A diferencia de l'Homo Alberguis a mi m'agrada sortir fora del alberg o els hotelets on em trobo i disfrutat de plants que prop de casa no puc trobar. I a Bulgaria s'ha de venir a disfrutar del menjar...i si cal regar-lo amb una mica de Rakia o vi local. No pretendre fer un repas exhaustiu de tot el que he menjat, pero aqui va un petit resum.
Amanides
Bulgaria es el pais de les amanides, tant de propies com de importades (es troba l'amanida Cesar a tot arreu). I amb la calor que fa, s'agraixen.
La reina de les amanides es la Shopska: A base de tomaquet, pebrots verds, cogombre, ceba, sirene (formatge similar a la feta pero mes salat) i julivert.
Una altra amanida molt popular es la Ovcharska (l'amanida del pastor). Similar a l'anterior pero a mes amb ous, tacos de pernil cuit, xampinyons i algo que no he lograt identificar i no em surt a les receptes online
Sopes
Pel vist als menus en tenen en gran varietat. Pero amb la calor que fa no venen de gust. Pero si el francesos tenen la Vichyssoise i mes a prop el Gazpacho, els bulgars tenen el Tarator. Una sopa freda a base de yogurt diluit amb aigua, cogombre, all i alguna anou esmicolada per sobre.
Esmorzar
En termes d'esmorzars, tambe n'hi ha un tradicional que es pot trobar en moltes parfadetes al mati, la Banitza. A mi me'l va preparar la Gabi a Lovech i com a bona mama me'n va donar perque me'n menjes pel cami. No se com definir-lo. No es tracta ni d'un pastis ni d'una coca. La massa que queda un cop feta, s'assembla una mica a la pasta fullada, es fa amb ous farina i aigua i queda farcit amb l'omnipresent sirene i iogurt.
Carns i peixos
Per donar i per vendre. Sobretot de carn, encara que on hi ha riu, una bona truita a la brassa, plat ben senzill,sempre entra be. La carn principalment pot ser a la brassa o cuinada en pots de terrisa. D'aquestes ultimes, la que mes he disfrutat va ser a Etropole. En una olleta de terrisa: llom de porc cuinat amb una salseta amb tomaquets, xampinyons i ceba i amb formatge fos. Delicios.
Altres
Un altre plat delicios, no se si te nom, van ser els pebrots verds farcits d'ou i tomaquet fets al forn que em va cuinar la Gabi a casa seva.
I per acabar la bomba: Katkut. Pres al monestir de Cherepish al final del primer dia. Vaig patir per l'integritat del meu estomac. Ja he comentat que el Sirene es un formatge mes fort que la feta grega. Doncs be, el katkut es un bol de yougurt ple de tacos de Sirene. Apoteosic.
Apa,tot aixo ja ha estat tastat (i alguna amanida fins hi tot repetida)... a veure que depara, gastronomicament, els propers dies de viatge.
dijous, d’agost 05, 2010
Homo alberguis
Feia anys que viatjant no trepitjava un alberg. El darrer cop, dos nits a Tirana a l'inici del viatge Albanes del 2007.
La veritat es que a Albania, no el vaig presenciar, pero aqui a Bulgaria, a VT, si. A qui? A una nova especie, l'Homo Alberguis. Es tracta d'una nova especie del genere Homo. Es una especie que no esta encadenada al temps. Es troba d'any sabatic o encara millor en proces de canvi interior i la pauta es deixar anar passant el temps sense que el seu limitat budget se'n resenti.
L'habitat natural de l'Homo Alberguis es l'alberg. En ell hi fa vida. Es coneix els millors albergs de la regio per on viatja i dona consell a qui li demani i a mes, sap valorar adequadament la gastronomia del l'alberg on es troba. Per exemple un plat de patates bullides amb saltxitxes de frankurts es molt bon plat ja que a diferencia d'altres albergs no es un plat de pasta.
L'element mes valorat del seu equipatge es el seu ordinador portatil o la PDA. Gracies a ells es pot descarregar (utilitzant la wi-fi de l'alberg) les seves pel-licules preferides o els capitols de les seves series favorites i veure'ls espatxorrat als sofas o coixins de la sala comu de l'alberg.
L'Homo Alberguis tendeix a relacionar-se mes amb elements de la seva especie que amb Homo sapiens. Amb els primers mante converses del tot interesants com son els darrers fracasos amorosos, la velocitat de l'ample de banda en la seva llunyana ciutat d'origen , i sobretot, sobre les seves series de televisio favorites: 24h, Lost....
A l'Homo alberguis, pero, no se li solen sentir comentaris sobre la poblacio o pais on es troba. Cal sortir de l'alberg?
La veritat es que a Albania, no el vaig presenciar, pero aqui a Bulgaria, a VT, si. A qui? A una nova especie, l'Homo Alberguis. Es tracta d'una nova especie del genere Homo. Es una especie que no esta encadenada al temps. Es troba d'any sabatic o encara millor en proces de canvi interior i la pauta es deixar anar passant el temps sense que el seu limitat budget se'n resenti.
L'habitat natural de l'Homo Alberguis es l'alberg. En ell hi fa vida. Es coneix els millors albergs de la regio per on viatja i dona consell a qui li demani i a mes, sap valorar adequadament la gastronomia del l'alberg on es troba. Per exemple un plat de patates bullides amb saltxitxes de frankurts es molt bon plat ja que a diferencia d'altres albergs no es un plat de pasta.
L'element mes valorat del seu equipatge es el seu ordinador portatil o la PDA. Gracies a ells es pot descarregar (utilitzant la wi-fi de l'alberg) les seves pel-licules preferides o els capitols de les seves series favorites i veure'ls espatxorrat als sofas o coixins de la sala comu de l'alberg.
L'Homo Alberguis tendeix a relacionar-se mes amb elements de la seva especie que amb Homo sapiens. Amb els primers mante converses del tot interesants com son els darrers fracasos amorosos, la velocitat de l'ample de banda en la seva llunyana ciutat d'origen , i sobretot, sobre les seves series de televisio favorites: 24h, Lost....
A l'Homo alberguis, pero, no se li solen sentir comentaris sobre la poblacio o pais on es troba. Cal sortir de l'alberg?
dimecres, d’agost 04, 2010
Kilometrada I
Be, suposo que es mes ciclistes ja estaveu esperant aquesta entrada. Aqui va el resum de les etapes fetes fins ara:
- 27/07. Sofia - Monestir de Cherepish. 91.12 km. +511m. Asfalt
- 28/07. Monestir Cherepish - Malik Izbor - Monestir Glozhene - Malik Izvor: 88'4 km. +1440m. Asfalt excepte el tram Dravavrata - Dovrevchi.
- 29/07. Malik Izvor - Teteven - Yamna - Monestir Etropole - Etropole.74,2km +880m. Asfalt. Algun tram en molt males condicions (al voltant de Yamna)
- 30/07. Etropole - Koprivshtitsa. 58'62 km. +1335m. Km 10 - 20 asfalt pessim.
- 31/07. Koprivshtitsa - Troyan. 86.25km. +1341m
- 01/08. Troyan - Monestir Troyan - Troyan (sense alforges) - Locech. 56,2 km (compta km)
- 02/08. Lovech - Veliko Tarnovo. 86,51km +764m
- 03/08. Descans
- 04/08. Mati. Veliko Tarnovo - Monestir de Kilifarevo - Triavna. 53.31km. +779m
- 04/08 Tarda. Triavna - Drianovo - Monestir Drianovo - Veliko Tarnovo. 54'73km. +567m
dimarts, d’agost 03, 2010
Creuant la Vella Muntanya
L'endema de l'arribada a Etropole tocava posar a prova les cames. Calia creuar els balcans, l'Stara Planina, la Muntanya Vella, per arribar a Koprivshtitsa. El dia seguent, l'hauria de creuar de nou per arribar a Troyan.
Nomes deixar Etropole comensa a pujar. Primer suaument, despres mes fort. Al cap d'uns 15 kilometres em trobo dalt del port, despres de fer els darrers 5km en un asfalt en estat deplorable. Descens rapid per l'altre banda i paradeta a picar algo al'ombra dels jardins de la torre del rellotge de Zlatitsa. En acabat, cap a Koprivshtitsa.
Hi arribo cap a les 16:00, mes tard del previst. Comptava amb el port de muntanya pero no amb la pujada posterior a Zlatitsa i en la pujada final (aquesta mes forta del previst) a Koprivshtitsa.
Massa tard pel planning previst. Koprivshtitsa es coneguda apart per de les seves cases en estil de la renaixensa nacional, per 6 cases museus que valen la pena ser visitades. No tenia previst visitar-les totes pero si almenys la meitat. M'haure de confirmar en visitar-ne nomes una ja que tanquen a les 17:30. Visito la de Luyben i Petko Karavelov. No es la mes espectacular, pero l'he localitzada de cami a l'hotelet que m'estic i aixi m'asseguro que aquesta la veig. En Luyben resulta ser un intelectual de l'epoca de la Renaixensa que visque a Russia, Romania i Serbia i exercir d'escriptor i periodista i es dedica a promoure la causa Bulgara a l'exterior. Son germa Pekto fou un emminent politic que va ocupar diversos carrecs en els primers governs de la Bulgaria independent. La casa es visita amb la decoracio tipica de l'epoca mes alguns textos, fotogragies i dades dels germans. Tambe s'hi troba una imprenta des de que Luyben des de Romania es dedica a escriure pamflets i propaganda revolucionaria i que mes endevant a Veliko Turnovo seria emprada per imprimir la primera constitucio bulgara.
Surto de la casa sense temps per visitar-ne cap altra aixi que em dedico a deixar-me perdre pels carrerons empedrats que composen el poble. El poble mante en tot moment l'arquitectura tradicional i tot ser un poblet de postaleta, alhora te vida propia: ara et creues amb uns gitanos amb carro, per alla et trobes algu tallant llenya, uns que fan petar la xerrada al parc central... Per sort, de moment, no s'ha convertit en un poble-museu, continua tenint vida.
El dia seguent, toca tornar a creuar l'Stara Planina, ara en direccio a Troyan, per visitar-ne el seu monestir. Desfaig els 12km que separan Koprivshtitsa de la carretera principal que du a Burgas, que haure de seguir fins a Karnare on comensa a enfilar el port. Despres de la cocacola de rigor per carregar piles enfilo amunt. Les primeres rampes son suaus pero de seguida s'endureixen, pero tampoc massa. Vaig guanyant alsada a l'hora que cremo quilometres. Quan duc uns tres quarts de port fet i comenso a anar curt d'aigua, veig una font a peu de carretera i una familia fent-hi un picnic al costat. No he tingut temps de treure la botella de la bici per omplir-la que ja estic invitat a menjar amb ells. El menu del dinar sera amanida i carn a la brassa regat amb rakia i pseudo fanta de poma. El Rangel i la Vanita deuen rondar la trentena i amb ells hi ha els pares del Rangel. Cap d'ells parla angles, be en Rangel quatre paraules basiques, pero a la que els hi dic que jo parlo po-ruskii chut-chut se m'envalen de mala manera. Costa recordar-els-hi de tant en tant que po-ruskii si, pero nomes chut-chut (una miqueta). El pare del Rangel m'explica que el seu salari nomes es de 250eu mensuals i en Rangel que ha estat Ranger a Irak, tambe ha estat a BCN. Fem petar la xerrada una bona estona entre insistents invitacions a que mengi mes. Pero jo no em vull omplir massa tenint encara un tros de port per endevant. Ens acomiadem despres d'intercanviar emails i continuo cap amunt. El port es fa tant suau que en alguns moments arribo a perdre alsada. Quina rabia !!! Sis quilometres mes tard, em trobo a dalt del cim. Sense com aquell qui diu parar, tiro cap avall. Tonto que soc !!! Un cop acabat el dia m'assabatare que dalt del port hi ha unes petites restes de la Via Trajana , massa tard per tornar enrera.
Arribo a Troyan despres d'un llarg descens en que avanso un camio i una excavadora. Em dedico el vespre a descansar.
L'endema, sense pes, enfilo cap al monestir de Troyan. M'hi planto que no son encara quarts d'onze del mati. Esta ple de cotxes. Sera sempre aixi? El que no hi caic es que es diumenge. Arribo que s'estan en plena Liturgia. Quedo completament hipnotitzat pels cants dels monjos i resto palplantat dins l'esglesia durant mes de mitja hora. Feia temps que no assistia a cap liturgia oriental i no m'enrecordava ja com de misteriora i hipnotica pot arribar a ser: L'altar nomes visible durant la cerimonia, quan la porta principal de l'iconstasi resta oberta. L'unic moment en que el mon terrenal partipa del celestial. Els cants, en slavonic antic? , i tot envoltat dels frescos pintats per Zahari Zograf, a qui es pot veure en un autoretrat en una de les parets laterals del monestir.
Llegeixo que el monestir de Troyan junt amb quatre mes te un status especial. L'status de ser un monestir staroupegial. Que vol dir aixo? Doncs segons la guia que duc, que el monestir en lloc de dependre del bisbe local depen directament de Constantinoble. Si ho cerco a internet, la wikipedia em diu quelcom similar pero exactament el mateix, que enlloc de dependre del bisbe local depen directament del patriarca. I jo em pregunto, si l'esglesia ortodoxa bulgara es autocefala, el patriarcat esta a Constantinoble? Crec que es un error de la guia pero tampoc ho tinc clar. A sobre, al monestir veig que algunes de les icones tenen inscripcions que en lloc d'estar en cirilic estan en grec... i aixo encara augmenta la meva confusio. Haure d'acabar-ho de consultar quan torni a casa, que viatjant manca el temps :-(
En acabar la Liturgia em dedico, ara ja sense tanta gent, a acabar de contemplar l'esglesia. Hi destaca una icona de la Verge amb tres mans, suposadament duta del Mt Athos el s XVII. Tambe contemplo l'iconostasis durant una estona i em torna al pensament algo que es reitera en varis dels monestirs que ja he visitat anteriorment: el treball de la fusta no m'impresiona tant com el que vaig veure en algun monestir de Macedonia fa tres anys. Acabo la visita al petit museu de l'estansa de Vasil Levski (amb amagatall i lloc per fugir de rigor) i torno cap a Troyan a visitar el museu d'oficis. Havent dinat, pedalo els 30km de tramit que hi ha fins a Lovech.
Una trucadeta des del pont de fusta cobert que hi ha al centre de la ciutat, i en cinc minuts la Gabi, d'Hospitality Club em ve a recollir. La segeixo, ella giant-me amb el cotxe i en cinc minuts mes som a casa seva. Alla em trobo amb l'Alexander, el seu marit, que esta acabant de vestir la Kalia, la filla de dos anys, que s'acaba de llevar. Els deixo batallant amb la cria mentre aprofito per dutxar-me i llegir correus atrasats. Continuem la tarda fent petar la xerrada a la cuina mentre prepara el sopar, mengem al voltant de quart de set i despres sortim tots quatre a fer un tomb per la ciutat. Em duen cap a la Hisaryia (la fortalessa) i l'Alexander, que es un apassionat de la historia, m'explica tots els detalls dels diversos racons que veiem. Tambe em comenta que tot i que en lloc s'han trobat assentament ja des de l'epoca Tracia, per ells el mes important es que el 1187 despres de tres mesos d'infroctuos setge les tropes bizantines acabaren reconeixen la independencia de la regio signant l'Emperador bizanti Isaac II el tractat de Lovech que conduiria al segon regne bulgar.
Tornem a casa i m'enxufo a internet mentre ells banyen i posen a dormir a la Kalia. Acabem el vespre fent petar la xerrada. Els dos son de Lovech i van viure 5 anys a Sofia on van esturdiar, pero a l'hora de pujar la familia van optar per tornar a Lovech per tal de que la nana pogues creixer en un entorn que ells consideren mes huma i on tothom coneix tohom. Diuen que empadronats a Lovech hi ha uns 40000 habitats pero que creuen que no sobrepasen els 25000 els que hi vieun regularment. L'Alexander treballa en conexions de fibra optica per internet i la Gabi te una petiat agencia de disseny. M'explica que aqui no pot guanyar tants diners com a Sofia per ser una ciutat petita pero aixo no treu que tinguin un Seat Toledo i un monovolum. La cosa no els hi va del tot malament. Sorpren que sent emprenedors com son despres l'Alexander em comenti que no li agrada com tracta els anys del comunisme actualment l'escola. En parlen del tot malament pero aleshores tothom era igual i tothom podia permetre's anar a la platja, em diu.
Matem el vespre xerrant i l'endema quan m'also l'Alex i la Kalia ja no hi son. El primer treballant i la segona a la guarderia. La Gabi em prepara un esmorzar delicios i despres ens acomiadem. Jo enfilo cap a Veliko Turnovo i ella cap a la feina.
Unes quantes hores mes tard arribo a l'antiga capital Bulgara. Que tal sera?
Nomes deixar Etropole comensa a pujar. Primer suaument, despres mes fort. Al cap d'uns 15 kilometres em trobo dalt del port, despres de fer els darrers 5km en un asfalt en estat deplorable. Descens rapid per l'altre banda i paradeta a picar algo al'ombra dels jardins de la torre del rellotge de Zlatitsa. En acabat, cap a Koprivshtitsa.
Hi arribo cap a les 16:00, mes tard del previst. Comptava amb el port de muntanya pero no amb la pujada posterior a Zlatitsa i en la pujada final (aquesta mes forta del previst) a Koprivshtitsa.
Massa tard pel planning previst. Koprivshtitsa es coneguda apart per de les seves cases en estil de la renaixensa nacional, per 6 cases museus que valen la pena ser visitades. No tenia previst visitar-les totes pero si almenys la meitat. M'haure de confirmar en visitar-ne nomes una ja que tanquen a les 17:30. Visito la de Luyben i Petko Karavelov. No es la mes espectacular, pero l'he localitzada de cami a l'hotelet que m'estic i aixi m'asseguro que aquesta la veig. En Luyben resulta ser un intelectual de l'epoca de la Renaixensa que visque a Russia, Romania i Serbia i exercir d'escriptor i periodista i es dedica a promoure la causa Bulgara a l'exterior. Son germa Pekto fou un emminent politic que va ocupar diversos carrecs en els primers governs de la Bulgaria independent. La casa es visita amb la decoracio tipica de l'epoca mes alguns textos, fotogragies i dades dels germans. Tambe s'hi troba una imprenta des de que Luyben des de Romania es dedica a escriure pamflets i propaganda revolucionaria i que mes endevant a Veliko Turnovo seria emprada per imprimir la primera constitucio bulgara.
