diumenge, de juliol 13, 2008

Naadam

La paraula Naadam es pot traduir per vacances o festival i te una mica de les dues coses i tambe d'esdeveniment esportiu. El Naadam es una trobada anual on es disputen els tres principals esports mongols: Lluita, tir amb arc i curses de cavalls. D'una banda hi ha l'anomenat Naadam nacional que es realitza a Ulan Baator cada estiu entre l'11 i 13 de Juliol, i d'altre hi ha tot de petits Naadams, a nivell regional, principalment a les capitals d'Aimags, i es celebren en diferents dates durant l'estiu.

En ambdos casos no es tracta tant sols dun esdeveniment esportiu sino que es un esdeveniment social de primer ordre: La gent es desplasa fins les capitals regionals o nacional, retroba velles amistats o familiars que no veu durant l'any, mengen i veuen tots plegats, els nanos disfruten de les fires d'atraccions que s'intal-len al voltant de les zones de competicions i, evidentment, tambe segueixen les viscisituds de les diverses competicions.

En aquests primers dies he pogut assitir a dos Naadams. Primer al de Zuumnod, una poblacio a les muntanyes a uns 40km d'UB i despres al Naadam nacional, a la capital. Moltes similituds, pero tambe dues grans diferencies: De dimensions i de quantitat de turistes.

El Naadam nacional comensa el dia 11 amb una cerimonia davant del parlament mongol. Uns genets amb uniforme de gala (pseudo-estil medieval genghis khania) duen en comitiva a cavall 9 especies d'estandard fets amb 9 cues de cavall (o de yak, segons la guia que llegeixi) fins a l'estadi. A les onze hi fan entrada entre els aplaudiments del public. Es planten els estandards, el president del pais declara inagurats els Naadams, sona l'himne nacional i tot seguit comensa una cerimonia amb balls tradicionals, contorsionistes, desfilament dels competidors i aquest any fins hi tot presentacio de l'equip olimpic mongol.

Un cop acabada la cerimonia comensen les competicions de lluita. Els lluitadors van apareixen a la peluse de l'estadi on s'hi han intal-lat carpes i tamborets pels jutges, saluden amb els brasos estesos fent el vol de l'aliga i comencen a lluitar per parelles. Sembla forsa avorrit (no hi ha categories per pes, aixi que les primeres rondes son de tramit pels millors). Aixi ho deuen entnedre molts mongols que deixen l'estadi. El dia seguent sera diferent. No hi arribo a entrar per no tornar a pagar entrada, pero les lluites finals semblen d'allo mes interesant. De tant en tant un brugit trenca la remor de les afores de l'estadi. Haura guanyat algu? Algu haura salvat en l'ultimn moment de caure a la peluse?

A fora de l'estadi pero no lluny d'ell si celebren dues competicions mes. D'una banda tir amb arc, on hi participen tant dones com homes, on han de fer diana en una especie d'objecctius situats a mes de 25m, i d'altre una nova adicio recent al Naadam, el tir amb os de turmell d'ovella: Es tracta de tombar una pesa del tamany de la ungla del dit gran o una mica mes i prou feta amb l'os de turmell d'ovella, llensant-hi des de tres metres una altre pesa similar. Asseguts des d'un tamboret intenten fer diana en les peces.

Les curses de cavall es fan a les afores de UB a 28km per la qual cosa no hi assisteixo, pero si que vaig poder assistir a les de Zummnod. La cursa en si no es pot veure, ja que es camp a traves i no en un hipodrom o circuit tancat. Les curses tenen sortida a la quinta punyeta (15 o 30km) i acaben en una recta d'arribada pre-establerta. La primera questio que sorpren es la disposisio de la recta. A una banda de la recta, els espectadors a cavall, a l'altre banda de la recta, els espectadors a peu. A Zummnod, n'hi havia mes a cavall. Durant la cursa els primers genents (xavals d'entre 5 i 12 anys) duen els seus cavalls a 50 - 80 km/h, la gent que sap a quina hora ha estat la sortida, s'aproxima a l'arribada segons els seus calculs. De cop, a la llunyania, es comensa a veure la brillantor dels reflexes del sol en els vidres dels 4x4 que segueixen la cursa, aquests s'aproximen fins a apartar-se abans d'arribar a la recta final. Un queda un cotxe, el cap de cursa, amb la bandera mongola onejant a l'aire. Al darrera els primers genets: taps de bassa montant a pel sense sella cridant josh, josh, yu, yu exprimint els cavalls en l'esfors final. Pels cinc primers s'hi afegeixen altres genents cada un d'ell amb un petit taulo de fusta amb la posicio gravada (1,2,3, 4, 5). Durant minuts aniran entrant altres genents, quan arribin els ultims gairebe no quedara ningu a la recta. Se n'hauran anat a veure la lluita, a dinar en algun Ger-restaurant o a disfrutar de la fira: Cavallets, autos de xoc, etc, que hi ha al costat de l'estadi on es disputa la lluita. A masnou, muntar a cavall seria tota una atraccio de fira; aqui els marrecs van amb el cavall fins la fira, el lliguen a una barana i pugen als autos de xocs o on toqui ;-)

2 comentaris:

manelvici ha dit...

Hola Xavi:

Acabo d'arribar de la meva travessa pel Mssís Central, ara uns dies de relax i a preparar els trastos per marxar al Ruwenzori.
Veig que, malgrat la situació política a Mongolia vas poder enrar sense problemes, coincidir amb el festival i fotografiar al president! Ah! i la paella, com va sortir?
Espero tenir ocasió de poder comprovar les teves qualitats culinaries

Una abrasada i fins aviat

Manel Garcia

xtarafa ha dit...

Je je...

Que vagi be pel ruwenzori !!!
Jo avui he tingut que fotre la bici a un camio, se m'ha desaquilibrat la roda de darrera i jo solet no he lograt retensar esl radis... Ja la tinc arreglada Dema tornem-hi. De moment 318km en 3 dies. No esta mal eh?