Kutaisi & Tea

A Kutaisi, va ser arribar al Hotel Beka, una guesthouse al turo on es troba la catedral de Bagrati  i trucar a la Tea, una noia de CS que em va comentar que no em podia allotjar per tenir gent a casa pero si que es va avenir a trobar-se amb mi. Aixi que abans de passar per la dutxa li vaig fer un truc.

Tres quarts d'hora mes tard em trobava amb ella al centre de la ciutat, al pont de l'avinguda Rustavelli sobre el riu Rioni. Comensa fent-me un petit tour per la ciutat. Pero la troba canviada. Tot i ser d'aqui, ha passat 9 mesos fora, a Polonia, dins del programa EVS (European Voluntary Service). Fa tot just dos setmanes que ha tornat i encara s'esta assentant a la ciutat.

Anem fent el turista i aprofitem per fer petar la xerrada. Em pregunta si se algo de la politica dels anys recents de Georgia, i tot i no saber-ne massa, es sorpren al  veure que conec com a minim els seus presidents: Zviad Gamsajurdia, Edward Shevardnadze i l'acutal Mikhail Saakhasvili (Si algun dia tinc temps us fare un macro resum de les caractaristiques de cada un dels presidents.) i tambe fem algun comentari sobre les guerres viscudes al pais ,des de la Rustavelli fins a les d'Abkhasia i Ossetia del Sud.   Molt ho  estic aprentent a marxes forsades llegint un gran llibre que recomano a tohom qui vulgui comprendre millor el caucas: Un buen lugar para morir, de Wojciech Jagielski.


Pero evidentment no ho se tot, ni molt menys, i em sorpren explicar-me que Saakhasvili, l'actual president, te la intencio de moure el parlament que actualment esta a Tbilisi cap a Kutaisi, perque era l'antiga capital.
Parlem de com de pro-europeu i pro-america es l'actual president (va estudiar a Estats Units) i li critico la perdua del rus com a lingua franca. Tot i que ella el parla, em comenta que perque siguin els veins del nord no es motiu suficient per aprendre'l i li responc que potser per ser veins no, pero que amb el potencial economic  que te avui en dia Rusia degut als seus recursos naturals i a la seva gran aerea d'influencia, saber rus segur que posiciona millor per obtenir feines.  Reconeix que es aixi, que sempre hi ha feines mes ben pagades pels que a mes parlen rus. Tambe estem d'acord en que si no es parla rus, com a minim que es posin les piles amb l'angles, cosa que actualment no pasa.

Anem conversant sobre tot aixo i mes quan  arribem a l'antiga catedral que esta tota envoltada de bastides. La estan restaurant, o millor dit, reconstruint. Del tot. I hi ha debat. Durant el s XVII els turcs en van volar la cupula. Per tant fins ara era una catedral sense sostre. Eren ruines, tot i que de tant en tant si celebrava algun acte liturgic. Ara la restauraran del tot, tambor i cupula incloses, cosa que no comparteix tothom, entre els que hi son en contra, la Tea. Entre els que hi son a favor, la guia del museu d'historia de la ciutat, a qui li preguntare pel tema l'endema.

Acabem la ruta turistica i hi ha gana. Anem a sopar ( 15 khinkalis entre els dos i una tarrina de formatge fos) mentre continuem fent petar la xerrada. Ara el tema va dels pobles del  caucas. Comparem Armenia i Georgia. Es sorpren altre cop dels meus coneixements d'Armenia i compren l'amor que li tinc despres d'establir forts vincles d'amistat amb els armenis. Tambe em pregunta com veig als georgians:
- Fisicament?
- Si
- Amb els nassos grans !!!!
- Tens rao !!!

Riem una bona estona, em comenta que ells mateixos se'n riuen dels seus nassos i continuem fent-la petar fins que  cap a les deu de la nit cada u tira cap a casa seva. Millor entrada a Kutaisi no podria haver tingut.
Matare el dia seguent fent fotos a l'antiga catedral, visitant el museu, passejant pel mercat, als internets cafes, i passejant pel parc d'atraccions i per l'aeri que uneix aquest amb el centre de la ciutat.
Descans suficient per recarregar piles i tornar a pedalar.