Surto de la casa sense temps per visitar-ne cap altra aixi que em dedico a deixar-me perdre pels carrerons empedrats que composen el poble. El poble mante en tot moment l'arquitectura tradicional i tot ser un poblet de postaleta, alhora te vida propia: ara et creues amb uns gitanos amb carro, per alla et trobes algu tallant llenya, uns que fan petar la xerrada al parc central... Per sort, de moment, no s'ha convertit en un poble-museu, continua tenint vida.
El dia seguent, toca tornar a creuar l'Stara Planina, ara en direccio a Troyan, per visitar-ne el seu monestir. Desfaig els 12km que separan Koprivshtitsa de la carretera principal que du a Burgas, que haure de seguir fins a Karnare on comensa a enfilar el port. Despres de la cocacola de rigor per carregar piles enfilo amunt. Les primeres rampes son suaus pero de seguida s'endureixen, pero tampoc massa. Vaig guanyant alsada a l'hora que cremo quilometres. Quan duc uns tres quarts de port fet i comenso a anar curt d'aigua, veig una font a peu de carretera i una familia fent-hi un picnic al costat. No he tingut temps de treure la botella de la bici per omplir-la que ja estic invitat a menjar amb ells. El menu del dinar sera amanida i carn a la brassa regat amb rakia i pseudo fanta de poma. El Rangel i la Vanita deuen rondar la trentena i amb ells hi ha els pares del Rangel. Cap d'ells parla angles, be en Rangel quatre paraules basiques, pero a la que els hi dic que jo parlo po-ruskii chut-chut se m'envalen de mala manera. Costa recordar-els-hi de tant en tant que po-ruskii si, pero nomes chut-chut (una miqueta). El pare del Rangel m'explica que el seu salari nomes es de 250eu mensuals i en Rangel que ha estat Ranger a Irak, tambe ha estat a BCN. Fem petar la xerrada una bona estona entre insistents invitacions a que mengi mes. Pero jo no em vull omplir massa tenint encara un tros de port per endevant. Ens acomiadem despres d'intercanviar emails i continuo cap amunt. El port es fa tant suau que en alguns moments arribo a perdre alsada. Quina rabia !!! Sis quilometres mes tard, em trobo a dalt del cim. Sense com aquell qui diu parar, tiro cap avall. Tonto que soc !!! Un cop acabat el dia m'assabatare que dalt del port hi ha unes petites restes de la Via Trajana , massa tard per tornar enrera.
Arribo a Troyan despres d'un llarg descens en que avanso un camio i una excavadora. Em dedico el vespre a descansar.
L'endema, sense pes, enfilo cap al monestir de Troyan. M'hi planto que no son encara quarts d'onze del mati. Esta ple de cotxes. Sera sempre aixi? El que no hi caic es que es diumenge. Arribo que s'estan en plena Liturgia. Quedo completament hipnotitzat pels cants dels monjos i resto palplantat dins l'esglesia durant mes de mitja hora. Feia temps que no assistia a cap liturgia oriental i no m'enrecordava ja com de misteriora i hipnotica pot arribar a ser: L'altar nomes visible durant la cerimonia, quan la porta principal de l'iconstasi resta oberta. L'unic moment en que el mon terrenal partipa del celestial. Els cants, en slavonic antic? , i tot envoltat dels frescos pintats per Zahari Zograf, a qui es pot veure en un autoretrat en una de les parets laterals del monestir.
Llegeixo que el monestir de Troyan junt amb quatre mes te un status especial. L'status de ser un monestir staroupegial. Que vol dir aixo? Doncs segons la guia que duc, que el monestir en lloc de dependre del bisbe local depen directament de Constantinoble. Si ho cerco a internet, la wikipedia em diu quelcom similar pero exactament el mateix, que enlloc de dependre del bisbe local depen directament del patriarca. I jo em pregunto, si l'esglesia ortodoxa bulgara es autocefala, el patriarcat esta a Constantinoble? Crec que es un error de la guia pero tampoc ho tinc clar. A sobre, al monestir veig que algunes de les icones tenen inscripcions que en lloc d'estar en cirilic estan en grec... i aixo encara augmenta la meva confusio. Haure d'acabar-ho de consultar quan torni a casa, que viatjant manca el temps :-(
En acabar la Liturgia em dedico, ara ja sense tanta gent, a acabar de contemplar l'esglesia. Hi destaca una icona de la Verge amb tres mans, suposadament duta del Mt Athos el s XVII. Tambe contemplo l'iconostasis durant una estona i em torna al pensament algo que es reitera en varis dels monestirs que ja he visitat anteriorment: el treball de la fusta no m'impresiona tant com el que vaig veure en algun monestir de Macedonia fa tres anys. Acabo la visita al petit museu de l'estansa de Vasil Levski (amb amagatall i lloc per fugir de rigor) i torno cap a Troyan a visitar el museu d'oficis. Havent dinat, pedalo els 30km de tramit que hi ha fins a Lovech.
Una trucadeta des del pont de fusta cobert que hi ha al centre de la ciutat, i en cinc minuts la Gabi, d'Hospitality Club em ve a recollir. La segeixo, ella giant-me amb el cotxe i en cinc minuts mes som a casa seva. Alla em trobo amb l'Alexander, el seu marit, que esta acabant de vestir la Kalia, la filla de dos anys, que s'acaba de llevar. Els deixo batallant amb la cria mentre aprofito per dutxar-me i llegir correus atrasats. Continuem la tarda fent petar la xerrada a la cuina mentre prepara el sopar, mengem al voltant de quart de set i despres sortim tots quatre a fer un tomb per la ciutat. Em duen cap a la Hisaryia (la fortalessa) i l'Alexander, que es un apassionat de la historia, m'explica tots els detalls dels diversos racons que veiem. Tambe em comenta que tot i que en lloc s'han trobat assentament ja des de l'epoca Tracia, per ells el mes important es que el 1187 despres de tres mesos d'infroctuos setge les tropes bizantines acabaren reconeixen la independencia de la regio signant l'Emperador bizanti Isaac II el tractat de Lovech que conduiria al segon regne bulgar.
Tornem a casa i m'enxufo a internet mentre ells banyen i posen a dormir a la Kalia. Acabem el vespre fent petar la xerrada. Els dos son de Lovech i van viure 5 anys a Sofia on van esturdiar, pero a l'hora de pujar la familia van optar per tornar a Lovech per tal de que la nana pogues creixer en un entorn que ells consideren mes huma i on tothom coneix tohom. Diuen que empadronats a Lovech hi ha uns 40000 habitats pero que creuen que no sobrepasen els 25000 els que hi vieun regularment. L'Alexander treballa en conexions de fibra optica per internet i la Gabi te una petiat agencia de disseny. M'explica que aqui no pot guanyar tants diners com a Sofia per ser una ciutat petita pero aixo no treu que tinguin un Seat Toledo i un monovolum. La cosa no els hi va del tot malament. Sorpren que sent emprenedors com son despres l'Alexander em comenti que no li agrada com tracta els anys del comunisme actualment l'escola. En parlen del tot malament pero aleshores tothom era igual i tothom podia permetre's anar a la platja, em diu.
Matem el vespre xerrant i l'endema quan m'also l'Alex i la Kalia ja no hi son. El primer treballant i la segona a la guarderia. La Gabi em prepara un esmorzar delicios i despres ens acomiadem. Jo enfilo cap a Veliko Turnovo i ella cap a la feina.
Unes quantes hores mes tard arribo a l'antiga capital Bulgara. Que tal sera?
dilluns, d’agost 02, 2010
On the road again
El dia 27 tocava comensar a pedalar. No vaig poder sortir d'hora. M'havia deixat el xubasquero a casa i n'havia de comprar un. Per sort, sota casa l'Eli hi havia una botiga de bicis i tot i que no obrien fins les 10:00 el dia abans haviem acordat que em durien el paravents a les 9:30 perque pogues sortir abans.
Aixi que amb la bici muntada, i paravents nou, despres d'acomiadar-me de l'Eli surto en bici cap al centre de Sofia per creuar-la i ja des de l'altra banda enfilar direccio al monestir de Cheperish, destinacio de la meva primera etapa. No trigo en deixar Sofia enrere i el contrast en pocs quilometres es burtal. No duc ni 15km fora de Sofia que em creuo amb el primer carro i poc despres, dins d'un poblet, un pastor guiant tres vaques que es protegeix del sol amb un barrret fet de paper de diari. Encaro el congost del riu Ishkar, que em desepciona forsa, i abans de les 18:00 soc al monestir. Hi arribo que nomes hi ha una familia visitant-lo i no hi veig vida monastica tot i que en teoria hi ha monjos. A no ser que sigui monjo l'home que vestit sense habits em confirma que em puc quedar a dormir i em prepara uns Kebapche , amanida de tomaquet i una bomba a base de yogurt i formatge tipus feta de postres.
Em dutxo, sopo, i tinc tot el monestir per mi solet. Visito les estances on es va estar l'escriptor nacional bulgar Ivan Vasov , descobreixo l'osari que hi ha, crec que amb restes de sublevats contra els turcs, i despres visito l'esglesia del monestir, on l'encarregat m'ajuda a reconeixer alguns sants que desconec. Tot per mi solet. Molt d'horeta, em retiro a dormir.
L'endema l'objectiu sera arribar a Teteven despres de visitar el monestir de Glozhene. Es preveu etapa llarga, el que no m'imaginava que tant dura. Acabo amb uns 1500m de desnivell positiu acumulat i sense arribar a Teteven. Em planto a Malik Izbor (petita font, o algo aixi) el poble que hi ha als peus del monestir de Glozhene a la tornada d'haver-lo visitat. La ruta es prou agradable. Procuro evitar les carreteres principals i aixo em permet pedalar relaxat parant alla on vull. Prats i boscos se'mcreuen pel cami i fins i tot un tram de pista no asfaltada entre les poblacions de Dabravata i Dobrevchi. Pero el que em mata es la pujada final al monestir !!!! Els mapes paper enganyen al mostrar-lo enganxat a la carretera que du a Teteven. I a dir veritat, propetet de la carretera s'hi troba... Pero ben encimbellat dalt d'una muntanya. La pujada es fa per enmig d'un bosc i no tens cap vista del monestir fins que no hi ets a menys d'un quilometre. Per quan se't mostra... Impresionant, palpantat alla dalt amb uns espadats impressionants al voltant. Pujant, m'havia arribat a plantejar donar mitja volta cansat com estava, pero veig que val la pena l'esfors. En pocs minuts mes hi soc.
En comperacio amb el de Cherepish es mes petit, o millor dit molt mes recluit en ell mateix, l'esglesia petitona, i l'encarregada que volta per alla, la mar de simpatica, invitant-me a que faci fotos a tot el santoral present en els frescos de l'esglesia. Em limito a fotografiar als omnipresents Sant Ciril i Sant Metodi, que em sembla que me'ls trobare a tots el monestirs que visiti. I sempre igual. Mostrant l'alfabet cirilic. Sant Ciril i Sant Metodi van evangelitzar els pobles eslaus i son els precursors de l'alfabet cirilic actual amb l'afabet anomenat glagolitic. La forma en que mes o menys ha arribat l'afabet cirilic fins l'actualitat, pero, es la que li van donar les escoles fundades pels seus discipuls Sant Naum i Sant Climent ala que vaig visitar fa tres anys quan vaig voltar per Macedonia.
Mentre dubto si quedar-me a dormir a dalt o baixar em creuo amb un monjo jove de barba espesa. Si li trec l'habit, i el vesteixo de hippie i l'envio cap a l'India no desentonaria gens. Ens saludem, i baixo a buscar la bici per tirar cap avall. Em quedo en un Bed and Breakfast (Casha za Gosti, en bulgar) dut per una parella anglo-bulgara.
L'endema baixo a Teteven per poder-me conectar a Internet, i d'alla cap a la seguent parada, Etropole. Altre cop carreteretes secundaries entre boscos i riuets plens de gent que hi pesca. Em passo de llarg el monestir. Com pot ser? No ho se... Reculo i descobreixo el motiu. L'indicacio cap al monestir d'Etropole nomes esta posada en direccio venint del poble d'Etropole, pero venint de l'altre banda, per on he vingut jo, no hi es !!!!! Es forsa logic, a qui cony se li pot ocorrer venir a visitar-lo des d'aquella banda? A mi. Pateixo la pujada de rigor al monestir i hi arribo abans del previst. Nomes 2 km i escaig de pujada.A dalt una familia, i el crio petit que es llansa directament cap a mi. Kasca? li deixo el casc i en aquell moment es el xaval mes felis de tot Bulgaria. Despres del casc, els guants... pero quan el monto a la bici, aleshores se m'acolloneix i em demana que el baixi :-)
Una colla de nanos que estan de colonies al monestir m'inviten amb la seva monitora a anar a visitar un salt d'aigua proper i m'hi afegeixo. Alguns dels marrecs, amb nomes 12 anys, tenen un angles mes fluit que jo. Mentre baixem al salt d'aigua em someten a un interrogatori de primer grau: Si estic casat, si tinc novia, de que treballo... Tornem al monestir i m'ensenyen l'estansa que utilitzava l'heroi nacional, Vasil Levski quan s'estava al monestir. Intenten convence'm de que em quedi a dormir al monestir pero ja he tringut prou de criaturada. Ens fem una foto tots junts i ens intercanviem emails per enviar-nos les fotos mentre la monitora s'impacienta perque el sopar es a taula. Ens acomiadem i baixo cap a Etropole town per quedar-me a dormir alla. Dema sera un dia llarg. Tocara creuar l'Stara Planina,Pero aixo sera un altre post. Per avui ja teniu prou chicha per llegir, i a mes, es tard i vol ploure.
Aixi que amb la bici muntada, i paravents nou, despres d'acomiadar-me de l'Eli surto en bici cap al centre de Sofia per creuar-la i ja des de l'altra banda enfilar direccio al monestir de Cheperish, destinacio de la meva primera etapa. No trigo en deixar Sofia enrere i el contrast en pocs quilometres es burtal. No duc ni 15km fora de Sofia que em creuo amb el primer carro i poc despres, dins d'un poblet, un pastor guiant tres vaques que es protegeix del sol amb un barrret fet de paper de diari. Encaro el congost del riu Ishkar, que em desepciona forsa, i abans de les 18:00 soc al monestir. Hi arribo que nomes hi ha una familia visitant-lo i no hi veig vida monastica tot i que en teoria hi ha monjos. A no ser que sigui monjo l'home que vestit sense habits em confirma que em puc quedar a dormir i em prepara uns Kebapche , amanida de tomaquet i una bomba a base de yogurt i formatge tipus feta de postres.
Em dutxo, sopo, i tinc tot el monestir per mi solet. Visito les estances on es va estar l'escriptor nacional bulgar Ivan Vasov , descobreixo l'osari que hi ha, crec que amb restes de sublevats contra els turcs, i despres visito l'esglesia del monestir, on l'encarregat m'ajuda a reconeixer alguns sants que desconec. Tot per mi solet. Molt d'horeta, em retiro a dormir.
L'endema l'objectiu sera arribar a Teteven despres de visitar el monestir de Glozhene. Es preveu etapa llarga, el que no m'imaginava que tant dura. Acabo amb uns 1500m de desnivell positiu acumulat i sense arribar a Teteven. Em planto a Malik Izbor (petita font, o algo aixi) el poble que hi ha als peus del monestir de Glozhene a la tornada d'haver-lo visitat. La ruta es prou agradable. Procuro evitar les carreteres principals i aixo em permet pedalar relaxat parant alla on vull. Prats i boscos se'mcreuen pel cami i fins i tot un tram de pista no asfaltada entre les poblacions de Dabravata i Dobrevchi. Pero el que em mata es la pujada final al monestir !!!! Els mapes paper enganyen al mostrar-lo enganxat a la carretera que du a Teteven. I a dir veritat, propetet de la carretera s'hi troba... Pero ben encimbellat dalt d'una muntanya. La pujada es fa per enmig d'un bosc i no tens cap vista del monestir fins que no hi ets a menys d'un quilometre. Per quan se't mostra... Impresionant, palpantat alla dalt amb uns espadats impressionants al voltant. Pujant, m'havia arribat a plantejar donar mitja volta cansat com estava, pero veig que val la pena l'esfors. En pocs minuts mes hi soc.
En comperacio amb el de Cherepish es mes petit, o millor dit molt mes recluit en ell mateix, l'esglesia petitona, i l'encarregada que volta per alla, la mar de simpatica, invitant-me a que faci fotos a tot el santoral present en els frescos de l'esglesia. Em limito a fotografiar als omnipresents Sant Ciril i Sant Metodi, que em sembla que me'ls trobare a tots el monestirs que visiti. I sempre igual. Mostrant l'alfabet cirilic. Sant Ciril i Sant Metodi van evangelitzar els pobles eslaus i son els precursors de l'alfabet cirilic actual amb l'afabet anomenat glagolitic. La forma en que mes o menys ha arribat l'afabet cirilic fins l'actualitat, pero, es la que li van donar les escoles fundades pels seus discipuls Sant Naum i Sant Climent ala que vaig visitar fa tres anys quan vaig voltar per Macedonia.
Mentre dubto si quedar-me a dormir a dalt o baixar em creuo amb un monjo jove de barba espesa. Si li trec l'habit, i el vesteixo de hippie i l'envio cap a l'India no desentonaria gens. Ens saludem, i baixo a buscar la bici per tirar cap avall. Em quedo en un Bed and Breakfast (Casha za Gosti, en bulgar) dut per una parella anglo-bulgara.
