De la Taiga al desert

Havent tornat del llac Khovgol era moment de posar rumb a l'oest, cap a Ulangoom.
La nit abans de deixar Moron comparteixo taula i vodka (si, no me'n vaig poder escapar) amb un professor de biologia de l'universitat nacional de Mongolia. M'explica com arribar a Uushiigiin Uver, un lloc de l'edat de bronze on hi ha plantats unes especies de menhirs. Esta uns 20km a l'oest de Moron i tinc intencio de visitar-lo abans no encarrilar cap a Ulangoom.

L'endema em poso en solfa i faig cap a Uushiigiin Uver. Hi arribo amb mig mati perdut i mes de 35km a les cames. El mon de les pistes m'ha jugat una mala passada i he tirat massa al nord oest enlloc de l'oest. Arribo al Ger camp (Gers per turistes amb restaurant i lavabos, dutxes, etc) que hi ha el costat i em trobo a una colla de francesos que m'inviten a taula. Demano el mateix que ells i fem petar la xerrada. Es el dia frances, abans de deixar Moron em trobo a un ciclista frances a l'hotel on m'estic i mes endevant dos mes, es mouen pel centre del pais i son els darrers ciclistes que he vist. Parlo mes frances en un dia que en varis mesos, be, aixo de parlar.... Xapurrejar. Havent dinat poso rumb a l'oest. La carretera principal va per l'altre banda del riu pero em diuen que hi ha pista per aquesta banda. No cal doncs que torni enrera a Moron. Hi ha pista, si, pero no hi ha pont i el riu es infranquejable. Les vistes que em depara el riu son precioses pero m'obliguen a girar cua. Torno al Ger Camp, els francesos flipen al veure'm, sopem junts i a dormir. Dia perdut.

L'endema(29/07) reculo a Moron i, ara si, emprenc rumb a Ulaangom. El dia passa sense entrebancs i acabo plantant la tenda al costat d'un Ger que fa de Guanz a peu de carretera. Uns quilometres abans l'he feta petar amb un xaval de Burgos, l'unic espanyol que m'he creuat des de que vaig deixar UB.

L'endema m'also ja de bon principi en mal peu. La roda del davant esta punxada. La reviso i sembla que s'ha pinsat per la valvula tot i que la duia ben inflada. No comenso a pedalar fins les 10 tocades, continuo el dia amb la segona tempesta de torn, que m'enganxa a mig un port passada la poblacio de Burenkhaan. Arribo a dalt del seguent port de la jornada i em creuo amb un 4x4 del quals surt una parella de rusos. L'anatoli i la Valentina. L'Anatoli em pregunta si tinc presa.. Ja dono el dia per perdut i aixi que li dic que no. Fa un te? Ok. Quan espero que em tregui el termo, va i treu fogonet, caixes de menjar, cadires... La Valentina m'ha comentat que es hora de dinar, em diu. Apa-li, a dalt del port i mentre es torna a tapar menjem: Carn enlleunada barrejada amb algo que s'infla amb l'aigua bullida pero que no identifico, embutit, pa, galetes i xocolatines de Novorsibirks, on viuen, les quals me les donen totes perque em donin energia durant el viatge. Em comenten que estan jubilats (ell 64 i ella 62), ell doctor en enginyeria aeronautica i ella matematica. La filla, doctora en geologia ha estat dos mesos a Espanya. La fem petar i practico el meu po-rusky chut-chut i quan torna a ploure ens despedim. Ells direccio est i jo direccio oest. Quan estic aprop de Tsagaan-Uul m'acosto a un campament nomada i els hi demano de plantar la tenda, m'inviten a te, menjo algo i un altre dia fet.

Comensa una altre jornada (31/07) arribant ben d'horeta Tsagaan Uul on aprofito per carregar aigua, i comprar alguna coseta. Toca fer direccio Tseserleg (atencio no el Tseserleg capital d'aimag, pels qui mireu als mapes). Pero primer m'indiquen malament i despres soc jo qui prenc la pista equivocada. Per sort, encara que sigui donant certa volta puc retrobar la pista bona a traves d'una secundaria. Pero trobar aquesta secundaria costara. Quan als mongols els hi demanes el cami, acostumats a anar a cavall o per infinitat de pistes o camp a traves, no et mostren on prendre la pista sino nomes la direccio a seguir... Encara que pel mig hi hagi muntanyes infranquejables. Al final m'entenen i m'indiquen la direccio on pescar la pista. A trams, la pista no es res mes que roderes de cotxe mal marcades sobre l'herba, pero varis mongols que em creuo pel cami em certifiquen que vaig en bona direccio. Com sempre, amb la flor a cul, quan comenso a veure que es fa tard, em creuo amb un ger que fa de Guanz. Tswuivan, plantar tenda, fer fotos i a dormir. Queden 30km per Tsetserleg, l'objectiu que m'havia plantejat per aquell dia.

