Dos turcs i varis armenis.

Sapigueu que teniu tres llars més: Armènia occidental, que era, és i serà sempre la vostra terra; la casa de l'Umut a Istambul; i la meva a Ankara.

Qui s'expressa així és en Mehmed, un noi turc llicenciat en ciències polítiques i investigador en resolució de conflictes. La desena de persones que hi ha al bar se l'escolten respectuosos i fins i tot emocionats. No és massa habitual trobar-se un turc en persona a Erevan i que a més reconegui que el que van fer els seus avantpassats va ser un genocidi.

La nostra només és una gota d'aigua, espero que en el futur en vinguin moltes més.

L'umut és fotoperiodista i director de documentals, ha vingut aquí amb dos objectius. D'una banda, per preparar el terreny sobre un documental/sub-manisfest que vol realitzar com a reconeixement del genocidi; d'altra banda, com a part d'un procés personal de reconeixement del genocidi, considera que s'ha d'enfrontar amb els fantasmes del passat del seu país.

Acaben el curt discurs i un dels armenis s'alça també per fer un brindis i es brinda, per l'amistat dels pobles.

Tant en Mehmet com l'Umut, son uns ferms partidaris de que Turquia reconegui el genocidi. Cal que Turquia s'enfronti als seus dimonis i els superi per mirar endavant, em comenten. Però la fermesa en la voluntat va acompanyada d'una dosi superior d'escepticisme. No creuen que pugui passar en els propers anys.

Li pregunto al Mehmet si la gent a Turquia coneix l'història del genocidi.

Molts no, però només cal mantenir els ulls oberts. Tot i que visc a Ankara soc de Van, i es nota la presència armènia: El tipus de casa, les vinyes, … només cal tenir els ull oberts i preguntar-se què va passar.

La conversa entre els armenis i els turcs deriva cap al respecte que els armenis dirigeixen cap als turcs que s'han posicionat obertament a favor de que Turquia reconegui el genocidi. Es repassen noms com el de Ohran Pamuk, premi Nobel de literatura; Hrant Dink, periodista d'origen armeni assasinat per un ultra-nacionalista turc a Istambul el 2007; o Hassan Djemal, periodista ex-director de Millyet, un dels principals diaris turcs, i defensor del reconeixement del genocidi. Especialment apreciat és aquest darrer cas, ja que el seu avi era Djemal Pasha, ministre de la marina turca durant el govern dels Joves Turcs i un dels tres Pashas ideòlegs del genocidi.

Pregunto a l'Umut si els hi pot dur problemes el reconeixement del genocidi. L'article 301 de la constitució turca preveu penes de 6 mesos a 3 anys de presó per aquells que insultin la nació turca, i en aquest epígraf i inclouen tots aquells que es manifesten a favor del reconeixement del genocidi.

No, això li pasa a Ohran Pamuk i intelectuals d'aquest nivell per la repercusió pública que tenen, nosaltres som petits i no els hi importem una merda, comenta.

Avança el vespre a base de cerveces, en Gor, el propietari del bar , va de brindis de rom en brindis, i està eufòric. Quan s'assebenta que soc de Barcelona es fa una foto amb mi... i a les 21:00 m'acomiadaré d'ells, no sense abans haver cantar part de l'himne del Barça.

Me'n tornaré a casa pensant que encara hi ha esperança en un altre món posible.