L'endema baixo a Teteven per poder-me conectar a Internet, i d'alla cap a la seguent parada, Etropole. Altre cop carreteretes secundaries entre boscos i riuets plens de gent que hi pesca. Em passo de llarg el monestir. Com pot ser? No ho se... Reculo i descobreixo el motiu. L'indicacio cap al monestir d'Etropole nomes esta posada en direccio venint del poble d'Etropole, pero venint de l'altre banda, per on he vingut jo, no hi es !!!!! Es forsa logic, a qui cony se li pot ocorrer venir a visitar-lo des d'aquella banda? A mi. Pateixo la pujada de rigor al monestir i hi arribo abans del previst. Nomes 2 km i escaig de pujada.A dalt una familia, i el crio petit que es llansa directament cap a mi. Kasca? li deixo el casc i en aquell moment es el xaval mes felis de tot Bulgaria. Despres del casc, els guants... pero quan el monto a la bici, aleshores se m'acolloneix i em demana que el baixi :-)
Una colla de nanos que estan de colonies al monestir m'inviten amb la seva monitora a anar a visitar un salt d'aigua proper i m'hi afegeixo. Alguns dels marrecs, amb nomes 12 anys, tenen un angles mes fluit que jo. Mentre baixem al salt d'aigua em someten a un interrogatori de primer grau: Si estic casat, si tinc novia, de que treballo... Tornem al monestir i m'ensenyen l'estansa que utilitzava l'heroi nacional, Vasil Levski quan s'estava al monestir. Intenten convence'm de que em quedi a dormir al monestir pero ja he tringut prou de criaturada. Ens fem una foto tots junts i ens intercanviem emails per enviar-nos les fotos mentre la monitora s'impacienta perque el sopar es a taula. Ens acomiadem i baixo cap a Etropole town per quedar-me a dormir alla. Dema sera un dia llarg. Tocara creuar l'Stara Planina,Pero aixo sera un altre post. Per avui ja teniu prou chicha per llegir, i a mes, es tard i vol ploure.
diumenge, d’agost 01, 2010
La Sofia de l'Elisaveta
La meva primera estada a Sofia es pot dividir en dues parts clarament diferenciades. Les estones guiri - turista, i les estones pasades amb l'Eli, la couchsurfer que em va acollir a casa seva. Ja n'he parlat en altres post de viatges anteriors, pero per qui es caigui de nou per aqui, us explicare que Couchsurfing es una xarxa social que permet a viatgers contactar amb altres viatgers i estar-se a casa seva. Vaig contactar amb l'Eli i es va avenir a allotjar-me a casa seva.
Vaig arribar a casa l'Eli venint directe de l'aeroport i ja m'esperava. Vam deixar la bici en un local de la seva propietat als baixos del bloc de pisos on viu i vam pujar cap a casa.
Periodista i relacions publiques de professio, resulta ser una apasionada de la musica i la cultura en general. Actualment treballa duent la part de publicitat, marketing i relacions publiques d'un nou local de jazz que s'ha obert fa poc a Sofia i al local on he deixat la bici i volia obrir una sala multidisciplinar per fer-hi exposicions, concerts i en definitiva ser un lloc de trobada pels amics de les arts, malauradament no te diners per arrencar ara el projecte pero ha trobat un artista que vol obrir-hi una galeria on exposar la seva obra. No deixa de ser una bona solucio.
Pujem al pis i de seguida ens posem a parlar de musica. M'ensenya varies gravacions als youtube d'un projecte que estan duent a terme al club de jazz actulament: Unir musics de tracicio jazzistica amb musics gitanos. Malauradament, pero, els dies que hi soc no hi ha cap concert. Aqui en teniu un video pero de la vidilla del club:
Mentre veiem aquest i alguns altres videos aprofito per fer-li algunes preguntes sobre la la composicio etnica de Bulgaria. I em comenta, tal i com suposava, que la condicio de vida dels gitanos, en comparacio amb la dels bulgars es mes baixa, viuen en barris separats i mancats d'infrastructures i tenen un creixement demografic mes fort que la resta de la poblacio. Per una banda li fa por el creixement demografic que tenen pero d'altra banda tambe em remarca que no tots els gitanos son pobres i amb baixa formacio i que tambe n'hi ha que tenen una economia mes benestant.
Tambe m'explica que un dels seus amics es turc. Per sortir-ne de dubtes li pregunto si turc o pomak (bulgars musulmans) i em remarca que no, que bulgar d'etnia turca i m'explica que ell va tornar de Turquia on els seus pares van emigrar despres del discurs d'en Zhivkov l'any 1989 i que dolguts, han decidit no tornar a posar els peus en terra bulgara.
Durant els 80 del segle passat, el regim comunista va iniciar un proces d'assimilacio cultural de la minoria turca de Bulgaria. Se'ls va obligar a adoptar noms bulgars, es va prohibir parlar turc en public i es van tancar els diaris i emisores de radio en turc. Al maig de 1989 es subleven els turcs de varies regions de Bulgaria i en resposta, Zhivkov dona un discurs on diu que si els turc bulgars prefereixen viure a la capitalista Turquia que a la socialista Bulgaria, son lliures d'anar-se'n. Quan a l'agost les autoritats turques decideixen tancar les fronteres sobrepasades per l'allau d'emigrants, 344.000 persones havien creuat la frontera. Entre ells , la familia de l'amic de l'Eli.
Deixant la musica de banda, una altre de les batalles de l'Elisaveta es el seu veinat. No va parar fins lograr qeu l'ajuntament instales containers per la recollida selectiva de brossa i ara esta enfrescada en que reparin l'asfalt i l'estat del carrer, que esta forsa malmes.
Aquestes son les batalletes que m'explica durant el primer dia de viatge.
L'endema ens trobem a casa al vespre. Ella ha estat treballant tot el dia i jo visitant la ciutat. Me la trobo preocupada, una pujada de tensio a fos el transformador del seu portatil (per aixo no em vaig conectar a internet a Sofia), pero de seguida se li pasa la depre.
Mentre sopem en un restaurant indi i parlem d'Armenia (hi ha una forta comunitat armenia a Bulgaria i varis amics seus son armenis) reb un missatge al mobil que la torna mig boja. Un music d'un conegut grup espanyol esta en un projecte de fer workshops musicals arreu del mon i n'ha escollit un a Bulgaria. Des del consulat espanyol han contactat amb el seu club de jazz i es dura terme alla amb musics locals i el music promotor de l'event. No s'ho acaba de creure tenint en compte que el local no fa ni mig any que esta en marxa.
Acabant de sopar tornem a casa, fem petar una mica mes la xerrada i em preparo per anar a dormir i comensar a pedalar el dia seguent mentre ella apura la bateria que li queda al portatil.
L'endema, poc temps per res mes que no siguin acomiadaments. Ens veiem a Barcelona. Te previst baixar-hi a la tardor a visitar un amic armeni.
Sofia? Us en parlare al final del viatge. Quan en tingui una visio complerta.
Vaig arribar a casa l'Eli venint directe de l'aeroport i ja m'esperava. Vam deixar la bici en un local de la seva propietat als baixos del bloc de pisos on viu i vam pujar cap a casa.
Periodista i relacions publiques de professio, resulta ser una apasionada de la musica i la cultura en general. Actualment treballa duent la part de publicitat, marketing i relacions publiques d'un nou local de jazz que s'ha obert fa poc a Sofia i al local on he deixat la bici i volia obrir una sala multidisciplinar per fer-hi exposicions, concerts i en definitiva ser un lloc de trobada pels amics de les arts, malauradament no te diners per arrencar ara el projecte pero ha trobat un artista que vol obrir-hi una galeria on exposar la seva obra. No deixa de ser una bona solucio.
Pujem al pis i de seguida ens posem a parlar de musica. M'ensenya varies gravacions als youtube d'un projecte que estan duent a terme al club de jazz actulament: Unir musics de tracicio jazzistica amb musics gitanos. Malauradament, pero, els dies que hi soc no hi ha cap concert. Aqui en teniu un video pero de la vidilla del club:
Mentre veiem aquest i alguns altres videos aprofito per fer-li algunes preguntes sobre la la composicio etnica de Bulgaria. I em comenta, tal i com suposava, que la condicio de vida dels gitanos, en comparacio amb la dels bulgars es mes baixa, viuen en barris separats i mancats d'infrastructures i tenen un creixement demografic mes fort que la resta de la poblacio. Per una banda li fa por el creixement demografic que tenen pero d'altra banda tambe em remarca que no tots els gitanos son pobres i amb baixa formacio i que tambe n'hi ha que tenen una economia mes benestant.
Tambe m'explica que un dels seus amics es turc. Per sortir-ne de dubtes li pregunto si turc o pomak (bulgars musulmans) i em remarca que no, que bulgar d'etnia turca i m'explica que ell va tornar de Turquia on els seus pares van emigrar despres del discurs d'en Zhivkov l'any 1989 i que dolguts, han decidit no tornar a posar els peus en terra bulgara.
Durant els 80 del segle passat, el regim comunista va iniciar un proces d'assimilacio cultural de la minoria turca de Bulgaria. Se'ls va obligar a adoptar noms bulgars, es va prohibir parlar turc en public i es van tancar els diaris i emisores de radio en turc. Al maig de 1989 es subleven els turcs de varies regions de Bulgaria i en resposta, Zhivkov dona un discurs on diu que si els turc bulgars prefereixen viure a la capitalista Turquia que a la socialista Bulgaria, son lliures d'anar-se'n. Quan a l'agost les autoritats turques decideixen tancar les fronteres sobrepasades per l'allau d'emigrants, 344.000 persones havien creuat la frontera. Entre ells , la familia de l'amic de l'Eli.
Deixant la musica de banda, una altre de les batalles de l'Elisaveta es el seu veinat. No va parar fins lograr qeu l'ajuntament instales containers per la recollida selectiva de brossa i ara esta enfrescada en que reparin l'asfalt i l'estat del carrer, que esta forsa malmes.
Aquestes son les batalletes que m'explica durant el primer dia de viatge.
L'endema ens trobem a casa al vespre. Ella ha estat treballant tot el dia i jo visitant la ciutat. Me la trobo preocupada, una pujada de tensio a fos el transformador del seu portatil (per aixo no em vaig conectar a internet a Sofia), pero de seguida se li pasa la depre.
Mentre sopem en un restaurant indi i parlem d'Armenia (hi ha una forta comunitat armenia a Bulgaria i varis amics seus son armenis) reb un missatge al mobil que la torna mig boja. Un music d'un conegut grup espanyol esta en un projecte de fer workshops musicals arreu del mon i n'ha escollit un a Bulgaria. Des del consulat espanyol han contactat amb el seu club de jazz i es dura terme alla amb musics locals i el music promotor de l'event. No s'ho acaba de creure tenint en compte que el local no fa ni mig any que esta en marxa.
Acabant de sopar tornem a casa, fem petar una mica mes la xerrada i em preparo per anar a dormir i comensar a pedalar el dia seguent mentre ella apura la bateria que li queda al portatil.
L'endema, poc temps per res mes que no siguin acomiadaments. Ens veiem a Barcelona. Te previst baixar-hi a la tardor a visitar un amic armeni.
Sofia? Us en parlare al final del viatge. Quan en tingui una visio complerta.
diumenge, de juliol 25, 2010
Ruta Búlgara
Hola a tot/es,
És l'hora de tornar a despertar aquest blog dormilega. Com alguns sabeu, demà surto cap a Bulgària. Tres anys ja era massa temps sense trepitjar els balcans, i hi torno per descobrir-ne una part que encara m'és desconeguda.
Me'n vaig a Bulgària, i la bici m'acompanyarà com gairebé sempre. M'hauria agradat tenir temps per fer una introducció com el viatge es mereix parlant una mica amb detall del que m'agradaria veure: Restes Tràcies, principals punts dels dos primers regnes Búlgars, ciutats del ressorgiment nacional... També les gents: bulgars, pomaks, etc... Però són dos quarts de tres de la matinada i a les 8:00 del matí he de tornar a estar en dansa per anar cap a l'aeroport.
Axí doncs, el millor és deixar-ho aquí. Us passo el full de ruta previst, amb les diverses observacions que la Velina, una amiga búlgara de Couchsurfing resident a BCN, em va fer. Així tindreu un tastet de per on em mouré. Ara només caldrà que m'aneu seguint la pista. Com sempre feu.
Aquí va el planning:
Dia 25 Jul: BCN – Sofia
Aleksander Nevski Cathedral – a must shot
The Russian church in the city centre
Plaza “Slaveykov” – es el Mercado de libros, al fin hay un banco con dos hombres sentados (como momunmento) son el padre e hijo Slaveikovi – escritores y poetas de los clásicos búlgaros.
La Universidad de Sofia, en la entrada de frente hay estatuas do dos hermanos que financiaron la construcción de la Universidad, Evlogi i Hristo Georgievi, también hay calles en su nombre.
El Teatro Nacional en el centro…enfrente hay muchas mesas al aire libre donde de ordinario se juntan aficionados de ajedrez o naipes y juegan, y discuten la política, muy divertido también hay un fontan con estatua de una bailarina, es popular como “los muslos mas bellos en Sofia”
Rezidencia Boyana – allí esta el museo histórico nacional
Boyana church – del tiempo del “renacimiento bulgaro”, recientmente restaurada, entrada es 5 euro, no he entrado que vergüenza, pero es un monumento popular
Vitosha, la montaña, el ¨Dragalevski manastir¨
Comida: Hay un restaurante en Dragalevsti, al fondo de la telesilla – Vodenitsata – de estilo búlgaro folklórico, por si te aburres en Sofia es mas caro del promedio, pero puede ser interesante, con interior del tiempo antiguo, seguro hay noches con música viva y bailes bylgaros..
http://www.vodenitzata.com/contact.html
Dia 26 Jul: Sofia
Dia 27 Jul : Sofia – Milanovo – Cherepishki Manastir:
Dia 28 Jul: Cherepiski – Teteven (Cherepiski – Mezdra – Lik –Roman – Jablanitsa – Gloezene – Teteven) : 90 – 100 km aprox.
Dia 29 Jul: Teteven – Etropole – Zlatista : 70 km aprox
Dia 30 Jul : Zlatista – Koprivshtitsa: 80 km
Dia 31 Jul: Koprivshtitsa – Troyan (poble): 100 aprox
Dia 1 Ago: Troyan – Monestir – Troyan – Lovech: 60km aprox
Dia 2 Ago: Lovech – Veliko Tarnovo: 80km
Dia 3 Ago: Veliko Tarnovo
Dia 4 Ago: Veliko Tarnovo
*Fue la capital del Segundo reino búlgaro, por cierto Tsarevets (la colina) se tiene que ver. Por la noche si hay turistas q han pagado, (o fiesta nacional) hacen un show llamado ¨Sonido y Luz¨ - hay sillas en fondo de la colina de donde observas el ¨Tsarevets¨ con un magnifico show de luces multicolores y sonidos que representan los tiempos de lucha contra los turcos en los últimos días antes de caer bajo su dominio. Creo q es impresionante de verdad! Pero no sé cuanto cuesta pedirlo..y recientemente los del ayuntamiento se han hecho muy ¨listos¨poniendo solo la luz para el publico general y dando auriculares para el sonido solo a los q han pagado antes no era así…
*Arbanassi: es un pueblecito cerca de Veliko Tarnovo y también se considera como un ¨resorte de arquitectura¨ porque tiene casas típicas. Es interesante, puedes dar una vuelta, pero es caríssimo para comer y incluso no tienen supermercados allí para obligar a los pobres con hambre de entrar en los ¨¨Krychma¨ o ¨mejanᨠ- es como taberna para comer-beber :D
http://www.arbanassi.org/indexen.html
Dia 5 Ago: Veliko Tarnovo – Ivanovo: 90 – 95 km
Dia 6 Ago: Ivanovo – Isperih : 90 – 100km
Dia 7 Ago: Isperih – Razgrad – Shumen : 75 km
Dia 8 Ago: Shumen – Veliki preslav –Shumen – Madara – Pliska – Novi Pazar: 90km
Dia 9 Ago: Novi Pazar – Pobiti Kamani - Varna: 70 km aprox
*En Varna recomiendo Yo-Ho Hostel, lleno de gente interesante internacional, el verano pasado fui 2 veces allí, costaba 10 E alrededor por noche…está muy bien, gente simpática y está en el centro:
http://www.yohohostel.com/
Dia 10 Ago: Varna – Monestir Aladja – Varna: 40km
*me han dicho que desde el verano pasado hacen ¨light show¨ sobre las rocas de Aladja Monasterio, con cuentos sobre las leyendas. Si encuentro más información te la paso, porque yo he ido de día pero de noche tiene potencial de ser muy curioso
Tambien puedes ir a la delta del rio “Kamchia” y hacer una vuelta en barco, es una zona con vegetación interesante, y agua tan venenosamente verde que me parecía que fuera en Amazonia (asi lo imagino que es )
Dia 11 Ago: Varna – Nesebar: 110 -120 aprox
Nesebar: la ciudad vieja es lo más interesante, lo demás son nuevos hoteles y eso…esos días no es buen sitio para ir al mar, muy lleno, poca playa
Dia 12 Ago: Nesembar – Burgas: 35 -40km.
Dia 13 Ago: Burgas –Yambol – Sliven: 90km
Yambol: cerca, a 10 km hay un pueblo Kabile que es parte de los 100 lugares turísticos nacionales, que es un resorte arheologico, de antes de cristo con ruinas del tribu de los Traki. Parece interesante, aunque nunca he ido. Puedes buscar un guía en el museo en la ciudad, o en Kabile habrá, si hay una expedición arheologica
Dia 14 Ago: Sliven – Kazanlak: 85 km
Kazanlyk es la ciudad de la rosa búlgara, famosa con sus campos de rosas, siempre se celebra el festival de la rosa, pero en mayo cuando florecen. Destilan ¨aceite de rosa¨ o como se dice: rose oil… Puedes comprarte cualquier cosa hechas de rosas, incluso rakia, Creo que hay que incorporar la fiesta de Sant Jordi en esta ciudad, trabajaré hacie este fin cuando regreso en Bulgaria! hay museo de la rosa, pero mas importante, allí esta La tumba de Tracias, que es una de las mas antiguas descubiertas…
El nombre antiguo de Kazanlyk es Sevtopolis. Es dueño del museo explica de verdad muy interesante toda la historia de la ciudad, del tesoro de oro muy famoso descubierto en 1992, y del proyecto de construir una ¨ciudad¨dentro del agua del dique (presa?) ¨Koprinka¨que es cerca. Es un proyecto holandés, para restaurar la ciudad antigua y llegar con barco hasta ella, pero por causa del crisis todavía no es aprobado, creo…
Shipka - es un monumento histórico de la guerra de liberación de 1878, en este monte fue la culminación de la lucha, y donde la guerra por fin tomo turno a la victoria. Hay mas de 750 escalones que llevan arriba, el verano pasado los conté otra vez pero la memoria juega conmigo :D
Tambien en el pueblo Shipka hay una iglesia rusa con cubos de oro muy interesante como monumento de arquitectura.