Com que no hi ha dia que no passi algo, l'endema es el dia de l'aigua. Veient en el mapa que 45 km passat Tsetserleg hi ha un poblet, carrego poca aigua (uns 4l) emb intencio de comprar-ne al seguent poble mes i aixi no anar tant carregat. Gran error !!! El poble (Kharboom) resulta ser 5 gers i un parell d'edificis que fan d'escola i algo mes. El riu no m'inspira confiansa ple de bestiar i tinc algun problema amb el filtre d'aigua. Tiro endevant en busca d'un altre riu que hi ha al mapa on probablement hi hagi Gers... si es aixi estare salvat. Podre menjar i veure te d'ells i estalviar aigua pel dia seguent continuar. Pedalo durant la tarda en cerca de Gers mentre de tant en tant also el cap per veure l'eclipsi de sol, parcial on soc. Altre cop estic de sort i si, trobo gers. Em comenten que no cal que planti la tenda i passen el vespre entre rialles, fotos i menjar i beure.... M'intento adormir mentre sento mil i un bitxos que se m'enfilen pel cos i ells encara miren la tele.

I a partir d'aqui els darrers quatre dies... L'aproximacio i estada al desert. No vol dir que no hi hagi pobles pero el paissage es torna mes arid i els prats cada cop son mes clapejat, i el terreny mes sorrenc... Sobretot aixo, sorrenc, amb pistes en les que toca empenyer la bici en baixada de la sorra que hi ha.. Abansar es fa lent i per fer 80 o 90km al dia toca posar-s'hi a quarts de nou i no acabar fins les 20:00 tocades algun dia, totes les nits plantant la tenda al costat de Gers excepte una que estic tant cansat que el mes proper a un km de la pista em sembla llunya. A mes, es tard i si m'hi acosto em posare a dormir a les tantes entre el te i menjar i la conversa de rigor. Planto tenda, em cuino una sopa de pasta i a dormir.
Paradoxalment el tram que em feia mes por es el que la pista esta millor. El tram mes proper a Altan Els (les dunes d'Altan, considerades per alguns les dunes mes septentrionals del mon) la pista es prou bona, ara, algun tram de la resta....

I ahir, l'etapa reina, amb poc desnivell. La nit la vaig fer a les afores de Zuungobi, una poblacio posegosa a mig del desert. Uns 5km despres vaig plantar la tenda al costat d'un ger on em van donar te, el sopar el vaig rebutjar tot i explicant que ja havia menjat al poble,d'on vaig sortir per ho pessats que eren els borratxos. D'alla 136 km fins a Ulaangom. Els podria fer amb un sol dia? M'also a les 6:00, per mi les 7:00 ja que havia canviat l'hora el dia abans ja que els tres aimags mes occidentals del pais van una hora enrera que la resta, i poso rumb a Ulaangom. No crec que hi arribi... De seguida em trobo empenyent la bici en bancs de sorra i al cap d'una hora no he fet ni 7 km. De cop pero la pista millora !!! Agafo parcials dels que ni me'n recordava, 18 - 20km/h. Potser si que ho aconsegueixi, sommio amb una coca-cola i la primera dutxa en 8 dies. Pero al cap de dos o tres horetes torna la crua realitat. Bancs de sorra, els tipics bonys tant emprenyadors per pedalar i per si fos poc, a mesura que la pista s'acosta al llac salad d'Uvs (el mes gran en superficie del pais encara que el Khovsgol te mes aigua) les mosquetes i mosquits. I a estones tot alhora:bonys,sorra i mosquits. Cap a les 14:00 paro en un Guanz a mig del desert. Duc 67 km i em diuen que en queden 74. M'oblido d'arribar a Ulaangom. Despres de dinar remprenc la pedalada, la pista millora i torno a fer-me il.lusions, per tornar a empitjorar despres ... Cap a les 19:00 tinc clar que no arribare. A les 20:00 arribo a on s'ajunten les dues pistes que duen a Ulaangom, la que he seguit, i la que mes al sud anava a traves de Malchin (la volia prendre originariament pero com sempre vaig equivocar-me de pista). Estic cansat i decideixo que si passa algun camio foto la bici al camio ... Tot sigui per una dutxa !!!!! A mes, m'adono que he punxat i que m'ha petat un radi de la roda de darrera. Ara si que tinc excusa. I tinc sort !!! Durant tot el dia, en la meva direccio nomes han passat 2 cotxes (en contraria una vintena) pero ara amb les dues pistes ja juntes tinc mes possibilitats i passa... un 4x4 i du baca !! El paro, l'hi ensenyo el radi petat i contra el previst (conductor, mare amb cria al seient del copilot, 3 joves i dos crios al darrera) em fan lloc i em duen fins a Ulaangom on es dirigeixen. Arribo que es de nit. L'hotel on volia anar te disco (no insonoritzada) i a les fosques (no hi ha enllumenat) busco l'altre que indica la LonelyPlanet per dormir tranquil. Tenen habitacio amb dutxa.... Ja em veig 15 minuts sota l'aigua recuperant-me de la pallissa i la ronya de 8 dies... Mi gozo en un pozo, no hi ha aigua calenta (ni aqui ni als altres hotels o punts de la ciutat, m'assebento avui, com a maxim una o dos horetes al dia) i ho ventilo en 3 minuts d'aigua no freda, sino gelida.
Avui jalar be i reparar la bici, ja esta arreglada, dema mes posts (afotikis i kilometrada) i preparar el rumb a les Altai mongoles.