país de l'aigua. I no em refereixo a les hores pedalades sota la pluja, que han estat moltes. He tingut en una hora o altra 12 dies de pluja dels quals en 6 m'ha enganxat sobre la bici. Si dic que Bòsnia és el país de l'aigua és per la quantitat de rius, cascades, pantants, aigües braves, etc que té.

Ja comentava en un post anterior que a Bihać hi ha una competició anual de rafting. Aquesta competició recórrer el riu Una durant tres dies, part de seu recorregut el vaig fer a l'inversa en bicicleta.

Vaig sortir de Bihać direcció Bosanska Kupra per visitar el castell de Ostrozać però vaig recluar al estar més lluny i més amunt del que m'esperava. Així que cap a Bihać altre cop  i cap al sud. L'objectiu, visitar les cascades d'Štrabači Buk i Martin Brod, i si el dia anava bé, continuaria fins a Drvar i acabaria visitant una cova des d'on Tito va fer una famosa emboscada als alemanys.

La sortida de Bihać  va ser via la carretera principal que dur a Jajce i Sarajevo, fins arribar dalt d'un port de muntanya on s'anunciava l'entrada número 1 al Parc Nacional de l'Una. M'hi desvio i als pocs metres hi trobo la garita del guarda. Pago l'entrada, em poso en mode, mountain bike, i començo a pedalar entre boscos per una fantàstica pista camí de Štrabači Buk. Aquí i allà, s'hi troben cartells de la fauna que un es pot creuar: Senglars, ossos, llops. També hi ha taules cobertes on fer un pícnic.... o una bona migdiada sense mullar-se mentre cau una bona tromba d'aigua. D'aquesta primera me'n salvo, passat Štrabači Buk en cauran dues més i d'aquestes no me n'escaparé.

Els salts d'aigua de Štrabači Buk són espectaculars. La zona està acondicionada amb passarel·les perquè les gent les pugui veure bé, també hi ha un molí d'aigua, una zona de pícnic i el xiringuito amb els ćevapići de rigor, on aprofitaré per dinar.

Štrabači Buk

Després segueixo per pista fins la carretera principal on seguiré fins a Martin Brod. Els darrers 10km són sota la pluja i amb la carretera en obres, és a dir, pista enfangada. Arribaré a Martin Brod, xop i  enguarrat a més no poder.

Pedalant pel parc nacional del riu Una

No tindré temps de continuar a Drvar. Al poble hi ha un parell d'hotelets, seran final d'etapa. Abans, però,xop i brut visito les cascades. Millor així que mullar sota la pluja roba seca i enfangar-la.  Les cascades estan bé, però amb el que més disfruto és amb un molí d'aigua on un avi ens ensenya el seu funcionament molent blat de moro. També ens ensenya com rentaven la roba, bez machina, sense màquines, aprofitant la força de l'aigua del riu.  El sopar serà ben merescut: una amanida i unes truites a la  brassa.

Detall d'un molí d'aigua a Martin Brod

L'endemà, l'objectiu serà arribar a Zelenkovac, un resort alternatiu muntat per un pintor Serbi, en Borislav Janković, Boro pels amics, que va instal·lar al mig del bosc una cabana de fusta amb el seu atelier. Amb el temps, la població ha anat creixent amb varis bungalows i un bar / galeria on hi ha pintures exposades.

Zona minada al costat de  la pista de Kulan Vafuf a Vroche

No hi arribaré. El mapa em juga una mala passada. El que marca com a carretera secundària és una pista de mala mort poc utilitzada entre Kulan Vakuf i Vroche i a sobre la pluja fa acte de presència. A Bosanski Petrovac, pararé a veure si la pluja remet. Ho faré dinant en un restaurant on em trobo dues macedònies que van en bici de Zagreb a Macedònia i que fartes de pluja opten per anar en bus fins a Sarajevo. Com que la pluja no amaina continuaré sota l'aigua, diluvi en alguns trams, fins a Klujć. El Bed and Breakfast on m'estaré està a les afores del poble però el propietari, molt simpàtic s'ofereix a dur-me en cotxe al centre per poder sopar i recollir-me després. Continua plovent.

Zelenkovac

M'alçaré amb bon temps i pocs quilòmetres fins a Zelenkovac. Hi arribaré sec. Arribo que en Boro està jugant als escacs amb una altra persona. En Boro és Couchsurfer i sempre te una habitacioneta disponible per CSers sobre el bar.   Ell hi viu tot l'any. Alguns empleats, en té 5, hi viuen a temporades, i altre gent hi fa estades. Hi arribo dos dies després que hagi acabat el festival anual de jazz que hi organitza, a la plaça central del poblet, Plaça John Lennon, just al costat del pont Gavrilo Princip, pontent sobre un rierol que podeu creuar d'un saltet tranquilament. El festival de Jazz ha tingut per cap de cartell a Vlatko Stefanovski, macedoni, que em comenten, és el millor guitarrista dels balcans.

Aquí i allà ve i se'n va gent. Gent dels pobles del voltant pugen a fer una cervesa i alguns assidus arriben per estar-se en els bungalows alguns dies. El Boro els acull com a amics de tota la vida. El temps transcorre lentament. Potser massa. El plan era arribar-hi a mitja tarda i al arribar-hi a mig matí se'm fa una mica llarg el dia, com que plovisqueja altre cop, no m'atreveixo a fer alguna de les excursionetes indicades pels voltants. Però només allunyar-me uns 500m del poblat ja em creuo amb una guineu a la pista.

Al vespre, faré petar la xerrada amb dos nois d'un poble veï que han pujat a fer unes cerveses i un home de Nis a Sèrbia que ha arribat per estar-se uns dies. Els nois estan fascinats per Barcelona, d'on acaben de tornar de vacances.

Bar / Galeria de Zelenkovac

L'endemà continuaré fins a Banja Luka, la capital de la República Spska . La carretera transcorrerà practicament tot el camí per la ribera del riu Vrbas, primer embalsat en una pressa i després  baixant desbocat cap a la ciutat. Aigües braves on no fa massa s'hi ha disputat una prova de la copa món de Kayak. Encara hi ha les portes , cartells publicitaris i focos instal·lats.

Camp d'aigües braves al riu Vrbas

Arribo a Banja Luka abans de dinar, menjo en un restaurant al Vrbas i tinc el temps just d'arribar a l'alberg abans no torni a descarregar. Aquest cop he acabat sec, però amb la tromba que cau a la tarda em quedo sitiat a l'alberg, però això ja serà una altra història.