Ethnographic complex ¨Bulgarán¨ - es un restaurante al aire libre, donde hacen ¨cheverme¨ y cocinan de verdad muy bien, con decoración interesante, es cerca de la tumba de Kazanlyk, mas arriba, se pasa por un parque, puedes pasar a verlo.
Dia 15 Ago: Kazanlak – Stara Zagora: 35km
Dia 16 Ago: Stara Zagora – Plovdiv (S.Z – Jaz Hatalka – kazanka – Najdenovo – Bratja Daskalovi –Brezovo – Rakovski – Plovdiv): 80 – 100km
Dia 17 Ago: Plovdiv
Dia 18 Ago: Plovdiv – Monestir Bachkovski - Smolyan: 115km
OPCIÓ 1
Dia 19 Ago: Smolyan –Devin – Djavolski most - Batak: 90 km
Dia 20 Ago: Batak – Dospat – Sarnitsa: 70 -75 km
OPCIÓ 2
Dia 19 Ago: Smolyan – Devin – Tigrad: 75 – 80 km ??
Dia 20 Ago: Tigrad – Dospat – Sarnitsa: 75 – 80 km??
*Trigrad es muy bonito de naturaleza, el desfiladero de Trigrad es muy popular, así que yo escogería Opcio 2. Batak es una cuidadita pero con grande significado histórico, dónde en 1876 había una matanza masiva de los rebeldes locales que se escondieron en la iglesia de los turcos. Eso era durante la Rebelión de Abril que impulsó la guerra de liberación un año y medio más tarde. Cada búlgaro conoce Batak, hay un poema muy patriótica y popular acerca de este evento. Lo que se puede ver todavía es la iglesia con la tumba y con los cráneos de todos que fueron matados dentro. Tambien se pueden ver las huellas de las balas en las paredes. Hay un museo pequeño también.
Dia 21 Ago: Sarnitsa – Medeni Poljani – Eleshnitsa – Dobrinishte – Bansko : 80 km aprox
Dia 22 Ago: Bansko – Gotse Delchev: 70km
Dia 23 Ago: Gotse Delchev – Melnik: 50 – 70 km
Dia 24 Ago: Melnik –Rila (poble): 120km
*Melnik: la cuidad más pequeña de Bulgaria, la cuna del vino. Está lleno de tabernas, lo más popular es ¨La Casa Cordupulova¨ - la mas grande cada de Renacimiento en la peninsula Balkanico (dice wikipedia), casa de una familia importante y rica del pasado que fundó esa tradición del vino. hay que visitar su bodega, hacen degustaciones dentro y puedes probar varios tipos de vino. Es lo que más me gustó de toda la cuidad..
A no mencionar las columnas de arena tán especificas de esta ciudad, de donde viene el nombre de Melnik: La palabra ¨mel¨ significa algo como creta o tiza, pero no se usa en la lengua diaria de hoy
Sandanski – puedes dar una vuelta por esta bonita y pequeña ciudad, con un parque maravilloso, nuestro ¨Papa¨comunista, el Señor Todor Zhivkov tuve una residencia de verano por allí.
Monasterio ¨Rozhen¨ - a 7 km de Melnik, también uno de mis preferidos. En muchos veranos se hacen feria folkoricas alrededor de el, aunque no sé las fechas para este años a decirte. En este monasterio está la tumba de un revolucionario, Yane Sandanski (ves, de allí el nombre de la ciudad q ya mencioné). Aquí se filmó una película muy popular con tematica del yugo otomán y del cambio por fuerza desde el cristianismo hacia el islam, lo q es parte de la historia.
Rupite: es una localidad dónde vivió la clarividente búlgara, la abuela Vanga – en su memoria han hecho una iglesia ¨Sveta Petka¨ no estándar, con dinero de donación de los miles de gente que la visitaban para encontrar cura o consejo de sus problemas.
Opció 1
Dia 25 Ago: Rila poble – monestir –poble
Dia 26 Ago: Rila – Nevestino – Kjustendil: 55 km. (des de Rila – poble -)
Dia 27: Kjundendil – Monestir Zemenski – Sofia: 105 – 110 + Desplaçaments dins Sofia
Opció 2
Dia 25 Ago: Rila poble – monestir –poble
Dia 26 Ago: Rila –Samokov: 55km
Dia 27 Ago: Samokov – Sofia: 61 km + Desplaçaments dins Sofia
Opció 3 (estudiar viabilitat)
Dia 25 Ago – 26 Ago: Rila poble – monestir – trekking Granchar – Borovets
Opció 3a
Dia 27 Ago: Borovets –Samokov – Sofia: 70km + Desplaçaments dins Sofia
Opció 3b:
Dia 27 Ago: Borovets –Samokov –Kjustendil: 95km
Dia 28Ago: Kjundendil – Monestir Zemenski – Sofia: 105 – 110 + Desplaçaments dins Sofia
Mas me gusta Rilski manastir, Granchar, Borovets porque es la ruta más bonita, pero la mas montañosa también. No hay mucho que ver en Samokov, ni en Kjustendil …es solo una llanura allí…
Dia 28 /29 : Sofia – Petrohan – Berkovitsa: 70 – 80km aprox
Dia 29 Ago / 30 Ago: Berkovitsa – Varshec – Milanovo –Vratchata : 70 km aprox
Dia 30 Ago / 31 Ago: Vratchata – Montana – Chipriski Manastir
Dia 31 Ago/1 sept: Chipprosiki Manastir – Belogradchick
Belogradchik con sus rocas fue nominado de una de las maraviilas de la naturalezas nuevas, aunque no ganó, hay varias leyendas sobre como se formaron y que representan esas rocas
Dia 1 Sept / 2 Sept: Belogradchick – Vidin
La torre ¨Baba Vida¨en Vidin por cierto
Dia 2 Sept /3 Sept: Vidin - Sofia
És l'hora de tornar a despertar aquest blog dormilega. Com alguns sabeu, demà surto cap a Bulgària. Tres anys ja era massa temps sense trepitjar els balcans, i hi torno per descobrir-ne una part que encara m'és desconeguda.
Me'n vaig a Bulgària, i la bici m'acompanyarà com gairebé sempre. M'hauria agradat tenir temps per fer una introducció com el viatge es mereix parlant una mica amb detall del que m'agradaria veure: Restes Tràcies, principals punts dels dos primers regnes Búlgars, ciutats del ressorgiment nacional... També les gents: bulgars, pomaks, etc... Però són dos quarts de tres de la matinada i a les 8:00 del matí he de tornar a estar en dansa per anar cap a l'aeroport.
Axí doncs, el millor és deixar-ho aquí. Us passo el full de ruta previst, amb les diverses observacions que la Velina, una amiga búlgara de Couchsurfing resident a BCN, em va fer. Així tindreu un tastet de per on em mouré. Ara només caldrà que m'aneu seguint la pista. Com sempre feu.
Aquí va el planning:
Dia 25 Jul: BCN – Sofia
Aleksander Nevski Cathedral – a must shot
The Russian church in the city centre
Plaza “Slaveykov” – es el Mercado de libros, al fin hay un banco con dos hombres sentados (como momunmento) son el padre e hijo Slaveikovi – escritores y poetas de los clásicos búlgaros.
La Universidad de Sofia, en la entrada de frente hay estatuas do dos hermanos que financiaron la construcción de la Universidad, Evlogi i Hristo Georgievi, también hay calles en su nombre.
El Teatro Nacional en el centro…enfrente hay muchas mesas al aire libre donde de ordinario se juntan aficionados de ajedrez o naipes y juegan, y discuten la política, muy divertido también hay un fontan con estatua de una bailarina, es popular como “los muslos mas bellos en Sofia”
Rezidencia Boyana – allí esta el museo histórico nacional
Boyana church – del tiempo del “renacimiento bulgaro”, recientmente restaurada, entrada es 5 euro, no he entrado que vergüenza, pero es un monumento popular
Vitosha, la montaña, el ¨Dragalevski manastir¨
Comida: Hay un restaurante en Dragalevsti, al fondo de la telesilla – Vodenitsata – de estilo búlgaro folklórico, por si te aburres en Sofia es mas caro del promedio, pero puede ser interesante, con interior del tiempo antiguo, seguro hay noches con música viva y bailes bylgaros..
http://www.vodenitzata.com/contact.html
Dia 26 Jul: Sofia
Dia 27 Jul : Sofia – Milanovo – Cherepishki Manastir:
Dia 28 Jul: Cherepiski – Teteven (Cherepiski – Mezdra – Lik –Roman – Jablanitsa – Gloezene – Teteven) : 90 – 100 km aprox.
Dia 29 Jul: Teteven – Etropole – Zlatista : 70 km aprox
Dia 30 Jul : Zlatista – Koprivshtitsa: 80 km
Dia 31 Jul: Koprivshtitsa – Troyan (poble): 100 aprox
Dia 1 Ago: Troyan – Monestir – Troyan – Lovech: 60km aprox
Dia 2 Ago: Lovech – Veliko Tarnovo: 80km
Dia 3 Ago: Veliko Tarnovo
Dia 4 Ago: Veliko Tarnovo
*Fue la capital del Segundo reino búlgaro, por cierto Tsarevets (la colina) se tiene que ver. Por la noche si hay turistas q han pagado, (o fiesta nacional) hacen un show llamado ¨Sonido y Luz¨ - hay sillas en fondo de la colina de donde observas el ¨Tsarevets¨ con un magnifico show de luces multicolores y sonidos que representan los tiempos de lucha contra los turcos en los últimos días antes de caer bajo su dominio. Creo q es impresionante de verdad! Pero no sé cuanto cuesta pedirlo..y recientemente los del ayuntamiento se han hecho muy ¨listos¨poniendo solo la luz para el publico general y dando auriculares para el sonido solo a los q han pagado antes no era así…
*Arbanassi: es un pueblecito cerca de Veliko Tarnovo y también se considera como un ¨resorte de arquitectura¨ porque tiene casas típicas. Es interesante, puedes dar una vuelta, pero es caríssimo para comer y incluso no tienen supermercados allí para obligar a los pobres con hambre de entrar en los ¨¨Krychma¨ o ¨mejanᨠ- es como taberna para comer-beber :D
http://www.arbanassi.org/indexen.html
Dia 5 Ago: Veliko Tarnovo – Ivanovo: 90 – 95 km
Dia 6 Ago: Ivanovo – Isperih : 90 – 100km
Dia 7 Ago: Isperih – Razgrad – Shumen : 75 km
Dia 8 Ago: Shumen – Veliki preslav –Shumen – Madara – Pliska – Novi Pazar: 90km
Dia 9 Ago: Novi Pazar – Pobiti Kamani - Varna: 70 km aprox
*En Varna recomiendo Yo-Ho Hostel, lleno de gente interesante internacional, el verano pasado fui 2 veces allí, costaba 10 E alrededor por noche…está muy bien, gente simpática y está en el centro:
http://www.yohohostel.com/
Dia 10 Ago: Varna – Monestir Aladja – Varna: 40km
*me han dicho que desde el verano pasado hacen ¨light show¨ sobre las rocas de Aladja Monasterio, con cuentos sobre las leyendas. Si encuentro más información te la paso, porque yo he ido de día pero de noche tiene potencial de ser muy curioso
Tambien puedes ir a la delta del rio “Kamchia” y hacer una vuelta en barco, es una zona con vegetación interesante, y agua tan venenosamente verde que me parecía que fuera en Amazonia (asi lo imagino que es )
Dia 11 Ago: Varna – Nesebar: 110 -120 aprox
Nesebar: la ciudad vieja es lo más interesante, lo demás son nuevos hoteles y eso…esos días no es buen sitio para ir al mar, muy lleno, poca playa
Dia 12 Ago: Nesembar – Burgas: 35 -40km.
Dia 13 Ago: Burgas –Yambol – Sliven: 90km
Yambol: cerca, a 10 km hay un pueblo Kabile que es parte de los 100 lugares turísticos nacionales, que es un resorte arheologico, de antes de cristo con ruinas del tribu de los Traki. Parece interesante, aunque nunca he ido. Puedes buscar un guía en el museo en la ciudad, o en Kabile habrá, si hay una expedición arheologica
Dia 14 Ago: Sliven – Kazanlak: 85 km
Kazanlyk es la ciudad de la rosa búlgara, famosa con sus campos de rosas, siempre se celebra el festival de la rosa, pero en mayo cuando florecen. Destilan ¨aceite de rosa¨ o como se dice: rose oil… Puedes comprarte cualquier cosa hechas de rosas, incluso rakia, Creo que hay que incorporar la fiesta de Sant Jordi en esta ciudad, trabajaré hacie este fin cuando regreso en Bulgaria! hay museo de la rosa, pero mas importante, allí esta La tumba de Tracias, que es una de las mas antiguas descubiertas…
El nombre antiguo de Kazanlyk es Sevtopolis. Es dueño del museo explica de verdad muy interesante toda la historia de la ciudad, del tesoro de oro muy famoso descubierto en 1992, y del proyecto de construir una ¨ciudad¨dentro del agua del dique (presa?) ¨Koprinka¨que es cerca. Es un proyecto holandés, para restaurar la ciudad antigua y llegar con barco hasta ella, pero por causa del crisis todavía no es aprobado, creo…
Shipka - es un monumento histórico de la guerra de liberación de 1878, en este monte fue la culminación de la lucha, y donde la guerra por fin tomo turno a la victoria. Hay mas de 750 escalones que llevan arriba, el verano pasado los conté otra vez pero la memoria juega conmigo :D
Tambien en el pueblo Shipka hay una iglesia rusa con cubos de oro muy interesante como monumento de arquitectura.
Ethnographic complex ¨Bulgarán¨ - es un restaurante al aire libre, donde hacen ¨cheverme¨ y cocinan de verdad muy bien, con decoración interesante, es cerca de la tumba de Kazanlyk, mas arriba, se pasa por un parque, puedes pasar a verlo.
Dia 15 Ago: Kazanlak – Stara Zagora: 35km
Dia 16 Ago: Stara Zagora – Plovdiv (S.Z – Jaz Hatalka – kazanka – Najdenovo – Bratja Daskalovi –Brezovo – Rakovski – Plovdiv): 80 – 100km
Dia 17 Ago: Plovdiv
Dia 18 Ago: Plovdiv – Monestir Bachkovski - Smolyan: 115km
OPCIÓ 1
Dia 19 Ago: Smolyan –Devin – Djavolski most - Batak: 90 km
Dia 20 Ago: Batak – Dospat – Sarnitsa: 70 -75 km
OPCIÓ 2
Dia 19 Ago: Smolyan – Devin – Tigrad: 75 – 80 km ??
Dia 20 Ago: Tigrad – Dospat – Sarnitsa: 75 – 80 km??
*Trigrad es muy bonito de naturaleza, el desfiladero de Trigrad es muy popular, así que yo escogería Opcio 2. Batak es una cuidadita pero con grande significado histórico, dónde en 1876 había una matanza masiva de los rebeldes locales que se escondieron en la iglesia de los turcos. Eso era durante la Rebelión de Abril que impulsó la guerra de liberación un año y medio más tarde. Cada búlgaro conoce Batak, hay un poema muy patriótica y popular acerca de este evento. Lo que se puede ver todavía es la iglesia con la tumba y con los cráneos de todos que fueron matados dentro. Tambien se pueden ver las huellas de las balas en las paredes. Hay un museo pequeño también.
Dia 21 Ago: Sarnitsa – Medeni Poljani – Eleshnitsa – Dobrinishte – Bansko : 80 km aprox
Dia 22 Ago: Bansko – Gotse Delchev: 70km
Dia 23 Ago: Gotse Delchev – Melnik: 50 – 70 km
Dia 24 Ago: Melnik –Rila (poble): 120km
*Melnik: la cuidad más pequeña de Bulgaria, la cuna del vino. Está lleno de tabernas, lo más popular es ¨La Casa Cordupulova¨ - la mas grande cada de Renacimiento en la peninsula Balkanico (dice wikipedia), casa de una familia importante y rica del pasado que fundó esa tradición del vino. hay que visitar su bodega, hacen degustaciones dentro y puedes probar varios tipos de vino. Es lo que más me gustó de toda la cuidad..
A no mencionar las columnas de arena tán especificas de esta ciudad, de donde viene el nombre de Melnik: La palabra ¨mel¨ significa algo como creta o tiza, pero no se usa en la lengua diaria de hoy
Sandanski – puedes dar una vuelta por esta bonita y pequeña ciudad, con un parque maravilloso, nuestro ¨Papa¨comunista, el Señor Todor Zhivkov tuve una residencia de verano por allí.
Monasterio ¨Rozhen¨ - a 7 km de Melnik, también uno de mis preferidos. En muchos veranos se hacen feria folkoricas alrededor de el, aunque no sé las fechas para este años a decirte. En este monasterio está la tumba de un revolucionario, Yane Sandanski (ves, de allí el nombre de la ciudad q ya mencioné). Aquí se filmó una película muy popular con tematica del yugo otomán y del cambio por fuerza desde el cristianismo hacia el islam, lo q es parte de la historia.
Rupite: es una localidad dónde vivió la clarividente búlgara, la abuela Vanga – en su memoria han hecho una iglesia ¨Sveta Petka¨ no estándar, con dinero de donación de los miles de gente que la visitaban para encontrar cura o consejo de sus problemas.
Opció 1
Dia 25 Ago: Rila poble – monestir –poble
Dia 26 Ago: Rila – Nevestino – Kjustendil: 55 km. (des de Rila – poble -)
Dia 27: Kjundendil – Monestir Zemenski – Sofia: 105 – 110 + Desplaçaments dins Sofia
Opció 2
Dia 25 Ago: Rila poble – monestir –poble
Dia 26 Ago: Rila –Samokov: 55km
Dia 27 Ago: Samokov – Sofia: 61 km + Desplaçaments dins Sofia
Opció 3 (estudiar viabilitat)
Dia 25 Ago – 26 Ago: Rila poble – monestir – trekking Granchar – Borovets
Opció 3a
Dia 27 Ago: Borovets –Samokov – Sofia: 70km + Desplaçaments dins Sofia
Opció 3b:
Dia 27 Ago: Borovets –Samokov –Kjustendil: 95km
Dia 28Ago: Kjundendil – Monestir Zemenski – Sofia: 105 – 110 + Desplaçaments dins Sofia
Mas me gusta Rilski manastir, Granchar, Borovets porque es la ruta más bonita, pero la mas montañosa también. No hay mucho que ver en Samokov, ni en Kjustendil …es solo una llanura allí…
Dia 28 /29 : Sofia – Petrohan – Berkovitsa: 70 – 80km aprox
Dia 29 Ago / 30 Ago: Berkovitsa – Varshec – Milanovo –Vratchata : 70 km aprox
Dia 30 Ago / 31 Ago: Vratchata – Montana – Chipriski Manastir
Dia 31 Ago/1 sept: Chipprosiki Manastir – Belogradchick
Belogradchik con sus rocas fue nominado de una de las maraviilas de la naturalezas nuevas, aunque no ganó, hay varias leyendas sobre como se formaron y que representan esas rocas
Dia 1 Sept / 2 Sept: Belogradchick – Vidin
La torre ¨Baba Vida¨en Vidin por cierto
Dia 2 Sept /3 Sept: Vidin - Sofia
dijous, d’agost 06, 2009
Afotikis
Vedella i 4x4 encallat al riu prop de Khandut
Nens wakhis a Abgerch
Jumagal tocant el Tablash a Gaz Khan
Carregant els cavalls de camí a Gaz Khan
Abderraman
Abderraam, un kirguís, l'Uigur i el de Faizabad
Salar prop de Bechkonok
Llac passat el port de Showr
Glacera de Showr amb el port (4890m) al fons
Campament al peu del port de Showr
Port de Garmundee / Shpodkis (4890m)
Tursun Bai (dreta) negociant amb un mercader de Kabul
Fonts de l'Oxus
Fonts de l'Oxus
Fonts de l'Oxus
Gudamat
Hassan i Gudamat
Gudamat, Tursun Bai, kirguis, wakhi i Hassan
kirguisos desmontant campament a Bozai Gumbaz
Bozai Gumbaz, les tombes dels vells
Cami de Bozai Gumbaz
Preparant el Yak a Sarkhad. Qah Beg, lider local, en 1er pla
Nens/es a Sarhad
Creaunt l'enessim riu
Home wakhi prop de Sarhad
Baba Tangi (6500 i pico)
Escola a la vall de Wakhan
Nena Wakhi
El Jamshid un dels millors guies
Bany pudent a Sheulk
Massoud sempre omnipresent
Comprant gasofa pel fogo
Home al bazaar d'Ishkashim
dimecres, d’agost 05, 2009
Petit resum
Com mes d'un m'ha demanat, intentare fer un petit resum del que ha estat aquest periple pel Wakhan i Pamir afganes. Sera reduit i condensat com no pot ser d'altre manera al abarcar mes de 3 setmanes de viatge.
Vam sortir de Khorog el dia seguent (7 Jul) d'obtenir el visat afganes i en dues horetes i mitja ens varem plantar a la frontera. Tanmateix, hi vam arribar en mala hora, quarts d'una, i era tancada per la paradeta per dinar. Ens va tocar aguantar la solana fins les dues tocades que van obrir la frontera, despres d'un intent frustrat de suportar l'espera a la cantina del quartelillo del post frontarer. Un cop creuada la frontera, sense cap mes incident que haver de deletrejar noms i cognoims a un soldat tajik que no sabia llegir els caracters llatins, ens vam trobar a Afghanistan. Un oficial afganes de frontera ens va posar en contacte amb la gent d'una guesthouse que ens va venir a recollir en cotxe, un gran que tenint en compte que el poble d'Ishkashim estava a mes de 3km i que anavem amb petates i no motxilles.
Va resultar que vam anar a petar a una guesthouse regentada per una comunitat cristiana (pentacostal?) formada principalment per americans encara ue tambe hi havia com a minim una australiana i un alemany. A la seva biblioteca, llibres com 23 minuts a l'infern (sobre un que hi va estar 23 minuts i explica la seva experiencia) , un altre sobre la persecucio d'un mossen a la Romania de Ceacescu, un altre sobre un que va visitar el cel mentre estava clinicament mort..... Gent curiosa, pero molt simpatica, afable i amb ganes d'ajudar.
Aquella mateixa tarda vam comensar a revisar-ho tot per posar-nos en marxa i vam establir el primer canvi en el planning previst: tant el Manel com jo l'haviem meditat pero cap dels dos l'havia pronunciat en veu alta: No valdria la pena recorrer la part alta de la Vall de Wakhan (entre Qala - e - Panja i Sarhad - e - Broghil) a peu, tambe? Eren tres dies i aixo implicava que ens menjavem tres dels quatre buffer days que teniem en el planning la qual cosa volia dir que si trobavem algun contratemps a mitja ruta hauriem de retallar pel Pamir. Vam estar d'acord en que valia la pena assumir el risc.
Vam dedicar-nos el dia seguent a arrenjar el desplasament a Qala-e- Paja, obtenir el permis per Wakhan i comprar la resta de menjar necessari per les tres setmanes i pico que estariem en ruta. La principal sorpresa va ser al presentar-nos a la seu de la policia de fronteres i constatar que el permis que des de Faizabad en teoria ens haurien d'haver tramitat no havia arribat. Aixo no va ser impediment pero, perque amb una fotocopia del passaport i les pagines del visat tajik i afganes obtinguessim el permis (un escrit a ma en un full qualsevol signat pel responsable de la policia de fronteres) en uns deu minuts, despres d'hever pres el te de rigor.
Amb el permis arrenjat i els petates carregats amb el menjar que duiem de casa mes el comprat al baazar d'Ishkashim nomes va caldre esperar a les 8 del dia seguent perque ens recollissin en cotxe per dur-nos fins a Qala - e - Panja (100km 5h i mitja de trajecte). Un cop alla, vam arrenjar el primer burro pel primer tram de trajecte i un dia mes tard, a caminar !!!!
Els tres dies per la vall van ser fantastics. Grans vistes sobre els pics de l'Hindu Khush a la frontera amb Pakistan, alguns pics mes, enterenyinats per la calitja, al Pamir Tadjik, pero sobretot la simpatia de la gent de la vall, les visites a les escoles i el caminar envoltats de nens/es i joves amb les llibretes cami d'estudi, i tambe vetllades agradables i el fi de dues etapes amb banys sulfurosos inclosos a Sheulk (primera nit) i Sarhad (3a).
A Sarhad vam fer el tercer canvi d'animal i amo (el primer havia estat a Sheulk) i vam enfilar cap el Petit Pamir amb un Yak, el seu amo i una tercera persona que a la postra ens duria algun problema. Tres dies despres arribavem a Khash Goz, on teniem previst fer canvi d'animals a l'assentament kirguis abans no endinsar-nos a la vall de Wakhjir. La sorpresa va ser arribar alla i no trobar ningu. L'assentament, d'estiu, estava buit. Vam continuar unes tres horetes mes i a Bozai Gubaz si que vam trobar kirguisos. Alla, pero, es va desencadenar la crisi mes seria del viatge. Haviem anat fins alla amb dues persones, el que haviem contractat pensant que duria el Yak mes l'amo del Yak. El primer personatge ens reclamava cobrar com dues persones, quan el primer dia ja li vam deixar clar que era problema seu si venien dos, que nosaltres nomes voliem l'animal i qui el conduis... El personatge en questio que parlava una mica d'angles pero no es coneixia la regio i era una mica inutil ens va posar dels pels... Al final ho vam enllestir pagant a l'amo del Yak el jornal complert 16$ per dia i a ell la meitat i enviant-los tal i com teniem previst de tornada tot i que el primer comptava amb venir amb nosaltres tot el viatge i a mes l'autoritzacio que havia tramitat per nosaltres a Sarhad no ens autoritzava a nosaltres a voltar pels Pamirs sino a ell a guiar-nos. Emprenyats, l'engeguem i ens quedem a Bozai Gumbaz sols, a 4000m sense animal de carrega. Els Kirguisos de l'assentament, a mes, van marxar tots el dia seguent al mati, ja que els vam enxampar fent la migracio des de l'assentament d'hivern al d'estiu, que s'havia atrassat al ser un hivern mes dur que d'habitud.
Despres d'un dia cercant l'Osman, un kirguis local que haviem trobat el dia anterior, vam decidir muntar una expedicio a l'assentament de Karchybndy, on per reports a la web sabiem que altre gent havia obtingut animal de carrega amb anterioritat. Teniem el waypoint de l'assentament al GPS i havia d'estar a unes dues horetes d'on erem. A les 5 del mati del dia seguent, sortia cap a l'assentament mentre en Manel es quedava guardant la tenda. Tres hores mes tard tornava amb dos kirguisos i tres cavalls. El Hassan seria el nostre guia per la vall de Wakhjir i en Gudamat feia el primer dia amb nosaltres cami de l'assentament d'hivern on fariem nit el primer dia a la vall de Wakhjir, Kisking Tash, que estaven encara desmuntant.
Dos dies i mig despres erem a la cova de glas a gairebe 4600m al peu de la glacera d'on neix el riu Wakhjir. Es a dir a les fonts de l'Amu Darya, o si ho preferiu, de l'Oxus. Hi arrivarem despres de dues darreres hores dures de caminar per algo dificil de definir: llera de riu? Plana aluvial? morrena frontal? Les tres coses alhora, diria. I la vista impressionant. Ens trobem al frontal de la glacera, amb parets de glas de mes de 30m d'alsada per totes bandes, els soroll d'una anima viva, la del gel, cruixent per totes bandes, i un torrent desbocat que surt de sota la glacera.....
Assolit l'objectiu principal del viatge, ara calia tornar cap a Bozai Gumbaz i enfilar cap al gran Pamir, cami del llac Zor Kol.
I de tornada el gran ensurt... Anant forca estirats, en Hassan amb el cavall amb els petates al davant, jo al mig i en Manel al darrera va venir la sorpresa. Sense tenir contacte visual amb ell, en una vall amb terrasses a diversos nivells en Hassan es va apartar del cami al veure un lloc on acampar (previament ens haviem negat a acampar on va proposar al veure que el rierol existent tenia l'aigua estancada). No el vaig veure i el vaig sobrepassar. Quan duia gairebe 8h30' vaig arribar a KisKing Tash i la sorpresa va ser meva al no trobar-hi a ningu... Reculant em vaig trobar primer el Hassan i despres al Manel (que em va fotre una bona i merescuda bronca per haver tirat massa) que feia dues hores que havien decidit el lloc d'acampada que no vaig veure. Vam plantar tenda i sopar. El dia seguent erem a Karchyndy. Havien passat 5 dies des de Bozai Gumbaz i ens disponiem a comensar el salt del Petit Pamir al Gran Pamir. Pel cami, no nomes haviem arribat a les fonts de l'oxus sino que haviem vist les valls del Karakorum perpendiculars a Wakhjir amb els seus ports cap a Pakistan i haviem vist en la llunyania un parell de felins (Gats salvatges, linx?).
A Karchyndy pero van haver-hi sorpreses. En Tursun Bai, el lider de l'assentament amb qui havia negociat 5 dies abans, ens comunica que no ens acompanyara en Hassan, sino en Gudamat. Cap problema !!!!. Ens aixequem el dia seguent apunt per marxar, i sorpresa... joq bugun, erteng. Bugun kirgis (avui no, dema, avui venen kirguisos). I si senyor. Sorpresa. A mig mati es comensen a reunir kirguisos amb els seus ramats i no nomes aixo sino que tambe arriben, amb burros carregats de fardos, mercaders de Kabul que primer amb cotxe fins Sarhad i despres a peu s'han plantat a l'assentament per vendre els seus bens.
Assistem pel mati a les transaccions del mercat d'animals entre kirguisos (l'assentament d'en Tursun Bai es queda quatre topoz - yaks - i no se quantes ovelles) i despres de dinar tots a la casa de tova per invitats, els mercaders fan estesa de les seves mercaderies. Algunes com fa centenars d'anys a la Ruta de Seda: teles; d'altres, mes modernes: radio-cassetes,cassetes i fins i tot interfonos i cable per comunicar-se entre yurtes sense haver de sortir-ne a l'hivern. Assistim a un espectacle que ens fa constar que no tant sols som a un altre pais, sino a un altre temps. I el dia seguent , ara si, enfilem amb en Gudamat cap al Gran Pamir.
La transicio al Gran Pamir es fa en quatre etapes de les quals les tres darreres tenen un port per sobre de 4800m cada dia. El segon dels dies, la confucio. Ens creuem amb un turista polones que va amb dos burros conduits per wakhis i aquests li diuen a en Gudamat que el port de Showr (4895m) que hem de fer el darrer dia pot ser que estigui tancat per la neu. El podrem creuar? Haurem de recular i baixar a Sarhad? Per sort l'anada fins Bozai Gumbaz la vam poder fer per la ruta baixa del riu al anar aquest no crescut i ara podem tornar per la ruta alta per un cami diferent. El segon dia cap al gran pamir s'acaba amb aquesta gran incognita... De fet hem entes que no es posible i quan anem a plantejar-li a en Gudamat tirar cap a Sarhad ens diu que res, que cap aQarabel (el seguent port), el que ens deixa un pel desconcertats. Acabem el tercer dia a peus del port de Showr despres d'haver creuat el port de Qarabel (4820m) i en Gudamat ens ho comunica... Si la neu esta per la cintura al port, haurem de girar cua (duem cavall, no Yak animal amb qui si podriem jugar-nos-la en cas de molta neu), si la neu esta per mitja cama, podrem creuar. En aquell moment, pero, el Manel i jo ja som molt optimistes. Estem acampats per sobre la cota 4400m i no es veuen congestes fins com a minim 4600m. No tenim vistes directes del port, pero sembla que no hi haura sorpreses. I aixi es. Arribem al port sense sobresalts, en la etapa paissatgisticament mes disfrutona... Pujem el port paralels a la glacera del pic de Showr que el tenim amb les seves parets imponents al nostre costat... Des de dalt del port, el pic es veu mes accesible amb una aresta amb glacera i algun serac que potser si que es pot fer. Davallem per l'altre vessant (amb algun kulen wagen per part meva) i creuem tres llacs alpins que em recorden per algun moment els paratges propers d'Aigues Tortes. Unes hores despres pero, una altre crisi. Hauriem d'haver girat a la dreta per anar cap a l'assenament Kirguis de SareMokor, a hora i mitja del llac Zor Kol, frontarer amb Tadjikistan, pero no ho hem fet. Quan li preguntem al Gudamat, s'atabala i es posa a cridar.... Que passa? No ho sabem. No hi pot anar? No hi ha kirguisos?... No en treiem l'aigua clara pero una hora i mitja mes tard ens trobem prenen el te i pa de benvinguda a l'assentament kirguis de Showrmokor. Ens trobem a 6h del llac ens informen i per baixar a Gaz Khan (el primer assentament Wakhi de la vall, davant del Langar Tadjik) ens diuen que hi ha 5 dies en lloc dels 4 que creiem nosaltres. Renunciem a arribar a la llera del llac. Veient-lo en la distancia ens conformem. Arrengem cavall i kirguis, en Tali, pel dia seguent i ja esta. O no. Al cap d'unes hores ens comuniquen que en Tali no ens acompanyara fins Gaz Khan sino fins a Bechkonok un assentament a un dia de cami. Algo es algo.
La sorpresa es quan l'endema el Tali, a cada assentament kirguis que veu pel cami ens intenta deixar alla i tornar-se'n enlloc de dur-nos fins al fi de l'etapa !!! Tant simpatic que semblava el dia anterior aprenent paraules i frases en angles.... Al final ens hem de quadrar pero arribem a bon port, aixo si, despres de creuar el pitjor riu de la ruta, amb aigua gairebe a l'alsada dels calsotets.
A partir d'alla tot anira superfi.A Bechnokog ens reb l'Abderraman, un avi kirguis, molt bromista que fa broma d'ell mateix (sobretot de la dentadura superior on nomes li queden 3 dents). Ell, un Uighur, un altre kirguis i un afganes de Faizabad, baixen cap a Gaz khan, ens hi podem afegir. Anaven a sortir havent dinat, pero ho deixem pel dia seguent. Matem la tarda com de costum fent fotos i a l'hora de sopar ens conviden a un dels millors sopars kirguisos del viatge: Apart de l'omnipresent arros,una especie de pasta fullada i un vol de nata per sucar-hi pa. A mes ens confirmen, que estem a tres i no 4 dies de Gaz Khan. Podriem haver anat al llac i tot !!! Tant se val. Tant en Manel com jo estem super satisfets amb el viatge, i tot i que queden uns deu dies per tornar a ser a BCN ja comencem a dur el xip de retirada.
Passem els tres seguents dies amb aquests quatre personatges, bones persones tots ells i molt bromistes tant el Abderraman com elUygur. El terreny pero es du i les etapes molt llargues. Anem resseguint el riu Pamir,fronterer entre Tadjikistan i Afghanistan a alsada. Amb flanquejos que pujen i baixen cada cop que hem de creuar una vall tributaria, el terreny es molt arid i en trams tant dessertic que la sorra mes fina que la de platja t'entra per tot arreu. En alguns trams en Manel cedeix i puja a cavall, que li costa de domar, entre els riures de l'Uigyr i l'Abderraman. Seguim aixi fins a Gaz Khan. Abans pero, el tercer dia , s'afegiran dos afganesos de Faizabad a la comitiva. Aixi doncs, el 31 de Juliol, 3 afganesos, dos kirguizos, un Uigur i dos catalanets arriben a la poblacio wakhi de Gaz Khan. Ens acomiadem dels que han estat comapanys durant els darrers quatre dies i ens quedem a la memonkhona (guesthouse) del lider local a descansar alhora que arrengem un burro pel dia seguent anar fins a Qala- e - Panja despres de descartar sortir en cotxe des de Gaz Khan mateix al demanar-nos per aixo 500$.
El darrer dia es fa pessat. Sabem que seran unes 6 o 7 hores per la vall, pero mentalment ja ha acabat el trekking. Reculem fins a Sast per creuar el pont sobre el riu Wakhan (Entre Gaz Khan i Qala - e -Panja s'uneixen el riu Wakhan que ve del Wakhjir i el Pamir que ve de Zor Kol,donant lloc al riu Panj que posteriorment ser l'Amu Darya) i alla ens trobem el primer piquet revolucionari :-o. Cada poble funciona de forma comunitaria i tenen un sistema rotatiu de treball quan cauen turistes. Els de Sast, ens fan saber que el burro i el seu propietari, de Gaz Khan, no poden continuar i han de tornar cap a Gaz Khan i nosaltres hem de canviar de burro. Hi accedim despres d'aconseguir pactar que paguem dos mitjos jornals i no dos jornals complets com pretenien. Continuem cap a Qala - e - Panja i en un altre poble intermig un altre "piquet" !!! Aixo no ens hi haviem trobat pas a l'anada. Evidentment els hi diem que ok, si el mig jornal del de Sast, se'l parteixen entre els dos.... Veuen que no te sentit, ens deixen passar i dues hores despres som a Qala - e- Panja d'on haviem sortit vint-i-dos dies abans.
Ens estem al checkpoint de la carretera a l'espera de si baixa algun cotxe cap a Ishkashim, i despres d'hora i mitja no n'ha passat cap i ja es massa tard perque en baixi cap tenint en compte que hi ha mes de cinc hores de trajecte. Qui si apareix, pero, es en Yussef a qui ja haviem tractat a l'anada i ve amb el propietari d'un cotxe que te conductors que treballen per la WCS (Wildlife Conservation Society). Ara te el cotxe i conductor a Khandut a 1h de cami, pero l'endema ens pot baixar per 150$. Es un 4x4, aixi que no hi ha d'haver problema per creuar el riu d'abans de Khandut. Pero n'hi haura. Quan l'endema arribem al riu, el cotxe hi quedara encallat amb els nostres trastos a dins, amb una vedella al maleter i aigua entrant al cotxe. Fins al cap d'hora i mitja no lograrem treure'l.
Cinc hores despres, els bons samaritans d'Ishkashim ens rebran amb sorpresa i alegria. Materem el que queda de dissabte i diumenge a Ishkashim esperant que obrin la frontera el dilluns i d'aqui de tornada cap a Dushambe des d'on he escrit aquest resum rapid.
Vam sortir de Khorog el dia seguent (7 Jul) d'obtenir el visat afganes i en dues horetes i mitja ens varem plantar a la frontera. Tanmateix, hi vam arribar en mala hora, quarts d'una, i era tancada per la paradeta per dinar. Ens va tocar aguantar la solana fins les dues tocades que van obrir la frontera, despres d'un intent frustrat de suportar l'espera a la cantina del quartelillo del post frontarer. Un cop creuada la frontera, sense cap mes incident que haver de deletrejar noms i cognoims a un soldat tajik que no sabia llegir els caracters llatins, ens vam trobar a Afghanistan. Un oficial afganes de frontera ens va posar en contacte amb la gent d'una guesthouse que ens va venir a recollir en cotxe, un gran que tenint en compte que el poble d'Ishkashim estava a mes de 3km i que anavem amb petates i no motxilles.
Va resultar que vam anar a petar a una guesthouse regentada per una comunitat cristiana (pentacostal?) formada principalment per americans encara ue tambe hi havia com a minim una australiana i un alemany. A la seva biblioteca, llibres com 23 minuts a l'infern (sobre un que hi va estar 23 minuts i explica la seva experiencia) , un altre sobre la persecucio d'un mossen a la Romania de Ceacescu, un altre sobre un que va visitar el cel mentre estava clinicament mort..... Gent curiosa, pero molt simpatica, afable i amb ganes d'ajudar.
Aquella mateixa tarda vam comensar a revisar-ho tot per posar-nos en marxa i vam establir el primer canvi en el planning previst: tant el Manel com jo l'haviem meditat pero cap dels dos l'havia pronunciat en veu alta: No valdria la pena recorrer la part alta de la Vall de Wakhan (entre Qala - e - Panja i Sarhad - e - Broghil) a peu, tambe? Eren tres dies i aixo implicava que ens menjavem tres dels quatre buffer days que teniem en el planning la qual cosa volia dir que si trobavem algun contratemps a mitja ruta hauriem de retallar pel Pamir. Vam estar d'acord en que valia la pena assumir el risc.
Vam dedicar-nos el dia seguent a arrenjar el desplasament a Qala-e- Paja, obtenir el permis per Wakhan i comprar la resta de menjar necessari per les tres setmanes i pico que estariem en ruta. La principal sorpresa va ser al presentar-nos a la seu de la policia de fronteres i constatar que el permis que des de Faizabad en teoria ens haurien d'haver tramitat no havia arribat. Aixo no va ser impediment pero, perque amb una fotocopia del passaport i les pagines del visat tajik i afganes obtinguessim el permis (un escrit a ma en un full qualsevol signat pel responsable de la policia de fronteres) en uns deu minuts, despres d'hever pres el te de rigor.
Amb el permis arrenjat i els petates carregats amb el menjar que duiem de casa mes el comprat al baazar d'Ishkashim nomes va caldre esperar a les 8 del dia seguent perque ens recollissin en cotxe per dur-nos fins a Qala - e - Panja (100km 5h i mitja de trajecte). Un cop alla, vam arrenjar el primer burro pel primer tram de trajecte i un dia mes tard, a caminar !!!!
Els tres dies per la vall van ser fantastics. Grans vistes sobre els pics de l'Hindu Khush a la frontera amb Pakistan, alguns pics mes, enterenyinats per la calitja, al Pamir Tadjik, pero sobretot la simpatia de la gent de la vall, les visites a les escoles i el caminar envoltats de nens/es i joves amb les llibretes cami d'estudi, i tambe vetllades agradables i el fi de dues etapes amb banys sulfurosos inclosos a Sheulk (primera nit) i Sarhad (3a).
A Sarhad vam fer el tercer canvi d'animal i amo (el primer havia estat a Sheulk) i vam enfilar cap el Petit Pamir amb un Yak, el seu amo i una tercera persona que a la postra ens duria algun problema. Tres dies despres arribavem a Khash Goz, on teniem previst fer canvi d'animals a l'assentament kirguis abans no endinsar-nos a la vall de Wakhjir. La sorpresa va ser arribar alla i no trobar ningu. L'assentament, d'estiu, estava buit. Vam continuar unes tres horetes mes i a Bozai Gubaz si que vam trobar kirguisos. Alla, pero, es va desencadenar la crisi mes seria del viatge. Haviem anat fins alla amb dues persones, el que haviem contractat pensant que duria el Yak mes l'amo del Yak. El primer personatge ens reclamava cobrar com dues persones, quan el primer dia ja li vam deixar clar que era problema seu si venien dos, que nosaltres nomes voliem l'animal i qui el conduis... El personatge en questio que parlava una mica d'angles pero no es coneixia la regio i era una mica inutil ens va posar dels pels... Al final ho vam enllestir pagant a l'amo del Yak el jornal complert 16$ per dia i a ell la meitat i enviant-los tal i com teniem previst de tornada tot i que el primer comptava amb venir amb nosaltres tot el viatge i a mes l'autoritzacio que havia tramitat per nosaltres a Sarhad no ens autoritzava a nosaltres a voltar pels Pamirs sino a ell a guiar-nos. Emprenyats, l'engeguem i ens quedem a Bozai Gumbaz sols, a 4000m sense animal de carrega. Els Kirguisos de l'assentament, a mes, van marxar tots el dia seguent al mati, ja que els vam enxampar fent la migracio des de l'assentament d'hivern al d'estiu, que s'havia atrassat al ser un hivern mes dur que d'habitud.
Despres d'un dia cercant l'Osman, un kirguis local que haviem trobat el dia anterior, vam decidir muntar una expedicio a l'assentament de Karchybndy, on per reports a la web sabiem que altre gent havia obtingut animal de carrega amb anterioritat. Teniem el waypoint de l'assentament al GPS i havia d'estar a unes dues horetes d'on erem. A les 5 del mati del dia seguent, sortia cap a l'assentament mentre en Manel es quedava guardant la tenda. Tres hores mes tard tornava amb dos kirguisos i tres cavalls. El Hassan seria el nostre guia per la vall de Wakhjir i en Gudamat feia el primer dia amb nosaltres cami de l'assentament d'hivern on fariem nit el primer dia a la vall de Wakhjir, Kisking Tash, que estaven encara desmuntant.
Dos dies i mig despres erem a la cova de glas a gairebe 4600m al peu de la glacera d'on neix el riu Wakhjir. Es a dir a les fonts de l'Amu Darya, o si ho preferiu, de l'Oxus. Hi arrivarem despres de dues darreres hores dures de caminar per algo dificil de definir: llera de riu? Plana aluvial? morrena frontal? Les tres coses alhora, diria. I la vista impressionant. Ens trobem al frontal de la glacera, amb parets de glas de mes de 30m d'alsada per totes bandes, els soroll d'una anima viva, la del gel, cruixent per totes bandes, i un torrent desbocat que surt de sota la glacera.....
Assolit l'objectiu principal del viatge, ara calia tornar cap a Bozai Gumbaz i enfilar cap al gran Pamir, cami del llac Zor Kol.
I de tornada el gran ensurt... Anant forca estirats, en Hassan amb el cavall amb els petates al davant, jo al mig i en Manel al darrera va venir la sorpresa. Sense tenir contacte visual amb ell, en una vall amb terrasses a diversos nivells en Hassan es va apartar del cami al veure un lloc on acampar (previament ens haviem negat a acampar on va proposar al veure que el rierol existent tenia l'aigua estancada). No el vaig veure i el vaig sobrepassar. Quan duia gairebe 8h30' vaig arribar a KisKing Tash i la sorpresa va ser meva al no trobar-hi a ningu... Reculant em vaig trobar primer el Hassan i despres al Manel (que em va fotre una bona i merescuda bronca per haver tirat massa) que feia dues hores que havien decidit el lloc d'acampada que no vaig veure. Vam plantar tenda i sopar. El dia seguent erem a Karchyndy. Havien passat 5 dies des de Bozai Gumbaz i ens disponiem a comensar el salt del Petit Pamir al Gran Pamir. Pel cami, no nomes haviem arribat a les fonts de l'oxus sino que haviem vist les valls del Karakorum perpendiculars a Wakhjir amb els seus ports cap a Pakistan i haviem vist en la llunyania un parell de felins (Gats salvatges, linx?).
A Karchyndy pero van haver-hi sorpreses. En Tursun Bai, el lider de l'assentament amb qui havia negociat 5 dies abans, ens comunica que no ens acompanyara en Hassan, sino en Gudamat. Cap problema !!!!. Ens aixequem el dia seguent apunt per marxar, i sorpresa... joq bugun, erteng. Bugun kirgis (avui no, dema, avui venen kirguisos). I si senyor. Sorpresa. A mig mati es comensen a reunir kirguisos amb els seus ramats i no nomes aixo sino que tambe arriben, amb burros carregats de fardos, mercaders de Kabul que primer amb cotxe fins Sarhad i despres a peu s'han plantat a l'assentament per vendre els seus bens.
Assistem pel mati a les transaccions del mercat d'animals entre kirguisos (l'assentament d'en Tursun Bai es queda quatre topoz - yaks - i no se quantes ovelles) i despres de dinar tots a la casa de tova per invitats, els mercaders fan estesa de les seves mercaderies. Algunes com fa centenars d'anys a la Ruta de Seda: teles; d'altres, mes modernes: radio-cassetes,cassetes i fins i tot interfonos i cable per comunicar-se entre yurtes sense haver de sortir-ne a l'hivern. Assistim a un espectacle que ens fa constar que no tant sols som a un altre pais, sino a un altre temps. I el dia seguent , ara si, enfilem amb en Gudamat cap al Gran Pamir.
La transicio al Gran Pamir es fa en quatre etapes de les quals les tres darreres tenen un port per sobre de 4800m cada dia. El segon dels dies, la confucio. Ens creuem amb un turista polones que va amb dos burros conduits per wakhis i aquests li diuen a en Gudamat que el port de Showr (4895m) que hem de fer el darrer dia pot ser que estigui tancat per la neu. El podrem creuar? Haurem de recular i baixar a Sarhad? Per sort l'anada fins Bozai Gumbaz la vam poder fer per la ruta baixa del riu al anar aquest no crescut i ara podem tornar per la ruta alta per un cami diferent. El segon dia cap al gran pamir s'acaba amb aquesta gran incognita... De fet hem entes que no es posible i quan anem a plantejar-li a en Gudamat tirar cap a Sarhad ens diu que res, que cap aQarabel (el seguent port), el que ens deixa un pel desconcertats. Acabem el tercer dia a peus del port de Showr despres d'haver creuat el port de Qarabel (4820m) i en Gudamat ens ho comunica... Si la neu esta per la cintura al port, haurem de girar cua (duem cavall, no Yak animal amb qui si podriem jugar-nos-la en cas de molta neu), si la neu esta per mitja cama, podrem creuar. En aquell moment, pero, el Manel i jo ja som molt optimistes. Estem acampats per sobre la cota 4400m i no es veuen congestes fins com a minim 4600m. No tenim vistes directes del port, pero sembla que no hi haura sorpreses. I aixi es. Arribem al port sense sobresalts, en la etapa paissatgisticament mes disfrutona... Pujem el port paralels a la glacera del pic de Showr que el tenim amb les seves parets imponents al nostre costat... Des de dalt del port, el pic es veu mes accesible amb una aresta amb glacera i algun serac que potser si que es pot fer. Davallem per l'altre vessant (amb algun kulen wagen per part meva) i creuem tres llacs alpins que em recorden per algun moment els paratges propers d'Aigues Tortes. Unes hores despres pero, una altre crisi. Hauriem d'haver girat a la dreta per anar cap a l'assenament Kirguis de SareMokor, a hora i mitja del llac Zor Kol, frontarer amb Tadjikistan, pero no ho hem fet. Quan li preguntem al Gudamat, s'atabala i es posa a cridar.... Que passa? No ho sabem. No hi pot anar? No hi ha kirguisos?... No en treiem l'aigua clara pero una hora i mitja mes tard ens trobem prenen el te i pa de benvinguda a l'assentament kirguis de Showrmokor. Ens trobem a 6h del llac ens informen i per baixar a Gaz Khan (el primer assentament Wakhi de la vall, davant del Langar Tadjik) ens diuen que hi ha 5 dies en lloc dels 4 que creiem nosaltres. Renunciem a arribar a la llera del llac. Veient-lo en la distancia ens conformem. Arrengem cavall i kirguis, en Tali, pel dia seguent i ja esta. O no. Al cap d'unes hores ens comuniquen que en Tali no ens acompanyara fins Gaz Khan sino fins a Bechkonok un assentament a un dia de cami. Algo es algo.
La sorpresa es quan l'endema el Tali, a cada assentament kirguis que veu pel cami ens intenta deixar alla i tornar-se'n enlloc de dur-nos fins al fi de l'etapa !!! Tant simpatic que semblava el dia anterior aprenent paraules i frases en angles.... Al final ens hem de quadrar pero arribem a bon port, aixo si, despres de creuar el pitjor riu de la ruta, amb aigua gairebe a l'alsada dels calsotets.
A partir d'alla tot anira superfi.A Bechnokog ens reb l'Abderraman, un avi kirguis, molt bromista que fa broma d'ell mateix (sobretot de la dentadura superior on nomes li queden 3 dents). Ell, un Uighur, un altre kirguis i un afganes de Faizabad, baixen cap a Gaz khan, ens hi podem afegir. Anaven a sortir havent dinat, pero ho deixem pel dia seguent. Matem la tarda com de costum fent fotos i a l'hora de sopar ens conviden a un dels millors sopars kirguisos del viatge: Apart de l'omnipresent arros,una especie de pasta fullada i un vol de nata per sucar-hi pa. A mes ens confirmen, que estem a tres i no 4 dies de Gaz Khan. Podriem haver anat al llac i tot !!! Tant se val. Tant en Manel com jo estem super satisfets amb el viatge, i tot i que queden uns deu dies per tornar a ser a BCN ja comencem a dur el xip de retirada.
Passem els tres seguents dies amb aquests quatre personatges, bones persones tots ells i molt bromistes tant el Abderraman com elUygur. El terreny pero es du i les etapes molt llargues. Anem resseguint el riu Pamir,fronterer entre Tadjikistan i Afghanistan a alsada. Amb flanquejos que pujen i baixen cada cop que hem de creuar una vall tributaria, el terreny es molt arid i en trams tant dessertic que la sorra mes fina que la de platja t'entra per tot arreu. En alguns trams en Manel cedeix i puja a cavall, que li costa de domar, entre els riures de l'Uigyr i l'Abderraman. Seguim aixi fins a Gaz Khan. Abans pero, el tercer dia , s'afegiran dos afganesos de Faizabad a la comitiva. Aixi doncs, el 31 de Juliol, 3 afganesos, dos kirguizos, un Uigur i dos catalanets arriben a la poblacio wakhi de Gaz Khan. Ens acomiadem dels que han estat comapanys durant els darrers quatre dies i ens quedem a la memonkhona (guesthouse) del lider local a descansar alhora que arrengem un burro pel dia seguent anar fins a Qala- e - Panja despres de descartar sortir en cotxe des de Gaz Khan mateix al demanar-nos per aixo 500$.
El darrer dia es fa pessat. Sabem que seran unes 6 o 7 hores per la vall, pero mentalment ja ha acabat el trekking. Reculem fins a Sast per creuar el pont sobre el riu Wakhan (Entre Gaz Khan i Qala - e -Panja s'uneixen el riu Wakhan que ve del Wakhjir i el Pamir que ve de Zor Kol,donant lloc al riu Panj que posteriorment ser l'Amu Darya) i alla ens trobem el primer piquet revolucionari :-o. Cada poble funciona de forma comunitaria i tenen un sistema rotatiu de treball quan cauen turistes. Els de Sast, ens fan saber que el burro i el seu propietari, de Gaz Khan, no poden continuar i han de tornar cap a Gaz Khan i nosaltres hem de canviar de burro. Hi accedim despres d'aconseguir pactar que paguem dos mitjos jornals i no dos jornals complets com pretenien. Continuem cap a Qala - e - Panja i en un altre poble intermig un altre "piquet" !!! Aixo no ens hi haviem trobat pas a l'anada. Evidentment els hi diem que ok, si el mig jornal del de Sast, se'l parteixen entre els dos.... Veuen que no te sentit, ens deixen passar i dues hores despres som a Qala - e- Panja d'on haviem sortit vint-i-dos dies abans.
Ens estem al checkpoint de la carretera a l'espera de si baixa algun cotxe cap a Ishkashim, i despres d'hora i mitja no n'ha passat cap i ja es massa tard perque en baixi cap tenint en compte que hi ha mes de cinc hores de trajecte. Qui si apareix, pero, es en Yussef a qui ja haviem tractat a l'anada i ve amb el propietari d'un cotxe que te conductors que treballen per la WCS (Wildlife Conservation Society). Ara te el cotxe i conductor a Khandut a 1h de cami, pero l'endema ens pot baixar per 150$. Es un 4x4, aixi que no hi ha d'haver problema per creuar el riu d'abans de Khandut. Pero n'hi haura. Quan l'endema arribem al riu, el cotxe hi quedara encallat amb els nostres trastos a dins, amb una vedella al maleter i aigua entrant al cotxe. Fins al cap d'hora i mitja no lograrem treure'l.
Cinc hores despres, els bons samaritans d'Ishkashim ens rebran amb sorpresa i alegria. Materem el que queda de dissabte i diumenge a Ishkashim esperant que obrin la frontera el dilluns i d'aqui de tornada cap a Dushambe des d'on he escrit aquest resum rapid.
dilluns, de juliol 06, 2009
Des de Khorog ...
Hola a tots,
Aquest es el segon i ultim post si mes no fins l'Agost.
Som a Khorog i dema sortim cap a Ishkashim o sigui que si tot va be ja no tindrem cap mes connexio fins a la tornada entre el 4 i 6 d'Agost.
Vam arribar a Dushambe a les 3:10 del mati del dissabte. Despres d'una mica de patiment ja que el vol BCN-Riga va sortir amb una hora de retras i la connexio perillava. Pero al final ens va sobrar temps i vam poder veure com pujaven els petates a l'avio des de la finestra. Aixi que vam tenir el vol tranquil. :-)
Un cop a Dushambe vam procurar enxampar el vol Dushambe - Khorog. Com alguns sabeu, es un vol perillos que tantsols vola quan les condicions atmosferiques son bones. Es un vol a vista (sense radar) que va entre les altes muntanyes del Pamir. Ens va costar gairebe quatre hores i mitja descobrir on es venien els bitllets a l'aeroport. Pero cap alla a les 7:30, sense haver dormit, en vam treure l'aigua clara. La questio ara era, hi hauria vol? El dia anterior havia estat cancel-lat i l'informacio pel dissabte era del tot contradictoria. Despres d'una hora de cua a la guixeta de venda de vols van anunciar per megafonia que no volaria. Tenint en compte que ja era dos dies seguits com a minim sense volar i que l'avio te capacitat nomes per 40 places, no vam jugar-nos-la a esperar a diumenge, fins hi tot si volava hi havia possibilitats de quedar-nos a terra per manca de places.
Aixi doncs vam tirar pel temut plan B. Anar en cotxe fins a Khorog. Uns 600km en....24h !!!!! Un viatge dur, pero menys del que temia despres de les experiencies mongoles de l'any passat. Es va fer forsa ame, sobretot gracies a una dona supersimpatica, que ens donava conversa, cantava, ens invitava a menjar.... Bons companys de viatge que van fer el trajecte menys dur. Ahir a les 10:00 del mati arribavem a Khorog.
Pero a Khorog fan diumenge de debo i fins i tot el cyber estava tancat !!! Aixi que no vam poder fer res.
Avui hem obtingut el visat afganes, un pur tramit que tant sols en ha dut un parell d'horetes. Hem intentat, enva, trobar cartutxos de gas per tal d'evitar cuinar amb benzina, i ara som aqui, disfrutant de la darrera connexio a internet en un mes.
Aixi doncs, tingueu tots un bon juliol.... Tornarem al mon tecnologic entre el 4 i 6 d'agost.
Xavi.
Aquest es el segon i ultim post si mes no fins l'Agost.
Som a Khorog i dema sortim cap a Ishkashim o sigui que si tot va be ja no tindrem cap mes connexio fins a la tornada entre el 4 i 6 d'Agost.
Vam arribar a Dushambe a les 3:10 del mati del dissabte. Despres d'una mica de patiment ja que el vol BCN-Riga va sortir amb una hora de retras i la connexio perillava. Pero al final ens va sobrar temps i vam poder veure com pujaven els petates a l'avio des de la finestra. Aixi que vam tenir el vol tranquil. :-)
Un cop a Dushambe vam procurar enxampar el vol Dushambe - Khorog. Com alguns sabeu, es un vol perillos que tantsols vola quan les condicions atmosferiques son bones. Es un vol a vista (sense radar) que va entre les altes muntanyes del Pamir. Ens va costar gairebe quatre hores i mitja descobrir on es venien els bitllets a l'aeroport. Pero cap alla a les 7:30, sense haver dormit, en vam treure l'aigua clara. La questio ara era, hi hauria vol? El dia anterior havia estat cancel-lat i l'informacio pel dissabte era del tot contradictoria. Despres d'una hora de cua a la guixeta de venda de vols van anunciar per megafonia que no volaria. Tenint en compte que ja era dos dies seguits com a minim sense volar i que l'avio te capacitat nomes per 40 places, no vam jugar-nos-la a esperar a diumenge, fins hi tot si volava hi havia possibilitats de quedar-nos a terra per manca de places.
Aixi doncs vam tirar pel temut plan B. Anar en cotxe fins a Khorog. Uns 600km en....24h !!!!! Un viatge dur, pero menys del que temia despres de les experiencies mongoles de l'any passat. Es va fer forsa ame, sobretot gracies a una dona supersimpatica, que ens donava conversa, cantava, ens invitava a menjar.... Bons companys de viatge que van fer el trajecte menys dur. Ahir a les 10:00 del mati arribavem a Khorog.
Pero a Khorog fan diumenge de debo i fins i tot el cyber estava tancat !!! Aixi que no vam poder fer res.
Avui hem obtingut el visat afganes, un pur tramit que tant sols en ha dut un parell d'horetes. Hem intentat, enva, trobar cartutxos de gas per tal d'evitar cuinar amb benzina, i ara som aqui, disfrutant de la darrera connexio a internet en un mes.
Aixi doncs, tingueu tots un bon juliol.... Tornarem al mon tecnologic entre el 4 i 6 d'agost.
Xavi.
divendres, de juliol 03, 2009
Cap a Wakhan
Hola de nou a tots,
Ja fa gairebé un any de la darrera entrada al blog, però ara el ressucito momentàniament.
D'aquí unes hores surto cap a Dushambé (Tadjikistan) per dirigir-nos tot seguit a Khorog i d'allà a Ishkashim. I si tot va bé, en pocs dies em trobaré al corredor de Wakhan, lloc sommiat i dessitjat des de fa quatre anys, quan planificant la ruta a Tadjikistan vaig descobrir una estreta tira de terra afganesa encaixonada entre Tadjikistan, Pakistan i Xina.
Allà on els Pamirs, l'Hindu Kush i el Karakorum es troben, allà on el Imperi rus i britànic van estar a punt de col·lisionar, allà on hi viuen wakhis i nomades kirguisos, allà on neix l'Amu Daria (l'Oxus de l'Alexandre el Gran), cap allà, en Manel Garcia i jo, tenim intenció d'anar.
Aquí teniu a continuació un planning que de ben segur que en algun lloc es canviarà. És més una fulla de ruta que el planning definitiu, però insha'llah, arribarem a les fonts de l'Oxus, tant per Zor Kol com per Wajhir.
Serà un trekking dur. Sense suport i carretejant el menjar per quatre setmanes amb animals de càrrega i si tot va bé NO tindrem accés a internet des del dia 6 de Juliol fins a principis d'Agost. Així que aquest blog, en aquest viatge poc s'actualitzarà.
De moment us deixo amb el planning de la ruta, i si un cop a Dushambé o Khorog hi ha temps, ja us escriuré les primeres impressions abans no entrem a Afghanistan.
Planning:
3 jul: BCN - RIX - DYU
4 jul: Dushanbe - Khorog
5 Jul: Khorog
6 Jul: Khorog. Afghan visa
7 Jul: Ishkashim
8 Jul: Ishkashim - Qala-e-panja
9 Jul: Qala -e - panja - Sarhad
10 - 14 Jul: Sarhad - Karchyndy
http://www.juldu.com/Pamir/trek_wakhantolittle.html (green route)
http://www.juldu.com/Pamir/roadmap_wakhantolittle.html
15 - 21 Jul : Karchyndy - Oxus river source (close to Wajhir pass) - Karchyndy
http://www.juldu.com/Pamir/trek_little.html (light green light)http://www.juldu.com/Pamir/roadmap_little.html
22 - 25 Jul : Karchyndy - Zor Kol
http://www.juldu.com/Pamir/trek_littletobig.html (yellow route)
http://www.juldu.com/Pamir/roadmap_littletobig.html
26 - 30 Jul: Zor Kol - Qala -e - Panja
http://www.juldu.com/Pamir/trek_wakhantobig.html (either green or black blue route)
http://www.juldu.com/Pamir/roadmap_wakhantobig.html
31 Jul : Qala - e - Panja - Ishkashim
1- 4 Aug: Buffer days
5 Aug: Ishkashim - Khorog
6 - 7 : Khorog - Dushambe
Ja fa gairebé un any de la darrera entrada al blog, però ara el ressucito momentàniament.
D'aquí unes hores surto cap a Dushambé (Tadjikistan) per dirigir-nos tot seguit a Khorog i d'allà a Ishkashim. I si tot va bé, en pocs dies em trobaré al corredor de Wakhan, lloc sommiat i dessitjat des de fa quatre anys, quan planificant la ruta a Tadjikistan vaig descobrir una estreta tira de terra afganesa encaixonada entre Tadjikistan, Pakistan i Xina.
Allà on els Pamirs, l'Hindu Kush i el Karakorum es troben, allà on el Imperi rus i britànic van estar a punt de col·lisionar, allà on hi viuen wakhis i nomades kirguisos, allà on neix l'Amu Daria (l'Oxus de l'Alexandre el Gran), cap allà, en Manel Garcia i jo, tenim intenció d'anar.
Aquí teniu a continuació un planning que de ben segur que en algun lloc es canviarà. És més una fulla de ruta que el planning definitiu, però insha'llah, arribarem a les fonts de l'Oxus, tant per Zor Kol com per Wajhir.
Serà un trekking dur. Sense suport i carretejant el menjar per quatre setmanes amb animals de càrrega i si tot va bé NO tindrem accés a internet des del dia 6 de Juliol fins a principis d'Agost. Així que aquest blog, en aquest viatge poc s'actualitzarà.
De moment us deixo amb el planning de la ruta, i si un cop a Dushambé o Khorog hi ha temps, ja us escriuré les primeres impressions abans no entrem a Afghanistan.
Planning:
3 jul: BCN - RIX - DYU
4 jul: Dushanbe - Khorog
5 Jul: Khorog
6 Jul: Khorog. Afghan visa
7 Jul: Ishkashim
8 Jul: Ishkashim - Qala-e-panja
9 Jul: Qala -e - panja - Sarhad
10 - 14 Jul: Sarhad - Karchyndy
http://www.juldu.com/Pamir/trek_wakhantolittle.html (green route)
http://www.juldu.com/Pamir/roadmap_wakhantolittle.html
15 - 21 Jul : Karchyndy - Oxus river source (close to Wajhir pass) - Karchyndy
http://www.juldu.com/Pamir/trek_little.html (light green light)http://www.juldu.com/Pamir/roadmap_little.html
22 - 25 Jul : Karchyndy - Zor Kol
http://www.juldu.com/Pamir/trek_littletobig.html (yellow route)
http://www.juldu.com/Pamir/roadmap_littletobig.html
26 - 30 Jul: Zor Kol - Qala -e - Panja
http://www.juldu.com/Pamir/trek_wakhantobig.html (either green or black blue route)
http://www.juldu.com/Pamir/roadmap_wakhantobig.html
31 Jul : Qala - e - Panja - Ishkashim
1- 4 Aug: Buffer days
5 Aug: Ishkashim - Khorog
6 - 7 : Khorog - Dushambe
dimecres, de setembre 03, 2008
Visions mongoles IV.
Estar parat es una mica avorridot... Des de que vaig cascar la bici algun dia es fa llarg pero normalment sempre acabes trobant algo que et distreu i sino sempre queda anar a algun cybercafe a llegir diaris i navegar per la xarxa (mig euro o menys una hora sino t'
aixequen la camisa) amb aixo i un bon llibre acabes matant l'estona.
Pero hi ha dies diferents. Com quan m'estava Khovd, per exemple. El dia que la furgo que m'havia de dur a Altay no es va presentar vaig acabar passant una tarda forsa agradable. Vaig arribar a mitja tarda a l'hotel mig emprenyat i desesperat perque no podia tirar cap Altay. Em vaig tancar a l'habitacio i vaig posar la tele. Hi havia tele via satelit i es sintonitzava un dels canals internacionals de la televisio xinesa en angles. Com a minim veuria les noticies i despres una entrevista-massatge a en Tony Blair sota l'excusa de que Londres prenia el relleu a Beijing com a ciutat olimpica. Mentres veia la tele van tucar a la porta.
Eren les dones encarregades de la recepcio de l'hotel que estaven tant o mes avorrides que jo. La que havia trucat era forsa timida i quan vaig preguntar que volien no va saber que respondre. L'altre pero de seguida es va deixar anar amb la xerrameca. Devia tenir uns 30 anys com a maxim, cabell negres llargs, grasoneta, cara rodoneta i sempre sonrient.
La conversa va comensar amb les preguntes de rigor: D'on era, si estava casat i quants anys tenia (casi sempre cauen aquestes tres i per aquest ordre) i em va explicar que estava casada i que tenia un crio.
Estava cansada de Mongolia. No parava de repetir-me que Mongolia Plokha (malament) i Span, Paris, London i Washinton xorosho (bo). Jo li intentava fer veure les coses bones de Mongolia pero ella em reponia que res... que vivia a la ciutat en una malinki (petita) dom (casa) que al preguntar-li va resultar ser un Ger a les afores aprop del riu. No hi vaig ser-hi pero me la puc imaginar. Un Ger, el cotxe aparcat, la placa solar per tenir llum i tele al vespre i bidons en un raco amb l'aigua recollida del riu per cuinar, rentar, etc. Sommiava amb una casa de debo pero no se la podien permetre. Em va comentar que el seu sou era d'uns 170000 Turugs al mes (100 euros) . La seva feina, estar a la recepcio de l'hotel 24h en dies alterns. Em va explicar que era un mal sou, el seu marit, xofer de professio, guanyava 700000 al mes, i aixo si que era un bon sou. Em va preguntar pel meu sou, li vaig dir tirat a la baixa , tambe li vaig explicar quan costa un lloguer, el menjar, per intentar fer-li veure que el mon occidental es tot molt car i no es tant maco com el pinten a les pel-licules que veuen i que , com havia comentat amb una noia francesa un dies abans, si arriba una crisi forta, ells sempre poden agafar Gers i bestiar i algo sempre tindran per menjar... Pero no hi havia manera... Entre el meu rus limitadissim (Katerina no ens fallis aquest setembre !!!), les seves (des)il-luions i la seva logica aplastant (quan costa la bici? quan costa la camera?) no va haver-hi res a fer.
I es que la vida a Mongolia es dura, a la ciutat i en la vida nomada. Als nomades, si mes no els Kazaks de l'oest, m'explicava la Celina, la noia francesa que havia conviscut amb ells durant tot un any, la vida era molt dura. L'impressio que jo n'havia tret es que les dones pencaven molt mes que els homes i la Celina va reconeixer que era cert... a l'estiu. A l'hivern les tornes es canviaven. Eren ells els que patien de debo, i es que no deu ser gens facil sortir a controlar els ramats quan s'esta a 30 sota zero. L'aigua que a l'estiu l'agafaven de rierols, a l'hivern l'havien de tallar dels rierols glasats i quan el gel s'acabava fer excursions a les muntanyes mes properes a recollir neu. I axio per no parlar dels hiverns del 1999 al 2002 on segons la Lonely Planet, en algunes regions de Mongolia degut al fort fred i la sequera va morir el 50% dels ramats o l'actual crisi del petroli: Molts nomades es van vendre els camells (animal de carrega) per comprar cotxes (Camions, camionetes o 4x4) i ara amb l'augment de preu dels darrers anys no es poden permetre pagar la gasolina i es poden despasar menys que abans. Aquesta es la realitat nomada, lluny del romanticisme amb que es pugui veure des d'occident i la de les ciutes no es massa millor. Ja heu vist els sous i el tipus de feia que s'hi troben.
I pensava tot aixo avui que volare cap UB des de Bayankhongor. Vaig arribar aqui fa dos dies amb una altre tundra de dotze hores de cotxe nocturnes des d'Altay, una altre nit sense dormir, viatjant tota la nit clavant-me la ferramenta de sota el seient de la furgo i amb el cotze que encara si me'l toco em fa una mica de mal d'anar repicant mitja nit contra la finestra del cotxe. L'idea original era d'aqui anar a Tsetserleg (a 200km d'aqui, i estar-me a casa d'una Couchsurfer) pero no he trobat cap cotxe que hi anes en dos dies, aixi que torno ja cap a UB i he decidit que el darrer tram el faig en avio. No vull una altre nit d'insomi amb l'agravant de no saber a quina hora surts i per tant a quina hora arribes a UB. No es el mateix apareixer a les 4 o 5 de la matinada a un poble de 20000 habitants que a una urbe de mes d'un milio, lluny del centre, en una estacio d'autobusos i haver de muntar bici i tota la mandanga. El preu del vol? 172 dolars. Mes d'un mes de sou de la recepcionista de l'hotel.
aixequen la camisa) amb aixo i un bon llibre acabes matant l'estona.
Pero hi ha dies diferents. Com quan m'estava Khovd, per exemple. El dia que la furgo que m'havia de dur a Altay no es va presentar vaig acabar passant una tarda forsa agradable. Vaig arribar a mitja tarda a l'hotel mig emprenyat i desesperat perque no podia tirar cap Altay. Em vaig tancar a l'habitacio i vaig posar la tele. Hi havia tele via satelit i es sintonitzava un dels canals internacionals de la televisio xinesa en angles. Com a minim veuria les noticies i despres una entrevista-massatge a en Tony Blair sota l'excusa de que Londres prenia el relleu a Beijing com a ciutat olimpica. Mentres veia la tele van tucar a la porta.
Eren les dones encarregades de la recepcio de l'hotel que estaven tant o mes avorrides que jo. La que havia trucat era forsa timida i quan vaig preguntar que volien no va saber que respondre. L'altre pero de seguida es va deixar anar amb la xerrameca. Devia tenir uns 30 anys com a maxim, cabell negres llargs, grasoneta, cara rodoneta i sempre sonrient.
La conversa va comensar amb les preguntes de rigor: D'on era, si estava casat i quants anys tenia (casi sempre cauen aquestes tres i per aquest ordre) i em va explicar que estava casada i que tenia un crio.
Estava cansada de Mongolia. No parava de repetir-me que Mongolia Plokha (malament) i Span, Paris, London i Washinton xorosho (bo). Jo li intentava fer veure les coses bones de Mongolia pero ella em reponia que res... que vivia a la ciutat en una malinki (petita) dom (casa) que al preguntar-li va resultar ser un Ger a les afores aprop del riu. No hi vaig ser-hi pero me la puc imaginar. Un Ger, el cotxe aparcat, la placa solar per tenir llum i tele al vespre i bidons en un raco amb l'aigua recollida del riu per cuinar, rentar, etc. Sommiava amb una casa de debo pero no se la podien permetre. Em va comentar que el seu sou era d'uns 170000 Turugs al mes (100 euros) . La seva feina, estar a la recepcio de l'hotel 24h en dies alterns. Em va explicar que era un mal sou, el seu marit, xofer de professio, guanyava 700000 al mes, i aixo si que era un bon sou. Em va preguntar pel meu sou, li vaig dir tirat a la baixa , tambe li vaig explicar quan costa un lloguer, el menjar, per intentar fer-li veure que el mon occidental es tot molt car i no es tant maco com el pinten a les pel-licules que veuen i que , com havia comentat amb una noia francesa un dies abans, si arriba una crisi forta, ells sempre poden agafar Gers i bestiar i algo sempre tindran per menjar... Pero no hi havia manera... Entre el meu rus limitadissim (Katerina no ens fallis aquest setembre !!!), les seves (des)il-luions i la seva logica aplastant (quan costa la bici? quan costa la camera?) no va haver-hi res a fer.
I es que la vida a Mongolia es dura, a la ciutat i en la vida nomada. Als nomades, si mes no els Kazaks de l'oest, m'explicava la Celina, la noia francesa que havia conviscut amb ells durant tot un any, la vida era molt dura. L'impressio que jo n'havia tret es que les dones pencaven molt mes que els homes i la Celina va reconeixer que era cert... a l'estiu. A l'hivern les tornes es canviaven. Eren ells els que patien de debo, i es que no deu ser gens facil sortir a controlar els ramats quan s'esta a 30 sota zero. L'aigua que a l'estiu l'agafaven de rierols, a l'hivern l'havien de tallar dels rierols glasats i quan el gel s'acabava fer excursions a les muntanyes mes properes a recollir neu. I axio per no parlar dels hiverns del 1999 al 2002 on segons la Lonely Planet, en algunes regions de Mongolia degut al fort fred i la sequera va morir el 50% dels ramats o l'actual crisi del petroli: Molts nomades es van vendre els camells (animal de carrega) per comprar cotxes (Camions, camionetes o 4x4) i ara amb l'augment de preu dels darrers anys no es poden permetre pagar la gasolina i es poden despasar menys que abans. Aquesta es la realitat nomada, lluny del romanticisme amb que es pugui veure des d'occident i la de les ciutes no es massa millor. Ja heu vist els sous i el tipus de feia que s'hi troben.
I pensava tot aixo avui que volare cap UB des de Bayankhongor. Vaig arribar aqui fa dos dies amb una altre tundra de dotze hores de cotxe nocturnes des d'Altay, una altre nit sense dormir, viatjant tota la nit clavant-me la ferramenta de sota el seient de la furgo i amb el cotze que encara si me'l toco em fa una mica de mal d'anar repicant mitja nit contra la finestra del cotxe. L'idea original era d'aqui anar a Tsetserleg (a 200km d'aqui, i estar-me a casa d'una Couchsurfer) pero no he trobat cap cotxe que hi anes en dos dies, aixi que torno ja cap a UB i he decidit que el darrer tram el faig en avio. No vull una altre nit d'insomi amb l'agravant de no saber a quina hora surts i per tant a quina hora arribes a UB. No es el mateix apareixer a les 4 o 5 de la matinada a un poble de 20000 habitants que a una urbe de mes d'un milio, lluny del centre, en una estacio d'autobusos i haver de muntar bici i tota la mandanga. El preu del vol? 172 dolars. Mes d'un mes de sou de la recepcionista de l'hotel.
dissabte, d’agost 30, 2008
Khovd - Altay. tota una odissea
Amb la bici espatllada tocava decidir que fer. Abans de perdre temps i potser calers reparant-la vaig decidir que el millor era fer el tram Khovd - Altay en cotxe tal i com estava previst i despres decidir com continuar.
Aixi el dimarts 26 em vaig posar a buscar a algun conductor que marxes cap a Altay. Aquell dia no en vaig saber trobar cap. Pero el dia seguent si. Aixo si, sortiriem dijous a les 15:00. Arrenjat el preu, l'hora i el lloc de trobada vaig continuar fent la meva. L'endema, a l'hora acordada em vaig atansar a on haviem quedat per marxar. Evidenment, sabent que la puntualitat mongola brilla al 100% per la seva ausencia vaig obtar per anar-hi a peu, i si tocava marxar, ja empaquetariem tots els trastos de la bici i deixaria l'habitacio d'hotel. Al arribar al parking on el dia anterior havia parlat amb el xofer i on haviem quedat el cotxe no hi era...I aixo no em va agradar. Mai surten puntuals pero sempre estan alla muntant guardia per pescar clients. Es poden tirar tot el dia asseguts a la porta del cotxe abans no marxar, i si surten un moment, penjen un cartell al cotxe (que es queda alla) amb el numero de mobil on localitzar-los. Vaig tornar a quarts de quatre, a les quatre i a quarts de sis. No es va presentar. El tio em va fer el salt.
Per sort vaig trobar un altre furgon rus que hi anava pero sortia l'endema a les 10 del mati. Vaig reservar plasa, em vaig emprenyar pel preu, un recarreg de 20000 tourogs per la bici (com si els mongols no duguessin fardos mes grossos !!!) pero com que havia de sortir d'alla vaig cedir. Vam quedar a les 10:00 de l'endema amb la certesa que a les 10:00 no sortiriem.
Com un bon nen, divendres 29 em vaig alsar d'hora, vaig esmorzar be per si per casualitat sortiem puntuals, i vaig canviar uns quants euros i vaig fer cap a la furgo. Al veure'm la seva dona del xofer, profe d'angles, ja em va dir que estigues tranquil que fins les 14:00 no sortiriem. Un geladet, unes horetes a internet , un bon dinar i tornar a treure el nas. A les 16:00. Ok. ara a l'habitacio a veure les noticies per la tele, si la China Television te un canal en angles, llegeixo un parell de contes del Primo Levi i cap a la furgo altre cop. Ara a les 17:00. La furgo pero comensa a estar plena de fardos ... potser si que a les 17:00 sortirem. A l'hora indicada m'hi planto amb la bici (estic fins els nassos de llegir, de veure dibuixos animats en xines, de matar l'estona llegint diaris i responent post de couchsurfing.com al cyber... ). Encara ens haurem d'esperar. Alguns dels clients estan al mercat i a mes per dur la bici s'ha de muntar la baca del cotxe.
Cap a les 18:30 se m'enduen la bici cap una banda i nosaltres cap a les 19:00 arrenquem. Encara no hi som tots i fem el tipic ritual: Es carrega benzina primer, es monta la baca en una altre casa despres i finalment es recull mes gent, fardos i la meva bici en un tercer punt de la ciutat. Ara si que estem llestos !!! Son les 20:00 quan arrenquem.
De Khovd a Altay hi ha mes de 400km i es presenten llargs, mooolt llargs. Si el promig mongol es de 30km surten unes 12h de trajecte (que es mes o menys el que acabara sortint) pero quines hores !!!!
La furgo consta al davant del seient del conductor i del copilot amb un espai ampli al mig que si s'aixeca dona al motor de la maquina. Al darrera, dos fileres de 3 seients, una d'esquenes al conductor i l'altre mirant al conductor i a la primera filera. Doncs be, arrenquem amb els dos condutors al davant (s'aniran turnant durant la nit) i dotze, si dotze persones al darrera. 5 a cada bancada i dos al mig asseguts sobre les cames dels demes.
Quan sortim de Khovd, passats alguns controls de policia un passa al davant i al cap d'un parell d'hores un altre. I aquest sera l'equilibri definitiu. El conductor suplent i dos passatgers al seient del copilot i el tros que queda entre aquest i el sient del conductor i 10 al darrera encaixonats com podem als seients i amb els peus per sobre les bosses i sacs que hi ha al terra. Els mongols (estudiants) ho soporten amb un estoicisme increible, amb un radiocassete de musica mongola i tots cantant a coro les cansons, com qui se'n vad'excursio.
Jo personalment maleixo el viatge, sobretot el primer tram on quedo al mig de la bancada en una posicio surrealista amb el tors girat cap una banda i les cames cap a l'altre .Quan el conductor se li ocorrore fer una parada estava patint ja les primeres rampes.
Per sort despres de la parada logro passar de ser el del mig a ser el segon per la porta. A sota no hi tinc sac i tinc tot el cos encarat mes o menys en la mateixa direccio. Vaig algo mes comode. Cap a les 4 del mati, punxada. En Bill, un america que ja m'havia trobat a Moron a l'inici del viatge i jo aprofitem per baixar i estirar les cames, pero la majoria dels mongols els hi va fer de sardina i s'esperen dins. Com a minim gaudim d'una nit fantastica. Fresca pero sense vent i un sol nuvol. Amb la propera poblacio d'envergadura a uns 200km de distancia (devem estar a mig cami...) i a 2000m d'alsada que estem se'ns mostra un cel del tot estrellat que resulta espectacular.
Tornem a pujar al furgon i continuem el cami... Logro colocar-me forsa be i a estones, com abans de la punxada, encara que sembli mentida logro dormir... Arribem a Altay que son les 8:00 del mati tocades i amb un dubte existencial...
I ara que? si tiro directe a UB son dos dies mes de cotxe i despres tinc una setmana alla per tocar-me la pera... Sino puc recostruir la ruta prevista en bici en cotxe i si em sobra temps fer alguna escapadeta tonta... Pero implica com a minim 3 o 4 furgons fins a UB en lloc dels dos de la linia directe... I despres de l'experiencia d'aquesta nit..... :-D
Aixi el dimarts 26 em vaig posar a buscar a algun conductor que marxes cap a Altay. Aquell dia no en vaig saber trobar cap. Pero el dia seguent si. Aixo si, sortiriem dijous a les 15:00. Arrenjat el preu, l'hora i el lloc de trobada vaig continuar fent la meva. L'endema, a l'hora acordada em vaig atansar a on haviem quedat per marxar. Evidenment, sabent que la puntualitat mongola brilla al 100% per la seva ausencia vaig obtar per anar-hi a peu, i si tocava marxar, ja empaquetariem tots els trastos de la bici i deixaria l'habitacio d'hotel. Al arribar al parking on el dia anterior havia parlat amb el xofer i on haviem quedat el cotxe no hi era...I aixo no em va agradar. Mai surten puntuals pero sempre estan alla muntant guardia per pescar clients. Es poden tirar tot el dia asseguts a la porta del cotxe abans no marxar, i si surten un moment, penjen un cartell al cotxe (que es queda alla) amb el numero de mobil on localitzar-los. Vaig tornar a quarts de quatre, a les quatre i a quarts de sis. No es va presentar. El tio em va fer el salt.
Per sort vaig trobar un altre furgon rus que hi anava pero sortia l'endema a les 10 del mati. Vaig reservar plasa, em vaig emprenyar pel preu, un recarreg de 20000 tourogs per la bici (com si els mongols no duguessin fardos mes grossos !!!) pero com que havia de sortir d'alla vaig cedir. Vam quedar a les 10:00 de l'endema amb la certesa que a les 10:00 no sortiriem.
Com un bon nen, divendres 29 em vaig alsar d'hora, vaig esmorzar be per si per casualitat sortiem puntuals, i vaig canviar uns quants euros i vaig fer cap a la furgo. Al veure'm la seva dona del xofer, profe d'angles, ja em va dir que estigues tranquil que fins les 14:00 no sortiriem. Un geladet, unes horetes a internet , un bon dinar i tornar a treure el nas. A les 16:00. Ok. ara a l'habitacio a veure les noticies per la tele, si la China Television te un canal en angles, llegeixo un parell de contes del Primo Levi i cap a la furgo altre cop. Ara a les 17:00. La furgo pero comensa a estar plena de fardos ... potser si que a les 17:00 sortirem. A l'hora indicada m'hi planto amb la bici (estic fins els nassos de llegir, de veure dibuixos animats en xines, de matar l'estona llegint diaris i responent post de couchsurfing.com al cyber... ). Encara ens haurem d'esperar. Alguns dels clients estan al mercat i a mes per dur la bici s'ha de muntar la baca del cotxe.
Cap a les 18:30 se m'enduen la bici cap una banda i nosaltres cap a les 19:00 arrenquem. Encara no hi som tots i fem el tipic ritual: Es carrega benzina primer, es monta la baca en una altre casa despres i finalment es recull mes gent, fardos i la meva bici en un tercer punt de la ciutat. Ara si que estem llestos !!! Son les 20:00 quan arrenquem.
De Khovd a Altay hi ha mes de 400km i es presenten llargs, mooolt llargs. Si el promig mongol es de 30km surten unes 12h de trajecte (que es mes o menys el que acabara sortint) pero quines hores !!!!
La furgo consta al davant del seient del conductor i del copilot amb un espai ampli al mig que si s'aixeca dona al motor de la maquina. Al darrera, dos fileres de 3 seients, una d'esquenes al conductor i l'altre mirant al conductor i a la primera filera. Doncs be, arrenquem amb els dos condutors al davant (s'aniran turnant durant la nit) i dotze, si dotze persones al darrera. 5 a cada bancada i dos al mig asseguts sobre les cames dels demes.
Quan sortim de Khovd, passats alguns controls de policia un passa al davant i al cap d'un parell d'hores un altre. I aquest sera l'equilibri definitiu. El conductor suplent i dos passatgers al seient del copilot i el tros que queda entre aquest i el sient del conductor i 10 al darrera encaixonats com podem als seients i amb els peus per sobre les bosses i sacs que hi ha al terra. Els mongols (estudiants) ho soporten amb un estoicisme increible, amb un radiocassete de musica mongola i tots cantant a coro les cansons, com qui se'n vad'excursio.
Jo personalment maleixo el viatge, sobretot el primer tram on quedo al mig de la bancada en una posicio surrealista amb el tors girat cap una banda i les cames cap a l'altre .Quan el conductor se li ocorrore fer una parada estava patint ja les primeres rampes.
Per sort despres de la parada logro passar de ser el del mig a ser el segon per la porta. A sota no hi tinc sac i tinc tot el cos encarat mes o menys en la mateixa direccio. Vaig algo mes comode. Cap a les 4 del mati, punxada. En Bill, un america que ja m'havia trobat a Moron a l'inici del viatge i jo aprofitem per baixar i estirar les cames, pero la majoria dels mongols els hi va fer de sardina i s'esperen dins. Com a minim gaudim d'una nit fantastica. Fresca pero sense vent i un sol nuvol. Amb la propera poblacio d'envergadura a uns 200km de distancia (devem estar a mig cami...) i a 2000m d'alsada que estem se'ns mostra un cel del tot estrellat que resulta espectacular.
Tornem a pujar al furgon i continuem el cami... Logro colocar-me forsa be i a estones, com abans de la punxada, encara que sembli mentida logro dormir... Arribem a Altay que son les 8:00 del mati tocades i amb un dubte existencial...
I ara que? si tiro directe a UB son dos dies mes de cotxe i despres tinc una setmana alla per tocar-me la pera... Sino puc recostruir la ruta prevista en bici en cotxe i si em sobra temps fer alguna escapadeta tonta... Pero implica com a minim 3 o 4 furgons fins a UB en lloc dels dos de la linia directe... I despres de l'experiencia d'aquesta nit..... :-D
Subscriure's a:
Missatges (Atom)